plom amb signes ibèrics alfabètics i numerals.

 

La teoria ibèrico-basca proposa la interpretació de l'antiga llengua ibèrica principalment a través del basc.

La raó principal de fer-ho és que hi ha topònims a tot el llarg del territori on s'han trobat escrits ibèrics, que poden traduir-se a través del basc. Si els habitants que van donar nom a aquestes poblacions parlaven ibèric, segons els escrits trobats, és que hi havia una relació entres aquestes suposades dues llengües. Cal remarcar l'extensió enorme en aquella època del territori on s'emprava l'ibèric, almenys per escrit, des d'Andalusia fins a Narbona.

En els primers temps de dominació romana els denaris van ser encunyats amb llegendes escrites amb signes ibèrics, les emissions de les quals en gran nombre foren per pagar als "seus" soldats. Per últim, cal tenir en compte que estem comparant una llengua escrita fa més de dos mil anys amb paraules eusquèriques evolucionades a l'actualitat.

El mètode a seguir és segmentar els sintagmes ibèrics. Separar sufixos i afixos. Els arrels obtinguts acostumen a ser de dues sil·làbes semblant al basc.

En la comparança amb les dues llengües cal fer-ho amb paraules basques que presentin una clara procedència eusquèrica junt amb l'estudi de l'evolució del mot.

Encara que sigui la llengua basca la principal font. Cal, primer, atendre els substrats de les llengües peninsulars, el tardo llatí d'origen hispànic i les notícies de la història clàssica que ens aporten els significats de noms ibèrics. També els préstecs de les llengües en contacte com el grec, púnic i celta.

Finalment, el sentit comú: que no entrin en contadicció elements històrics, lingüístics i arqueològics. Disciplines que cal consultar sense oblidar-ne l'arqueogeografia.

 

LAKUN

LAKUN

De les, gairebé, dos mil paraules ibèriques (morfemes obtinguts de la segmentació de seqüències escrites), podem asseverar que  IBER  NO  ÉS PARAULA IBERA, sinó grega.
Tal com ho anuncia Estrabó en el seu llibre tercer de Geografia “Iberia o sigui Occident” és un terme geogràfic esdevingut posteriorment ètnic per diferenciar els “originals occidentals” de  la resta de pobles: púnics, celtes, grecs i romans.
En tot el lèxic ibèric registrat fins ara, sols fa esment a un hàpax escapçat trobat a Elna (Rosselló) que es pot llegir IBEŔ[. Cap més. Quan resulta, que els etruscos, que ells mateixos es denominaven ‘rases’, surt aquest nom en diverses tombes dels seus reis. També els grecs els denominaven d’una altra manera: Tirrens.  

 

Aleshores, quina era la denominació que els “ibers” es feien a ells mateixos? 

Tenim un “ètnic” que no correspon a cap ciutat: “Lacetans”  
Els Laietans, laiezken, fan referència a una ciutat de Laiez; els Indigetes, Undikesken, a la ciutat d’Undika; els Urgitans, Urgikesken, a la ciutat d’Urgi; etc. Però no existeix cap ciutat Lake ni la denominació pròpia *Lakesken. En canvi, segons Ptolomeu , existien els Lacetans, Laketans, en forma llatina.
Malgrat que aquest “etnos” es refereixi solament a la part central de Catalunya, aquesta denominació la trobem arreu del territori de parla ibèrica.
   
LAKE   Cogul,  Alloza,  Rubí,  Pico de los Ajos,  Puig Castellar
LAKEŔ  Mataró,  Empúries.
LAKI  Empúries.
LAKO  Enserona (Llenguadoc), Sagunt,  La Bastida
LAKON  Sant-Boi de Llobregat
LACOZ  El Solaig,  Sagunt
LAKU  El Solaig, Llíria, Orlell, Palamós , Cigarralejo, Alloza, Alcoi, Pico los Ajos.
LAKUN  Empúries,  Orlell
LAKUZ  Alcalà de Xibert

En català “LLACOR” és una mena de fang. En basc, LAIA, LARRA,  LARRE  “camp, terra” i  LAGUN  “company”.

Lagun, no té el mateix significat que el llatí ‘cum panis’, “compartir pa” sinó “la terra”: “compatriota”.   

Joan Coromines és de la teoria que LAKETANS va passar a la memòria popular com *KATELANS en cognoms i que ha donat CATALANS.

NOMS IBÈRICS ANUNCIATS PER AUTORS CLÀSSICS

Bacca.  Bakar “vi” segons Terenci Varró. Substrat ‘bagó’
Seneca Senikar. Nom hispà “filòsof” sinekun “consell”
Pando  bante “clot pla poc profund” segons Séneca. Substrat  ‘bandeja’
Urgi/Turgi “castrum” segons Mela. Substrat ‘turó’
     Dureta “comuna, cagadora”
     Manta, mantega, segons Probo i Isidor
     Badia, bahía, ‘baias’, segons Isidor
     Sarna, segons Isidor
     Cuniculus “galeries de conills”. Substrat conill, cona, cauna.
      Undi “pantanós” segons Esteve de Bizanci

SINEKUNSINEKUN
    

 NOMS DE MINES

 Estrigae    Ztentiste Villares
Segutilun   Skutile. Segullo, primer estrat d’una mina d’or
TalutatiumAllau. Alud ‘Alo’>’t-alo’. ‘Alogita’  
Ius              Iunstir?
Agoga      akokun akoita. Boca, túnel
Arrugiae     Aragall, arroyo
Palagae      Pala, palet ½ lliura de pes d’or.  (Torton Balaŕ) Tortozón. Raïm (collaret)
Palacurnae  Palet d’or
Balux/Palux Palets, roca, penya
Galena       ganela? Ganik. Plom bolobos
Crudaria     kurdaria  respecte a l’or
Stimii           stena Pico de los Ajos. Grec antimoni negre. Estibina
Stibi                       “
Larbasis   Grec Alabastre. Laŕbake (Enserona).
         No està a la llista
Kasete       Kassíteros  (grec) estany ztantin?  Nom celta?

PALACURNE  PALA-KUR-NE

 

MÈTODE COMPARATIU

Ildiŕda zalir ban  la plata de Lleida
Zaitabi gitar ban  la moneda de Xàtiva
Ildiŕda zalir ustin pes de plata de Lleida
Aŕs gitar moneda d’Arse (Sagunt)
Aŕs etar gita moneda de coure d’Arse
Zeŕ giteŕ moneda d’Undika sextants

 

LAIEZKEN    LAURO   IEZO
          LAIEZKEN                            LAURO                                       IEZO
      ILDIRDA  ILDURO
                ILDIŔDA                                   ILDURO

      IEZ- O  i  LA- IEZ- KEN          Tenen en comú: IEZ
      LA-UR-O i LA-IEZ- KEN         Tenen en comú: LA
      ILD-UR-O  i  LA-UR-O             Tenen en comú: UR+O
      ILD-IŔDA i ILD-URO               Tenen en comú: ILD.

RETORNAR