PLOM D'ENSÉRUNE

Text ibèric:

KATU BAŔE KA SISBIBAŔKEIKE   GALIRIKE  TUNDIKEN

KABIELAKE UTARIKE  URSA EÜZIRIKE ERTERIKE-

KAŔEZ OŔIEIKE  ISTEŔ  TUNDIKEN EÜZIRS KA

LADI ORI EÜZIRS  KATIOIBI ISTEŔBIS  LAŔBI KOL-

BEI TOR ETAI TOR  OŔOIKAZ TOR ETAI TOR

LOKAŔKIKE ETAN

Proposta de segmentació

Katu-Baŕe ka: sispi baŕgeike galirike tundiken kabielake utarike ursa eüzirike erderike. Kaŕez oŕieike. isteŕ. tundiken eüzirs. kaladi ori eüzirs. katioibi isteŕbis. Laŕbi kolbei tor etai tor oŕoikaz tor etai tor lokaŕkike etan.

Proposta de traducció:

Katu-Mare aporta set desenes de blat procedent d’Undi, flor de blat de moro d'estiu de camp comunal. Una pastura i mitja. productes verds. sitra. pastera d'Undi. Pastera de verdures de Cladi. Dues catines, dobles sitres. dues quantitats un coleu tant com un etai, una cassola tapada com un etai, lligats ajaguts.

Raonament

Katu Baŕe Nom gal de Catu-mare “guerrer gran”
‘ka’ prefix d’aportació
Sispi “set” basc ‘zazpi’
Baŕgeike de 'abaŕ “deu” desena. L'acabament 'ike' és un pluralitzador. Segurament la e d'ike és muda
Galirike “blat”, basc ‘gali’
Tundigen natural de Tundi, Undi, d’Undika país del Indigetes
Kabielage “flors de blat de moro”, basc ‘kabila’
Utarike “d’estiu”, basc ‘uda’
Ursa basc 'usa' "camp comunal"
Eüzirike basc 'euzi' “mena de recipient cònic, de parets inclinades, com una pastera
Erderike “mesura d'una meitat” basc ‘erdi’
Kaŕez basc 'ekarri' "aportació de productes"
Oŕieike “fulla, verd, verdura", basc ‘orri / orre’
Isteŕ “sitre" metàtesi si>is, recipient normalment d'oli, sitrell diminutiu
Tundiken “els d’Undika”
Eüzirs “de pastera"
Kaladi “Sgurament topònim de Cladi, nom del port d'Empúries on desembocava el riu Claudianos, l'actual Fluvià. Actualment La Clota, lloc fons
Oŕi basc “fulla" verd, verdura"
Eüzirs basc 'euzi' "de pastera"
Katioibi “recipient, vas, plata assafata, catí". Origen mediterrani; 'bi' "dos"
Isteŕ "sitre”
Bis “de dos, dobles"
Laŕbi basc 'lar' "quantitat", 'bi' "dos; 'kolbei' "coleu" cosa rodona com "colló", recipient imesura
Tor “equivalència, valor, igualtat, tant com”, extret del sistema numèric iber
Etai basc 'edarre' “recipiwnt de líquids i mesura de líquids" un kolbei tant com un etai
Oŕoikaz basc 'orue' recipient o lloc tancat"i 'kaz' "cassó, cassola"
Lokaŕkike basc 'lokar' "corda, lligam, unió" 'ki´"unitat, unit"
Etan basc 'hedan' “estès, ajagut” "ajaguts i lligats

Abril 2023

Antoni Jaquemot

PLOM DES CASTELL DE PALAMÓS

Text ibèric transliterat:

] biŕ bilostanezbatir ibeitikebatir bilos kate un
] n auŕbimbatir sortikebatir unr
batibi talskokate
] bilosbimbatir lakuaŕgisbatir unŕbatibi bele ztaŕkate
] unŕbatibi ybaŕkisbatir adintanezbatirs tankoka
] zkabaibatibi agirtibazbatir belezbedibatir
kayikate
] irika golbiŕ [ ] be [ ] bakontekeŕ
] unrbati[ ]beitikebatirti

Noms personals seguits de noms comuns amb ‘batir’
bilostanezbatir ibeitikebatir

aurbimbatir sortikebatir

? ] beitikebatirti (aquest darrer amb sufix ‘-ti de plural’)

Noms personals seguits amb batir’
agirtibazbatiŕ belezbedibatir

bilosbimbatir lakuaŕgisbatir

ybarkisbatir adintanezbatirs

(11 batir junt amb 5 batibi)

Noms personals amb sufixos
Bilosbazkate
Bele ztaŕkate

Noms comuns amb sufixos
talskokate
tankoka
kayikate

El plom està trencat per la banda esquerra i per la part central, en conseqüència hi manquen signes. Almenys quatre per l’esquerra. La interpretació serà parcial, però ens dóna la idea del seu contingut.
El signe I amb circumflex a dalt i a baix, és una pronunciació d'una vocal nasal que ha der /UN/ segons l'alfabet de Ger que escriu el signe /I/ junt amb amb el signe /U/ i el signe /N/.. La pronunciació és UN o UM. A la segmentació UNŔBATIBI segueix la seqüència BAIBATIBI que es pot separar ‘bai-bati-bi’ o sigui “dos recipients”. Un ‘bai’ pot ser un tipus de recipient. Un ‘baikar’ és un “bol”. BATI del grec BATIAKE significa "copa" i en llatí BATIOCA També una PÀTERA, safata, plat o una mena d'embarcació, com BATELL / BATEAU".; unrbatir ens dóna la clau d'una "urnabatir", una urna equival a mitja àmfora de capacitat"; ibeikebatir, de ibei "aigües", és una àmfora d'aigua, mesura de capacitat de 26 litres; un sortikebatir equival a 8 àmfores, basc zorze 8; baibati bi són dos conc d'àmfora una mena de plat fons amb dues nanses, bi 2. L’escriba hi posa ‘m’ en lloc de ‘n’ davant de ‘b’ en (auŕbinbatir>auŕbimbatir). El signe Y és també nasal ajudat amb /U/ o /A/.

La semblança sonora amb UNŔBATI seguit d’un repetit també KATE podria servir per convertir l’escrit en frases memorístiques per la rima que fa la lectura.
KATE basc "per o per causa de"; IBEI fa referència a "aigües, estany d'aigües tranquil·les", UNDI al plom d'Empúries, pot referir-se a aigües que es belluguen, que fan ones, mar,

Elements claus: TALSKO del preromà “tascó, punta, espasa, tallant” de “tascar, espadar el lli”

‘KOLBIŔ’ de ‘kol’ grec ‘kolpono’ “arrodonir, inflar, golf” substrat kuleo, "colló": recipient rodó, una mena d'embarcació?
TANKO preromà “tancar, fixar”. KAYI>kani. Basc 'kani' "estopa”. BAI preromà “conc, recipient”. Molts dels noms de recipients ceràmics són d’origen grec.

La part llegible de l’escrit donaria aquest resultat:

“...recipientr (golbiŕ). àmfora d'aigua de Bilos-Tanez. per causa o ordre de Bilos-Baz un....
àmfora d'aigua (capacitat fixada) d’Auŕ-Bin (nom femení). vuit àmfores y dues mitges àmfores per causa d'una espasa
àmfora de Bilos-Bin i de Laku-Aŕgis per causa de Belez-Taŕ
Dues mitges àmfores de Ybaŕ-Kis i d’Adin-Tanez per causa d'una tancar o escut.
Dues àmfores de conca d’Agiŕti-Baz i de Belez-Bedi per causa d'estopa"

Es repeteix, separat per manca de text, ‘unŕbati’; ‘kolbiŕ’; ‘ibei’ i un nom propi Bakon-Tekeŕ.

Antoni Jaquemot

Març 2024

PLOM DE TIVISSA

Proposta de segmentació:

Uztalar Ordin-Beŕe-te (e)ŕeiki abi

Zalai-Aŕgis-te (e)ŕokan zalir o(tar) 3

Neitin Iunstir Aiun-ikuŕs gate

Començament del sembrat del camp de la collita d'Ordin-Berre

Zalai-Aŕgis l'adquirit per tres unces d'argent (40 gr.)

D'acord Aiun-Ikuŕs. Neitin i Iunstir. 

Raonament

‘Uztalarlar’ “camp de la collita” en basc ‘uztarik’

Ortin-Beŕe Nom personal

‘eŕeiki’ part del “sembrat” en basc ‘erei’ “sembra

'abi' "començament"”

‘Zalai-Aŕgi’ Nom personal . 'Zalai' “sac”. Substrat ‘salabarto’ “xarxa espessa” i salabardà, mena d’esbarzer.

‘aŕgis’ Substrat “argaña” “filament d’espiga”, pèl, barba, pelut.

‘eŕokan’ En basc ‘oreka’ “compensar”. En aquest cas amb diners: “venda”.

‘O’ abreviatura d’ ‘otar’ “unça” desena part d’un ‘abaŕ’ “lliura”, 40 gr.

III tres unitats.

‘Neitin i Iunstir’ Són les dues deesses a les quals s’invoquen per solemnitzar el tractat.

‘Aiun-Ikuŕs’ “Nom personal. El testimoni o observador. En basc 'aiho' "desig"; 'ikur' "senyal"

‘kate’ “basc, 'gate' "sortida, curs, venda". Confirmació del testimoni

Desembre 2019“

És un plom escrit del segle V o IV aC, un dels més antics.

Cara A

Comença amb un avís o presentació de Basi, segurament, el dirigent del país. Basi és l’ungit qui ostenta el poder: ‘Ar Basi Aŕebe’ basc 'arau' “ordre" del Basi, de l’Ungit”. Escrit en primera línia. L’escriba passa a la següent havent-hi espai per continuar, cosa que indica una preferència. ‘Aŕe’ apareix en esteles mortuòries acollint les restes del difunt: ‘aŕe take’. A Numància hi trobem ‘aŕe Basikon’. ‘Aŕe’ "aquí"; aŕebe. "aquí sota, ordre. En aquest plom l’Ungit estableix normes.

‘Ebaŕikame duigesira borste abargeborste teŕtiŕs' “Per repartir d'una sitja cinquanta cinc recipients de blat d'espelta de gra mitjà.

'Baidesbi Leitekeru' “dues tenalles propies per la subhasta.
'Taŕbeli oŕku timoŕkiŕ bardazko anbeiku. Vint tibors especials per als nobles de la residència d'una barda (mesura de blat) antiga.

'Baidesir salduko kule tabeŕku ke. recipient del mercat de la ciutat de Tàber i

'Bikltiŕste eŕezu kotibanen'. còtila de segó negre de la doble ciutat.
'Eberka tazkaliŕs loŕsa batibi Biuŕ-Tanez salduki leŕku l(.) Dos recipients d'una partida de bon blat trillat de Biur-Tanez per abundó del mercat


Cara B
'Daŕun atabager abazager "La soletat sense pare, la mare es nota"

'Tasbeŕiun erna borakau'."llavor de planter per espigues

Raonament:

Cara A

‘Ar’. En basc ‘arau’ “norma, regla”
‘Basi’. En basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘Aŕebe’ En basc 'are' “aquí sota”.
‘Ebaŕikame’. basc 'ebari' "partir, tallar, repartir"; kame' "fons, pou, sitja".
‘Duigesiŕa’ En basc ‘dui’ “agrupació de coses, recipient"; ‘siŕa’ basc 'zira-urri' "blat d'espelta'".
‘Borsteabaŕgeborste’ borste 'en basc “cinc”; abaŕ='amar' "deu": "cinc deus (i) cinc= cinquanta cinc.
‘Teŕtiŕs basc 'erdirs' "mtjà, de gra mitjà"'.
‘Baidesbi’ 'bi' "dos"; 'baíd' substrat mediterrani "recipient, mesura!".
‘Leitekeŕ’ Leiria era Llíria. ‘Keŕ’ en basc ‘-kera’ “manera de”.Lei, leite, en basc 'lehia' fa referència a "competència" segurament "mercat", "manera de mercat, mercadejar"
‘Taŕbeli’.Nom d'una ètnia situada a Aquitània, de 'tar' "separat", basc 'targo' "separació" i 'bel' "front, persona dirigent "residència dels nobles, el castell o fortalesa"
‘oŕku’ basc ‘orgei / ogei' "vint".
‘timoŕkir’ tibor, recipien”, kir’ basc 'kiri' “en ordre, específic, especial”
‘Bardazko’ "collita procedent d'un camp tancat per bardisses.
‘Anbeiku’ ‘anbiola' "temps antic”.
‘Baidesir’ “recipient propi de gra".
‘Salduko’ Saldu>sallu’ basc 'saldu' "mercat, compra-venda”. Noms de poblacions: Salduie, Salduba.
‘Kule tabeŕku ke’ del substrat grec mediterrani, ‘kule’ “lloc rodó encerclat, ciutat” Culla, Cullera, 'tabeŕku "procedent de Tàber", una població; 'ke' "i".
‘Bikiltiŕste’'biki' basc 'biki "doble"; 'iltiŕste' "la ciutat": de la doble ciutat" (Puig de Sant Andreu i l'Illa de'n Reixac).
‘Eŕezu’ basc 'erres' “segó, envoltura de gra, pa negre” .
‘Kotiban-en’ Còtila, una mena de got. De la família dels ‘katu’, kutu’ “urna”. El sufix ‘-en’ “de” possessiu.
‘Eberka’ En basc ‘eber' "tallar, apartar, partida". .
‘Tazkaliŕs’ ‘tazkaliŕs’basc 'tas-un' "qualitat, bo, bona"; 'galir' "blat".
‘Loŕsa’ Substrat “llossa” cullerot o cossol, escumadora, raser, cosa trillada, triada.
‘bati-bi’ “dos fondals" recipients, del grec 'bathys';‘bi’ “dos”.
‘Biuŕ-Tanez’ Nom personal. Topònim? Biure és un castell. En basc ‘txane’ “caputxa” “Castell cobert”. Castell d’Empordà està al costat d’Ullastret. Tane també és una divinitat etrusca.
‘Salduki’ ‘sallu’ basc "mercat"; lloc de mercat".
‘leŕku’ basc 'leher' "abundant, curull".
‘L(.)’ Només hi cap un signe: ‘li’? En basc sufix ‘-li’ “present”.

Cara B

‘bataŕun’ basc 'batarun' "la soletat" 'ata' basc 'ata' "pare"; 'bageba' basc 'bager' "sense"; 'abaz' basc 'amaz' "per la mare"; 'ager' basc 'ager' "notori, visible"'.
‘Tasbeŕiun’. ‘tas' "tas" herba"; 'beŕi' "nou, nova", 'tasbeŕi' "planter";; 'erna' basc 'erne'; "llavor"; 'boraga-u' substrat "'moraga" manat d'espigues"; '-u' marca de datiu "per / per a"

Febrer 2024
Antoni Jaquemot

PLAQUETA TROBADA A LA PENYA DEL MORO DE SANT JUST DESVERN (BARCELONA)

Està escrita per l'anvers i pel revers del plom. Les dues primeres línies de signes corresponen a l’anvers i la tercera al revers.
La línia de davant superior presenta la forma escrita de dreta a esquerra ja que els signes corresponents a la "N" i a la "E" estan dibuixats seguint aquest sentit. En canvi, en la línia inferior els traços es llegeixen d'esquerra a dreta. L'escriba va continuar la línia inferior per la banda on s'havia acabat la superior:

Part de davant superior de dreta a esquerra transliterat: ]TINBAZTEEŔOKEBA

Part de davant inferior d'esquerra a dreta transliterat: RDAZTOLORILTURSU

Part de darrera transliterat: TORTONBALAŔBIDEŔOKA(N)

Els últims dos signes d'aquesta darrera part no són prou llegibles. En altres escrits el segment ‘bideroke’ va acompanyat de numerals i del morfema DE(+DIN) que aquí no apareixen perquè el plom està tallat.

A]DINBAZTE EŔOK BARDAZ TOLOR ILDURSU, TOR TON BALAŔ BIDEŔOKAN...

"Adinbaz compra una barda a la Ciutat del Toll. Ha comprat mitjançant una pedra bona ('balar', palacurne, mitja lliura d'or).

'Barda' "clos, tancat, camp de blat a punt de segar". 'Eŕok' (eros) "comprar", 'eroan' "fer passar, traspassar"; tolo>t-olo "toll, riu, aigua"; 'ildur' "ciiutat, població alta"; 'eŕok>t-eŕok' substrat "troc, truca, barata". 'tor' "equivalent"; 'balaŕ' substrat "pala, palet = pedra". Estrabó explica que un 'palae' equival a mitja lliura de pes d'or; 'bideŕ' "camí, manera"; 'ton>t-on' "bo, bé, ric, bell".

Nota: Document de la transacció.

El lloc dit "PENYA DEL MORO" és un turó al costat d'un altre que es diu OLORDA situats a la vessant oriental de la serra de Collserola amb vista magnífica sobre la vall del Baix Llobregat. A la "penya" s'hi han trobat restes d'un poblat ibèric. La denominació popular de "penya del moro" ve a ser com a "castell dels temps dels moros" o sigui de "temps pretèrits". De fet el nom que surt a la plaqueta ILDUR "ciutat (població alta)" es relaciona amb el topònim OLORDA, procedent d'un *'ildurda' "pertanyent al poblat" de la mateixa forma que ILTIRTA ha donat Ilerda i més tard Lleida.

Antoni Jaquemot
Juny 2017

PLOM DEL PUJOL D'EN GASSET DEL GRAU DE CASTELLÓ. EXPOSAT AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE MADRID

Transliteració:

YBAŔDIAIKIS  ABAŔIEIKIDE  SINEBETIN  UŔKEKEŔEŔE  AUŔUNIBEIKEAI

ASTEBEIKEAIE  EKAŔIU  ADUNIU  BOTUEI  BAITESKI  EKUSU  SOSINBIUŔU

TAŔBEŔONIU  KOZOIU  BAIDESKI  BEŔIGAŔSENSE  ULTITEGEŔAIGASE

AŔGITIGER  AIGAS  BALKEBIUŔAIESBAITESBANIEKAŔSE

Ybaŕ-di aíkis abaŕ-iei kide Sine Betin Uŕkekeŕ eŕe. Auŕ Unibeike aí
Astebeike aí-e. Ekaŕ-iu, atun-iu. Bodu-ei baiteski ekus-u Sosin-Biuŕ-u.
taŕbeŕon-iu gozo-iu. Baideski beŕigaŕsense Ultitegeŕ aí kase
Aŕgitiger aí kas. Balke-Biuŕ aíes baites bani ekaŕ-se.

Proposta de desxiframent:

“Sentència dels deu nobles companys del consell amb el dirigent.
Clams devots a Mare Uni i Aste també. El teu propi criteri, la teva pròpia experiència.

àmfores dels comuns compartir fruits amb Sosin-Biuŕ i descendents d'hereus homes. Queixes d'Ultiger i Argitiger. Queixes de Balke-Biur, donacions d'àmfores per a la set”.

Raonament:

‘ybaŕ-di. En basc ‘nabar’ “persona notòria”.
‘Aíkis’ en basc 'aikitze' “aixecament, sentència”.
‘Abaŕ’ En basc ‘amar’ “número deu”; ‘iei’ “per als”.
‘Kide’ company, membre”.
‘Sinebetin’ “fer filosofar, enraonar, parlament. ‘Sine’ de Séneca, paraula preromana. “ple del consell, judici”. ‘Betin’ , basc 'betean' “plenament”
‘Uŕkekeŕ eŕe’ 'urge, urgi, turgi' "lloc elevat"; substrat "urc" persona altiva amb orgull Uŕkekeŕ, el dirigent"; basc 'geri / gei' "destre, capaç"; 'ere' "també, i".
‘Auŕ-Uni’ ‘Uni’ és la deessa mare. ‘Aur’ en basc “mare, dona que pot parir”
‘beike’, en basc ‘bei’ “a sota, humil, devot”.
‘Ai’ “prec, petició”; ‘-e’ “també”
‘Ekaŕ-iu’. En basc 'ekar' “inclinació, propensió, criteri ”; 'iu’ basc ‘hiure’ “de tu mateix”.
‘Atun-iu’. ‘atun’ En basc 'adun' "expert, experiència”; ‘iu’ “de tu mateix”
‘Boto, botu’ “comunal, comú”. Basc ‘botin’ “comunitat”;‘ei’ “plural”: "els comuns".
‘Baitesgi’ En basc ‘baite’ “interior, vas, àmfora”; ‘-gi’ "un".
‘Ekus-u’ en basc ‘ekoizte’. “producte, fruits”; ‘-u’ sufix de compartir.
‘Sosin-Biuŕ-u’ nom personal.
‘taŕbeŕon-iu’. 'tar' separat, referència a la seva procedència, descendent, beŕ "seu", fill seu propi. En basc sufix '-on' "de major categoria, hereu "; 'iu' "propi": "propi del fill hereu".
‘kozo-iu’. En basc ‘kotxo’ “mascle, home”; ‘iu’ “propi mascle”.
'baideski' ‘-en-se’ “recipient de
'beŕikaŕsense’ 'beŕi' basc 'beri' "propis d'ells"; 'ekaŕtz' "producte, fruits; 'beŕigaŕsense' "de productes propis"

‘Ulditegeŕ i Aŕgitiger’. Noms personals.
'Aí kase’ ‘ai’ “prec a la divinitat”; 'gase' basc '-gaz' "amb", amb prec".

“Balke-Biuŕ” Nom personal.

‘Aíes’ ‘aísa’ “queixes, clams ”.

‘baites’ “recipient”.

‘Bani’“donacions”. En basc ‘eman’ “donar”.
‘Ekaŕ-se’ basc 'egar' "assedegat, set ”.

Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.

Antoni Jaquemot
Juliol 2023

ORLELL VII

Cara "A"

] Iunstir atune baŕbinkeai uskeike Iunstir( r )

] bototazeai selkeaibartoneai zanikeai uskeike auŕun

(ibe)keai aneŕai zanibeiŕai leitazeai bototazte bantakigia

]ŕatite isai iltursaiŕsai  aŕikaŕbinisai boranyl

[--]*[--]aŕebinise kalaisebakaŕatuŕane itaŕartetaŕa azti

[-----]ebakaŕatuŕane iunstiryi belezagineai kaŕestareaiti

[--------]ton bataŕatite uskeikeai siai keitiatelu aginiŕte

[----------]se iagi ginuŕe bas iaukeku kurs iaukeku

Cara "B"

Aŕine itikereuteti belaike baseŕnylbe

Aŕeŕe kututaike basbiteŕoketine iŕika

Iunstirika selkiniustai iunstir baŕbin

Uskeikeai iunstir lakunyiltiŕte

Atabeŕai anybeŕai uskeike iunstir

Cara A

“Divina Iunstir.implorar per l'ànima d'un creient, Iunstir
Iunstir ....implorar al bodo (memebre d'una comunitat). Implorar el repòs. Implorar el lloc protegit. Implorar la protecció, la creença. Implorar a la devoció de la Mare Uni . Implora la família. Implorar la devoció protectora .Implorar la competència. El bodo, membre de la comunitat, dóna un fet de savi. D'atencio del religiós. Implora la força
Implora el guardador de la ciutat. Implora el sentiment de fer remordiment. Farina d'espigues. Sentiment present de la força d'un càlat de vi i d'encens.. Flor de l’alzinar. Auró i encens de vi. Heus aquí, Iunstir.
Implora el dirigent que mana, imploren els portadors..
Enteniment únic, imploren els creients Implora el guardador. Mes preparació de qui mana. (-----) Aliment de carn. Oli del senyor, veneració del senyor.

Cara B

De fer
ocupar-se de treure la roba del dirigent.Sota el poder d'ungir. En aquest lloc. El got del repòs.Adquisió de l'oli per complaure Iunstir.
interrupció de Selki-Nius ànima de Iunstir. Imploren els creients Iunstir. La ciutat del poble. Implora el seu pare i el seu clan creients Iunstir.
.

Raonament:

IUNSTIR (és el primer nom que es pot deduir)

Apareix en els ploms de la Serreta d’Alcoi, en el del Solaig i en el d’Orlell i fora de la zona, a Empúries, Camarasa, Igualada, Tivissa.

Del Cerro arriba a la conclusió que es tracte de ‘untz ir’>untz iri “recipient, en sentit d’ofrena dels pobles” i ‘ir’: “iri o “ili” “poble”

J. Cejador creu que ve de ‘Jaun zati ur’ “Senyor, part és aigua”

Tractant-se d'un escrit trobat dins d’una urna funerària, s'ha de pensar que va dirigit a un déu o deessa a favor del difunt. A l'Alcúdia d'Elx hi va haver un temple dedicat a la deessa romana Juno on abans hi havia hagut un santuari ibèric dedicat a una deessa indígena. Sabut és que els romans assimilaven els déus locals als seus. Així crec que Iunstir és la deessa ibèrica celestial. En basc 'iusturi' són "llamps i trons".

Té sentit de salutació.

ATUN-E

Apareix també en el plom de Pujol de Castelló com 'atuniu' i altres paral·lelismes com a 'adun' "aliment", basc 'atun' "experiència", la qual cosa fa pensar que el radical és 'atun' amb sufix ‘-e’ “per, per a” títol de divinitat,

En una estela de Jaén, un CIL esta escrit ‘Betatun’ una deessa que els romans van considerar referent a l’oracle.’Bet-‘ en basc “mirar, observar” seria una deessa visionaria. L’element ‘atun’ és un adjectiu de divinitat. “per la divinitat”.

BAŔBINKEAI

‘Baŕ’ es troba en moltes marques de gerres i àmfores. Al costat de 'barbinke' trobem 'barke'. Respecte a 'bar' el basc ens dóna aquestes possibilitats: 1ra.: barra, gerra, matèria de separació, gruixut, 2na. Dins, intern, fons, tancat. En toponímia ‘bar’ “vall”, lloc tancat”. 3ra. Broma, cínic, riure amb so sord: 'par'. 4ª. ‘barruti’ “devesa, tanca”. ‘Barne’ “interior”.
'Bin' també apareix en diversos escrits ibèrics tant al començament, al mig, i al final i amb noms personals que denoten advocació a un déu de la fertilitat i de la vida. Basc 'bin' "sentiment íntim".“dolor”, “amargor”. '-ke': “de, a”. 'ai' “plagui a la divinitat, implorar”. La proposta "implorar a la divinitat el sentiment intrior, l’ànima".

USKEIKE

Apareix també en el plom d’Orlell V. L’arrel és "us”. El basc. 'uste' és "esperar, confiar, creure, fe”. '-ike' sufix modal "creença”

IUNSTI ( R ) - (BA o U o L) --

Falta un tros de plom, en què se suposa que hi habia la “R”. En el plom V entre ‘Iunstir i Bototazeai’ apareix LAKU. És una suposició. No es pot reconstruir. Hauria de ser, però, un verb. ‘Lagun’ en basc és “company del país”. Proposició: “Iunstir del poble?

BOTOTAZEAI

Seguint altres escrits, la pronunciació d’aquest nom és Boto-Taz."El de la comunitat" referent al difunt que apareix en els altres ploms d’aquest mateix enterrament.. L’arrel és 'bodo', recollit en monedes, ceràmica i en escrits amb desinència.. Les monedes d'Obulco (Porcuna, Jaén) i la gerra d'Eivissa on apareixen 'bodo' fan referència a una procedència líbica, egípcia antiga, on 'botau' vol dir "servidor" en el sentit de "creient". En gal apareixen una estela el nom d'un metge anomenat 'bodorix'. En basc 'boti' és el centre de l'assemblea d'una comunitat '. El sufix 'taz' comú en basc i iber es refereix a "respecte a", emfatitza el que és en diferència a altres iguals ‘L’anomenat”. 'E-ai', “plagui a la divinitat, implorar”. La "e" és una vocal de separació entre el nom i la marca. Proposta: “Implori a la divinitat Boto-Taz "el de la comunitat".

SELKEAIBARTONEAI

En l’altre plom d’Orlell apareix BARTUNEAI, això vol dir que ja hi havia confusió entre “o” i “u” en funció de com s’accentuava la paraula. En aquest cas, encara que estigui sense separar, els sufixos “eai” ens indica que són dues paraules: ‘Selkeai’ i ‘Bartoneai’ Em remeto al plom V: “Implori a la divinitat la plaça del repòs i el seu recinte, el seu lloc”.

ZANIKEAI

Per analitzar aquest sintagma és necessari comparar-la amb les dues següents que apareixen més endavant : ZANIBEIRAI i UNIBEIKEAI, i amb UNIBELO en un plom d’Ullastret. 'Zani' el trobem en diversos escrits ibèrics; ‘zani>zain’ “cuidador”. Proposta “implora el cuidado o vigilantr”

USKEIKE

‘uske-ike’. “la creença” (supra)

AUŔUN(IBE)IKEAI

Manca el tros on suposadament diu (ibe), segons Untermann, i que es troba també en els ploms d’Orlell i en el del Pujol de Castelló. 'Auŕ-uni-bei-ke-ai'. 'Aur' en basc "dona", "dona que pot alletar", “mare”. 'Uni' "mare deessa, nodridora"; ‘beike’, 'basc 'bei' "sotmés, devot"; "imploa el devot a la Mare Uni

ANEŔAI

En basc ‘anai“germà”: "la família, la germanor".

ZANIBEIŔAI

'zani-beiŕ-ai'. Amb sufix ‘bei’, basc 'bei' "devot, sotmés”. El sufix '-ŕ '-possessiu. Proposta: “Implora el seu devot cuidador”.

LEITAZEAI

Existeixen diversos paral·lels en ibèric amb 'lei'. En basc ‘lei’ ” transparent, gel”; ‘leiar’ “cristall, vidre”; ‘leiha’ “competència”, 'leihazko' "urgent"; ‘leiz’ “cova”; 'leika' "rivalitzar". ‘Lei-taz-eai’: “implora la propia competència”.

BOTOTAZTE

‘boto-taz’ “la comunitat"

BANTAKIGIA

En l’actual calc, la “a” final no apareix, però sembla que es va poder llegir. ‘Bandaki-gia’, 'ban-d-aki “ofrena de savi”. En basc ‘ban' "dació, ofrena"; 'd-aki' “ell sap”, basc 'egi' '"dóna un fet de savi".

BATAŔATITE
‘Bataŕ adite’ (reconstrucció en funció d’una repetició posterior) ‘bataŕ’ En basc ‘batar’; “eremita, persona solitària, religiós, únic; ‘adite’ en basc ‘adi’ “atenció, tenir cura” “Proposta: “atenció del religiós"

ISAI

”Paral·lelismes ibèrics: 'isba', 'isbin', 'isker'. En basc ‘hitz’, "crit de força, clam"; 'izu', 'ira-itzi': “empenta, impuls,briu, força”: “implorar la força”

ILTUŔSAIŔSAI

La proposta de segmentació és: ‘iltuŕsair-(i)sai’. Paral·lels: 'Iltiŕ, iltuŕ, tuŕsa' en ibèric volen dir "ciutat". Ens ho diu la toponímia:'Iltir' "Lleida"; 'Ilturki' "Lladurs". En una estela en llatí apareix un llibert que diu “Castlosaic” (saic de Càstulo). Una estela de Navarra diu Siaco. En basc ‘sai, saia’ “dipòsit, racó per guardar”. Proposta: “Implora el guardador de la ciutat”.

AŔIKAŔBINISAI

Fragmentació: ‘Aŕikaŕ bin is ai’. Basc 'ari "fer, factitiu"; 'kar' "remordiment"; 'min' "dolor, sentiment íntim";basc 'min"'; ‘is’ “empenta, força, impuls, briu”; 'aí' "a la divinitat, castellà 'ojalá', "que Déu vulgu, implorar"; "tant de bo", La proposta és: “implora el remordimentt del sentiment fort".

BORARNYL(IŔ )

Manca un tros de plom. Els espais entre parèntesi es poden intuir uns traços però no els signes. En els representats amb asteriscs no hi ha material. Pel que fa a la grafia precedent podem fer una primera separació ‘bora-nylir, boranalir’. ‘Bora' del substrat “moraga" munt d'espigues, riquesal”. ‘ylir / nuliir’ "premsat". La resta del sintagma no es pot definir bé perquè hi manquen signes. Amagat sobre l’urna es van trobar restes de cereals.

AŔEBINISE

És paral·lel a l'anterior 'aŕe-bin-is-e; 'bin' basc 'min'; “ setiment íntim, dolor”;‘aŕe’ basc 'hara' "aquí, present", “implorar la força del sentiment present”.

KALAISEBAKAŔATUŔANE

Fragmentació proposada: 'kala is-e bakaŕa-tura- ne' En el plom d'Orlell V hi surten dos sintagmes on es palesa la fragmentació del morfema final d'aquest sintagma '-durane' “encens”;‘kala’ nom grec de recipient; ‘ise’ basc 'is' "força, empenta, briu ”; 'bakaŕa' substrat de "vi", esperit de vi, etanol" : “encens d'esperit de vi”: "implorar el càlat d'encens i de vi".

ITAŔARTETAŔA

Proposta de segmentació ‘itaŕ arte taŕa’ Paral·lels ibèrics 'itaŕer', 'arte, 'arti', 'taŕban', 'tarke', 'taŕike': ‘itar’ basc 'idar' “flor”. ‘idarbaltz’ “alhelí” “violer”. El substrat “artiga”, basc 'arte' “alzina”; ‘taŕa’ “ample, ampliació, eixample”. “flor de l'alzinar”.

AZTI(*****)E BAKAŔATUŔANE

Hi manquen uns cinc signes que podrien correspondre a ‘ka l a i s...’, ja que tot seguit coincideixen amb l’anterior. ‘Aztigar’ en basc és “auró”. La proposta és “auró i encens de vi”.

IUNSIRYI
‘Iunsir-ani’. La 'y' és transliterada 'na' en altres escrits i en alfabet jònic, supra. Potser és una nasal semi-líquida el fonema de la qual estaria entre 'an, un, na'. L'escriba ha fet caure la "t" de 'iunstir'. El morfema com 'ani' i com a sufix ve a dir "aquí, en aquí, heus aquí" en les esteles mortuòries igual com en aquest cas. "Iunstir, heus aquí".

BELEZAGINEAI
'Belez-agin-eai'. En el plom de Solaig apareix ‘belezair’. Possibilitats: Els 'Beles' són una de les ètnies ibèriques junt amb els 'Balke' i els 'Bilos'. 'Bel-' fa referència en basc a "cap, front, guerrer" i 'agin' "els que manen". “implora qui mana”.

KAŔESTAREAI[TI](********)TON
Només es pot analitzar ‘kaŕestareai(ti)’, en la resta ‘·······ton’ hi manquen vuit signes i potser correspongui a més d’una paraula. Untermann no senyala el signe 'ti' que en les còpies del plom hi apareix. Un sufix '-ti' desprès d'un altre '-eai' no surt en els ploms on es registren els sufixos '-eai' o '-ai'. Com que no he pogut estudiar directament el plom haig de creure que el signe que sembla TI deu ser una falla de la còpia.
La proposta d'aquest sintagma és: 'karestareai'. La resta desapareguda és a l'inici de la línia i acaba en '-ton' segons Untermann, Fletcher pensa en 'tin'. Potser el traç del signe 'to' en la resta de l'escrit fa que em decanti per Untermann. En aquest sentit hi cap tot un sintagma com l'anterior 'selkeaibarton' sense el sufix '-eai'.
Paral·lelismes ibèrics: 'karesbanite, karesirte'. Opcions a través del basc: 'karre' "anar en equip"; 'garain' "muntar" ‘Gar’ “flama, exaltació, cereals"; ‘garri’ “cintura”; ‘garbi’ “matar, guerra”; ‘garbai’ “penedir”; '-tar' aquí apareix amb "r" fluixa la qual cosa semblaria diferent de 'tar', "r" forta, hi ha un 'tarke' ibèric. En basc existeix el sufix '-tara' equivalent a "manera" i ‘tarako’ “per a”. Seguint ‘Kaŕes’, en basc ‘garesti' ’ “caristia”, grec 'khari' "cosa bona, cara, béns i ekar' "portar". Proposta: ‘Kaŕestareai’ imploren els portadors". '........don? Iunstir egiarton? Senyora Iunstir?

BATAŔATITE
‘bataŕ adite’. Supra . “enteniment d'eremita, de religiós”.

USKEIKEAI
'Uske-eike ai'. Supra. “imploren els creients”

SIAI
‘si+ai’ basc 'zi' "aglà, fruita‘isai’. “implora la fruita".

KEITIATELU
Fragmentació: ‘keiti atelu’. Paral·lel ibèric: 'keietisiatense' en Orlell V. En basc ‘ghei’ “més, molt, afegir”; ‘adelu’ “preparació”. Proposta: “més preparació”

AKINIŔTE
Fa referència a la divinitat que en llatí surt escrit La separació més coherent és; ‘akin-iŕ-te’. Paralel.lismes: 'akitikem'. Possibilitats en basc: ‘akin’ “esgotat"; ‘aki’ “saltar”. ‘Agin’ "autoritat" sembla més versemblant malgrat que el signe ibèric el presenti amb titlla equivalent a "k". ‘Agir’ “manifestar”. 'Ir' "teva” reflexiu. Supra. “de qui mana”.

(*********)SE

Són almenys nou signes els que manquen. Impossible de deduir-ne el significat. Encara que cal remarcar que amb aquest acabament ‘-se’ coincideix amb el supra ‘arrebin ise’ i en un separat ‘gal aise’.

IAGI
Proposta de fragmentació: 'iagi ginur-e'. Paral.lismes ibèrics: 'iakila'. En basc 'jagi' "menjar, aliment".

GINUŔE en basc 'ginarre' "carn".

BAS IAUKEKU
'Bas iaukeku'. 'bas' "oli". En el plom d'Ullastret apareix 'basi' i també a Numància, persona ungida, 'Jaun, jabe' en basc "senyor, propietari". El sufix '-ku' és de procedència "oli del senyor".

KUŔS IAUKEKU
Paral·lels ibèrics: 'guŕs', 'banguŕs'. Possibilitats en basc: ‘guren’ “amor, veneració, salutació"; "veneració del senyor".

CARA “B”

AŔINE
Paral·lelismes: 'aŕikaŕ', 'aŕicalerca', 'aŕicu', aŕe'; 'ine', 'ineba', 'inemki'. Basc 'ari' "fer, factitiu" "de fer'"

ITIKEREUTETI
Fragmentació proposta: 'iti kere uteti'. Paral·lelismes: 'iticotesun', 'itin', 'itir'; ''basiŕi ute'. 'idiker' basc 'idiki' “treure”; 'eute' basc "tela, roba". Proposta: “ocupar-se de treure la roba”

BELAIKE
‘bel-aike. ‘Bel’ “cap, dirigent” ‘aieka’ “costat, part”. Proposta “del dirigent”

BASEŔNYLBE
‘Baseŕ-nal-be’. En basc ‘basitu’ “ungir, untar”. 'nal-be' surt a l'estela de Badalona, transliterat 'Nalbe' apareix en diversos escrits en llatí.
En basc 'ahal / anal be' " sota el poder”. Proposta: “sota el poder d'ungir”

AŔEŔE
Fragmentació proposada: 'aŕe-ŕe'. Paral·lelismes: 'urkekerere'. Possibilitats: ‘aŕe’ basc 'hara' "aquí, en aquest lloc, de presentació".

KUTUTAIKE
‘Katu taike’ En el d'Orlell V apareix 'kutur'. 'Gutu' substrat “got” “recipient, calze”; ‘taike’ basc 'tai' “repòs”. Proposta: “el got del repòs, de la mort"'.

BASBITEŔOKETINE
Fragmentació: 'bas biderroke t-ine' En l’altre plom d’ Orlell trobem la forma ‘biterokedetine’. 'bide' "camí, conducta justa", 'biderrok' "camí, manera, d’aconseguir, traspassar, adquirir, comprar, bescanviar". En basc ‘eroski’;'tin-e' "és per", supra. ‘Bas’ “oli”. Substrat “bàssia”.

IUNSTIRIKA
‘Iunstir-ika’ 'iunstir irika' vegeu supra: "Deessa Iunstir"; 'irika' "complaure".

SELKINIUSTAI
Nom personal Selki-Nius‘; selki "repòs temple, lloc sagrat"; 'nius' "persona importantl, que diu". Proposta: “Implori el moment de Selki-Nius”.

IUNSTIR
Supra “Iunstir” (deessa)

BAŔBINUSKEIKEAI
Supra: ‘bar-bin’ "sentimentr intern, ànima". ‘Uske-eike-ai’ (supra) “implori l'ànima dels creients”.

IUNSTIR
Supra. Invocació a la deessa

LAKUNYILTIŔTE
‘lagum iltirte’. ‘Lagu’ apareix en diversos escrits i junt amb 'iltiŕ el trobem com 'iltiŕlaku'. ‘Lagun’ vol dir en basc “company”, "ajuda", d'on 'lagu' "com-nostre". Segurament és l’ètnic dels “ibers” dit per ells mateixos. ‘-nmi’ el fonema del qual pot ser semblant a 'nai' o 'ani', és un sufix equivalent a "heus aquí" segons es desprèn de les esteles mortuòries on apareix darrera d'un nom personal. En aquest cas, però, seria un tancament de la "n" en "m". 'Iltir-te' és "la ciutat o el lloc d'aplec" com 'Iltirta' Lleida, però també un nom personal. “La ciutat ibèrica” i com a nom personal “el de la ciutat ibèrica”: “La ciutat del poble”

ATABEŔAI
Paralel.lismes: 'ata', 'atau', 'berbe', 'berte'. Possibilitats en basc: ‘ata<’aita’ “pare, principal personatge; 'bertako' "indígena, d'allà", 'berton' "d'aquí". 'Ata ber-ai': "implora el propi pare".

ANYBEŔAI
Fragmentació: 'anu beŕai'. Paralel.lismes: 'anabegate', 'anbeicu'. ‘Anaberrai o amberrai’.: 'an' surt acompanyant oficis. En basc ‘an-‘ és un arrel de família. . “implora el propi clan".

USKEIKE
Supra. ‘Uskeike’ “la fe, la creença”.

IUNSTIR
Supra. (invocació)

Comentari

Aquest escrit sobre plom es va trobar enrotllat i amb evidències d'haver estat embolicat amb tela a la part superior de l'urna on hi havia cendres i les restes dels pesos. (ponderals pel mesurar).
Un altre plom, Orlell VI, es va trobar al fons i un darrer, Orlell V, a sota l’urna. Els tres hi estan relacionats. La necròpolis, 'selke' seria on hi hauria el templet 'selki'

Antoni Jaquemot
Març 2024

ESCRIT NÚMERO VI D’ORLELL  (VALL D’UIXÓ) SOBRE PLOM

És el segon plom, de tres, trobat a l’enterrament d’un important personatge anomenat BODO-TAZ.

Es desprèn que és una oració, un càntic, un himne religiós. Potser procedent de l’estament sacerdotal de la població: 

IUSTIR ATUNE  NISOŔBARAI OŔTITAŔ

USTAŔIKE USKEIKE IUSTIR ANEŔ IUSTIR

IUSTIR BODOTAZ EIKE USKEIKE IUSTIR AŔELI

BAITUŔANE ZALIR OŔKEI ABAŔAI IUSTIR

IUSTIR                                       AI

 Adaptació:

Iunstir atune,

Nisoŕbar aí.

Oŕtitaŕ ustaŕik uskeïk Iunstir.

Aneŕ Iunstir.

Iunstir, Bodo-taz eïk uskeïk Iunstir

aŕeli baituŕa-ne

zalir oŕkei abaŕ aí Iunstir,

Iunstir.  (ai) 

Proposta de traducció:

A Iunstir divina

aquí el meu deute imploro

de la força del cel confio Iunstir

la germanor, Iunstir

Iunstir la veritat del membre del grup

creença Iunstir

Convidat present un bol d'encens

Trenta monedes, imploro Iunstir

Iunstir imploro

Raonament:

Iunstir és la deessa que més surt relacionada en els escrits ibèrics.

Atun és un adjectiu de divinitat que acompanyen a les deesses i als déus: Bet-atun, Sei-atun. En basc 'atun “experiència, experta ”.

‘nisoŕbar basc 'nizor ban' "el meu deute":

‘Ai’ en basc 'ai' “plagui a Déu, que Déu vulgu, imploro”.

‘Oŕtitaŕ’ En basc 'orti' "força". '-tar' "procedència".

‘Ustaŕik’. En basc ‘ostal’ “cel”; sufix ‘-rik’ “determinació”.

‘Uskeík Iunstir’ En basc ‘uste’ “la creença, la fe en Iunstir”.

‘Aneŕ’. En basc anai': “gemà, germanor”.

‘Iunstir Bodo-Taz eik uskeik’. Literal: ‘de Iunstir Bodo-Taz "amb fe, fidelitat". ‘Bodo’ “membre d' assemblea de creients”; ‘Taz’ sufix “tal com és, corresponent a”; ‘eike’: “bo, cert"

‘Aŕe-li’. Basc 'hara' '"aquí", present ;‘-li’ en basc '-liar'sufix de convidat, "acollit convidad".

‘Baituŕane’. basc 'bai' "bol, got" 'turra' "encens"; -ne' "de".

‘Zalir’ “plata, moneda, diner”.

‘Oŕkei abaŕ’ En basc ‘ogei amar’ “trenta”.

És interessant comprovar com calia redimir-se abonant trenta monedes de plata ja uns tres-cents anys aC en les nostres terres. Sona a una tarifa establerta. La turra mena de farigola que fa encens.

No hi ha constància d’haver-se trobat les trenta monedes. Van ser espoliades o cobrades llavors pel sacerdot.

Els altres dos ploms que l’acompanyaven poden representar el poder local i el clan o població. Els tres ploms són l’escrit més gran ibèric respecte a una persona trobat fins ara.
Actualment, aquest cant s’ha musicat per la doctora en música Carme Rusiñol i cantat per la mezzosoprano Carme Farreras.

Antoni Jaquemot
Març 2024

.  Peça musical Iunstir Peça musical Orlell

PLOM D'ORLELL V

Transliteració:

 iŕe bototaz  bitebakiŕzbane  baŕenyliki  antinylitutuŕane  aŕikaŕ  seken

iusu  atilebeiu  lauŕiskeŕkate  banyliŕbaituŕane  kaisanyliŕbaituŕane i

tailiniŕe  kutur  biteŕoketetine  eŕatiaŕe  kokor  tauebartiate  aŕikaŕbinylikise

iunstirlaku  bototazeai  selkeaibartuneai  unibeikeai  aneŕai   unibeikeai  iu

nstir laku  uskeike  bototiki  keietisiatense  uztalarilune  banyiŕezu[-]

lu  bitiŕokebetense  uzkeaneŕlati

“Tu ets de la comunitat de manera de rescat d'un trull.
Fer remordiment de Seke-Nius, sentència segons Lauŕ-Iskeŕ, donació de farina i de turra
farina de xeixa i bol d'encens Inquietud fa la seva mort l'aquisició de l'urna pel traspàs de les cendres..
En memòria, flor d’olivera, Fer remordiment intern d'enfarinar la terra de Iunstir
plagui a la divinitat la comunitat Plagui a la divinitat el repòs i el recinte.Plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni. Plagui a la divinitat la família . Plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni. Terra de Iunstir. Creença de la comunitat
Més sempre en deferènciar, boles de blat. Donació de farina en escasetat via d¡adquisió en plenitud.
deixar la família lligada, unida
Raonament:

IŔE
Paral·lels: 'bateire', 'dinire', 'tailinire'. 'Possibilitats en basc: ‘irten’ “sortir”; ‘irrikil, irrikitu’ “esquerda”; ‘Ire<iri’ podria ser “obertura” o “sortida a fora o cosa que sobresurt, important". . 'Iri-tiri', "anhel, desig". També el possessiu de segona persona “teu”, en basc ‘i-re’, que en iber pot ser “tu ets” o “tu siguis”. Les alveolar vibrants, simples o múltiples, no necessàriament coincideixen amb el basc . Existeixen mostres com en iber Tiberri del llatí Tiberi.
És l'inici de paraula i s'espera una mena d’introducció, de salutació o comiat del difunt. Proposta “Tu ets".

BODOTAZ
La Comunitat Nom bimembre ‘Bodo-Taz’.
Si seguim la lectura del sistema dual, els signes ‘TA’, ‘TI’, ‘TO’ haurien de ser ‘DA’, ‘DI’ i ‘DO’. En l’escrit, però, no s’hi troben dualitat de signes.
Tenim paral·lelismes en púnic: 'Bodo' nom d'un personatge. trobat en ceràmiques a Eivissa, en monedes de Lascuta (Alcalá de los Gazules, Cadis) i amb desinències en altres escrits ibèrics 'Botuei' i 'botur'.
En copte 'baute' vol dir "servidor" i en antic egipci 'bak' o 'bok'. Per una altra part, ‘Bodo’ és un títol cèltic que possiblement signifiqui "metge", un tal 'bodo-rix' famós ho era. La persona enterrada no era guerrer en el moment de la seva mort. En basc 'boti' és el centre de l'assemblea, la comunitat i els seus membres els els 'boti' Laur-Isker és el nom del difunt. A l'enxovar del difunt hi havia un plat de balança i pesos, es tractaria, doncs, d’un comerciant o herborista. El possible nom de “guerra” ‘gudur’ no és cert. Fa referència a “got”, l’urna de l’enterrament.
Posar a Bodo una etiqueta de “celta” és molt problemàtic. Els ligurs de llengua no indoeuropea i probables avantpassats dels ibers, habitaven també l’actual França.
La proposta que el difunt podia ser un comerciant de bótes o pots (noms preromans) o del seu contingut no s’avé amb els ponderals trobats ni amb la balança. M’inclino pel nom de Laur-Isker "home de lletres i de conreus”.

BITEBAKIŔZBANE
‘bide bakirz bane’. En basc‘bide’ “camí, manera” ‘bakisun’, basc "rescat”. Proposició: “manera d'un rescat o de reunió”.

BAŔENYLIKI
La segmentació i pronunciació proposada és: 'Barre-yli-ki'. La pronunciació del signe 'y' és 'na' segons el nom escrit en llatí de persona Nalbe. Recorda el signe grec ‘ü>y’ que apareix sovint acompanyat d’una ‘n’. Fa pensar que quan ‘y’ va sol en altres escrits la pronunciació és una nasal 'na' o 'un'. la '-n' és un sufix de l'anterior paraula. yli / ali’ el trobem amb ‘bora-nulir’, ‘kaisa-ylir’.El substrat "nuis", premsat d'oli o de gra "farina".'barren' "interior"; d'un premsat intern, un trull

ANTINMLITUTUŔANE
Fragmentació proposada: 'antin nuli turane' substrat "andina", mena d'alga' "farina d'alga"; 'turra' "ensens de farigola '+ne' "de". Apareixen dos signes 'tu', el primer podria ser una "r", tal com si l'escriba, en equivocar-se, l'hagués modificat allargant el traç vertical del "tu" per convertir-lo amb una "r" però en el plom VII apareix ‘baiturrane’ Paral·lels ibèrics 'andinu'”. La proposta és: "farina d'andina i encens".

AŔIKAŔ
Paral·lels: ‘Aŕikar’, 'aŕikaler', 'aŕarikalersui'. Basc 'ari' "fer, factitiu"; 'kaŕ' basc 'ka, har, garrir' "remordiment": "fer remordiment".

SEKE NIUSU
'Seke nius-u': paral·lels ibers: 'lekuseken', 'sekebiderosan', 'balkeniuska'; A més d’un nom personal bimembre són noms comuns: ‘seke-nius’. Basc 'seketen' “taca d'una nou:"; 'seke' "nou"; 'nius’ la topogrfia ens diu "menor o petit": Tagonius, Tajuña, "tajo menor"; sekenius "avellana".Sufix '-u' l'uneix amb la següent paraula. Nom personal en aquest cas, que fa de jutge o sentenciador de la voluntat del difunt.

ATILEBEIU
'Ati le bei u’. 'ati' basc 'atia' "plet". El sufix '-le' professional"; el sufix '-u' enllaça amb l'anteior, juntes: "i"."sota qui porta el plet, jutge o sentència".

LAUŔISKEŔKATE
Proposició de fragmentació: 'Lauŕ-iskeŕ-gate'.'la' "terra, camp"; 'uŕ' basc 'urre' "rascar": "terra llaurada, hort, agricultura; 'iskeŕ' basc 'hitzke' "paraula, comprensió, coneixement "; 'gate' basc 'gatik' “causa, motiu, de part de" El nom del difunt.

BANYLIRBAITUŔANE
'Ban alir bai tura ne': ‘Ban’ de ‘eman’ “donar”. Substrat del castellà ‘bandeja’ i “bai”, basc “intern, bol, recipient”; 'tuŕa' "herba aromàtica, timó". Proposta: “donació de farina i de turra”.

KAISANYLIRBAITUŔANE
Fragmentació proposada: 'Kaisa nalir bai tuŕane'. paral·lels ibers: 'kais', 'kaisen', 'kaisur'. ‘Kais’ “kaiser”, substrat "xeixa", blat blanc. El resultat proposat és: “farina de xeixa i un bol d'encens”.

ITA basc "malestar, inquietud"

ILINIŔE

'il in iŕe' “teu, tu ets”, supra; 'in' "fer". La proposició és: “fa la teva mort”.

KUTUR
‘Gudur’ Apareix en el famosa llegenda escrita en una ceràmica, la primera lectura de la qual 'gudua deisdea' va donar peu a la teoria del basco-iberisme. En el basc actual vol dir "crida a la guerra" i on hi ha dibuixada una batalla. La lectura d’Untermann la fixa com 'gudur oisor' Canvia el sentit i s’entén com “la cràtera de l’atac” En aquest cas "a la cràtera", del substrat “got, urna”, “vas” cavitat on hom enterra els morts; sepultura. Es considera "got sagrat de libació". En basc 'gutun' "amulet".

BITEŔOKETETINE
‘Bide eŕoke de- din-e’. En altres escrits apareix ‘bide erok’ on en basc 'bide' “camí” “per camí”; “per mitjà de, forma verbal de moviment”. ‘Erok’ en basc ‘eroan’: “menar, conduir, traspassar, fer anar”. Els sufixos de-din-e són verbals. Proposició: “s'ha adquirit”.

EŔATIAŔE
‘Eŕati are’ En basc ‘erauts’ “cendres”. ‘aŕe’ basc 'hara' “aquí, en aquest lloc" "aquí les cendres"

GOGOR
‘Gogor’ Substrat ‘gordo’ ‘gor-gor’ “fort, enteniment, memòria”

TAUEBARTIATE
Segmentació proposada: 'Taue bartiate’. Paral·lels ibers: 'tau', 'tautan', 'taute', Substrat ‘taue’> “toia, flor” i ‘bardia’ “olivera”; ‘-te’ determinant.. Proposta: "flors d’olivera" Un senyal de pau.

AŔIKAŔBINYLIKISE
'Aŕi kaŕ bin nuil ikse'. Basc 'arikar' "fer remordiment"; 'bin' basc 'min' "intimitat interna, desig, ànima, dolor"; 'nyil' "nuil"‘kise "farina"'-kise' forma verbal -kitze."enfarinar" La proposta és: “fer remordiment íntim d'enfarinar".

IUNSTIRLAKU
'iunstir-laku'. 'Iunstir' "deesa celestial ibèrica". Assimilada a Juno pels romans. 'Iusu' "cel", supra. ‘la-ku’ “de la terra”. Cal ressaltar que des d'aquest 'iunstir' fins al que surt més avall, tots els sintagmes següents presenten unes desinències o sufixos acabats en '-eai' que poden representar una marca de complement directe. Proposta: “Senyora (Iunstir) de la terra”.

BOTOTAZEAI
'Bodo-taz-eai'. 'Ai’ Del basc ‘ai’ “a Déu plagui”.“plagui a la divinitatla la comunitat”

SELKEAIBARTUNEAI
'Selke-ai bartun-eai'. 'Selke' Basc 'sel' "camp rodó amb una fita al mig"; "plaça del temple, del repòs, 'seldar' "tomba, monument "; 'bardun' "camp o recinte que envolta el temple amb bardisses". Proposta: “plagui a la divinitat el repòs i el seu recinte”..

UNIBEIKEAI
‘Unibe(e )ike ai’. Paral·lels: 'unibelo', 'uni' basc "Uni divinitat etrusca”. ‘bei’ basc 'bei' “ a sota, sotmés, devot”. La proposta és: "Plagui al devot d' Uni".

ANEŔAI
En basc ‘arren’ “perdó, súplica”. "Plagui a la divinitat la súplica".

UNIBEIKEAI
Supra. "Et plagui a la divinitat el devot d'Uni".

IUNSTIRLAKU
Supra. "Iunstir, deessa de la terra".

USKEIKE
'Uske-ike'. ‘Uste’ en basc és “fe, fidel". ‘-ike’ sufix proposta és: “creença".

BODOTIKI
‘Bodo-ti-gi’. En basc els sufixos ‘-ti’ “plural”; ‘-ki’ “determinantl” els de la comunitat

KEIETISATENSE
Fragmentació proposada: 'kei etis adense'. Paral·lels ibèrics ‘keitiatelu’, 'keio', 'keitir', 'keites'; basc 'gehi' "molt, més, afegir"; etiz'' basc "sempre". 'adense' basc 'adei' "deferènciar". "més sempre en deferència, respecte".

UZTALARILUNE
‘uztal aril une’. Paral.lels ibers: 'uztalaibi'. En basc 'uztal' és "collita de blat"; ‘aril’ en basc “troca, bola”: 'une' "lloc": "lloc de boles de blat".

BANYIREZU[-]LU
'Banu ir ezu(-)lu. Hi manca un signe. A més sembla que li manca la “l” per dir ‘banylir’. Paral·lels: 'ezkilke', 'ezkubars'; ‘(euki)lu; ‘(iga)lu’ “fruita de les plantes” 'delbabin' jònic. ‘Ezu’ en basc "contradicció, negació , manquen espais que poden reproduir 'adelu‘La proposta és: donació de en escasetat”.

BITIŔOKEBETENSE
‘Bidiŕ oke bedense’. S'observa una vacil·lació de l'escriba en posar 'bidir' per 'bider' com ho fa més amunt. 'Bider ok’, (‘bider-erroke’) “fer transferència”, supra. ‘Bete’ “ple, complir, executar”. La proposició és “via d'adquisició en plenitud”.

UZKEANEŔLATI...
‘Uzke aneŕ lati’. En basc utzi' "deixar"; 'aneŕ' "germà, famíla" ; ‘lati’de "llata" basc' laatz' "látigo, lligadura, suport "deixar la família lligada, unida".

_ _ _

Notes:
El desxiframent ho he fet a través del substrat i del basc.
En l'urna on estava dipositat les restes del 'en Boto-Taz s'hi van trobar dos ploms més epigrafiats (Orleyl VI i VII).i al costat un plat de balança i cinc ponderals per a pesar monedes o altres petits articles tal com el ritual assenyalava de ser enterrat amb els estris del seu ofici.

Aquesta escriptura exposada, junt amb altres, en el Museu Arqueològic Comarcal de Borriana, va ser descoberta en el lloc dit pels arqueòlegs "sepultura II de la necròpolis d'Orleyl" a l'interior d'una cràtera de campana dita del "Mestre de Grifomàquia". Recorda el Sant Jordi matant el drac que té una dona sota les urpes. El recipient corresponent al segle IV abans de Crist. L’enterrament podria ser posterior. La presentació en el museu indica que el text és "presumiblement funerari".

La Punta d'Orlell (avui en dia només La Punta) és el turó (200 ó 300 m) del final de tot de la carena que envolta la Vall d'Uixó i que dóna directament a la plana de tarongers que corresponen a la localitat de Xilxes no gaire lluny del mar. Des d'aquest turonet s'abasta tota la costa de la plana i la Vall d'Uixó.

Bibliografia
Materiales de la Necrópolis ibérica de Orleyl Lázaro Mengod, Mesado Oliver,
Aranegui Gasco y Fltcher Valls
Monumenta Linguarum Hispanicarum J. Untermann
Léxico Ibérico Silgo Gauche
Diccionaris bascos 3000 Hiztegia. Elhyar Hiztegia, IKAS, Jabier Gereño, DEB M. Morvan, Azkue
Diccionari.cat
DRAE

A. JAQUEMOT
Març 2024

PLOM 2 DE PECH MAU

LEISBUŔEBAL BAKAZKETEIS UŔEZ TINIŔ : BAIDESGIGE: NOROTAŔ ADINBUŔ *IKEI:KULEZKEŔE:BASTIGE LEISIR BILOSTIBAZ:TIGŔRS BIN ÚDUOŔIZ: BAZBIN:TAKALZOR ADINE:BELEZBAZ AŔSBIN:KANBULOIGE BAKAZKETEIS: GISKEŔTANEZ UŔEZUNIŔ
SELGITAŔ AZALGIDEIKE:KANBULO ILEREUTINIŔ BEKOŔTO ISABELIŔ TEDEIAR:IKANE
ABELGIŔDIKAN TEDEIAR IKANE BAIDESGIGE KULEZKEŔE ILDIŔZAR *ADINGEŔE BITAN ADINBIN LITURIZ UAZTIZ:O:DOILAKONI:BASTIŔ ALAZBUŔ TAINO:ATAEIKE

Proposta de desxiframent, en majúscula noms personals:

LEIS-BUŔ EBAL: LEIS-BUŔ“reparteix”
BAKAZKETEIS“ producció de vi”
UŔEZ-TIN-IŔ“per UŔEZ-TIN”
‘BAIDESGIGE NOROTAŔ“mesura de blat de Nero (Montlaurès prop de Narvona, moneda Neronken)
ADIN-BUŔ, KULEZ-KERE
‘BASTIGE LEISIR “recipient de mel (per)”
BILOS-TIKIŔS, BIN-UDOŔIZ, BAZ-BIN
TAKAL “mesura d’un sac” per
ZOR-ADINE, BELEZ-BAZ, AŔS-BIN
KANBULOIGE BAKAZKETEIS “comissió en espècie de comerç marítim de producció de vi (per)”
GISKEŔ-TANEZ, UŔEZ-UNI, SELGI-TAŔ
AZALKITEIKE KANBULOI “comerç legal cobert per”
LEREU –TIN-IR
BEKOŔTO IS ABEL-IŔ TEDEIAR IKANE “objecte d’exvot de clam per ABEL (divinitat) per causa de celebració”.
ABELGIŔDIKAN “celebració de fidelitat a Abel”
BAITESKIGE “mesura de blat de”
KULEZ-KEŔE, ILDAŔ-ZAR; ADIN-KEŔE
BITAN “enviat, guiat, per via”
ADIN-BIN, LITUŔIZ, VASTIZ
OTOI LAKONI BASTIŔ “favor dels lakoni (del país, ibers) ”; “ungüentari” per
ALAZ-BUŔ
‘TAINO’ “caixa de guardar, custòdia”
ATAEIKE “déu Ataecin “pare veritable, del sol, de la llum” (l’ungüentari per a la custòdia del déu)

Raonament
‘ebal’ “tallar, repartir”
‘bakaz-ke-teis’ “de vinya, de vi”; ‘ke’ “i”; ‘teis’ basc ‘deitzi’ “extracció de líquid”
‘baitesgige’ ‘bai’ “recipient”; ‘tes’ del grec ‘tes(auros)’ “mes, blat, tresor”; -gi’ “un”; ‘ge’ “de”
‘noro tar’‘tar’ sufix de descendència "de Noro"
‘bastige’ “recipient d’ungüents”, ‘bastinta’ escrit en una ceràmica.
‘takal’ basc ‘takel’ “sac, forat”
‘canbuloige’ substrat ‘cambullo’ “comissió en espècie del comerç marítim”
‘azal-kide’ cobertura igual (legal)
‘bekorto’ basc ‘pekora’ “submissió, devot”, objecte de devoció, exvot”
‘tedeiar ikane’ basc ‘xedea’ “causa, motiu”; ‘igan’ “festa, celebració”

Bitan’ “enviar, guiar, anar pel camí”
‘otoi lakuni’ basc ‘otoi’ “per favor, prec”; lakuni’ “del poble (ibers)”, basc lagun’ “company del país”
‘bastir’ “ungüentari” de ‘bas’ “oli”
‘taino’ basc ‘tai’ “alberg per a les ovelles”: “custòdia, caixa de guardar ofrenes”

Els noms personals:
Leis-bur “freixe, arbre de la mel, basc ‘leizeburu’
Urez-Tin “persona que és propera”, basc ‘urko’
Adin-bur “veterà principal”
Kulez-kere’ grec kylix “got”, "edificació o ciutat en forma rodona" toponímia Culla, Cullera; 'kere' basc 'gerre' “nostra”
Bilos-Tikirs ‘bilos’ “persona de la unió; ‘tikirs’, basc 'txikiska' “venedor al detall, a menuts” de 'tiki' "petit".
Bin “fèrtil, de vida” basc ‘biha, bina’ “gra, llavor”
Uturiz nom gal Uturix’ ‘lutu’ “colèric”, ‘rix’ “rei, dirigent’
Baz “guanyador” basc ‘irabazti’ “guanyar”
Zor basc 'zori' “ric, fortuna”
Belez basc “de front, persona que s’enfronta, dirigent”
Ars basc ‘hartze’ “acollir, persona acollidora”
Gisker basc gison “home”; ‘ker’ “directe, recta”
Tanez basc ‘dan’ “existència”, “persona que té existències”
Uni Nom de divinitat etrusca
Selgi de ‘sel’ “camp sagrat on hi ha un temple o estela”
Lereutin basc ‘leher’ “abundant”, persona que té abundor
Ildir “ciutat, població” persona de la ciutat
Zar basc “gran”
Lituriz nom gal Litu-rix, ‘litu’ “festa”; ‘rix’ “rei, dirigent”
Uastiz nom gal Vas-tix ‘vas’ “vassall, submís“ “persona dels vassalls”
Alaz basc ‘alatz / aratz’ “net, elegant, bell”

Antoni Jaquemot

Gener 2021