Es pot veure que la part superior del plom està re-escrita. Començarem l’estudi per la part inferior que ve separada expressament.

ZALIR LABEISIŔ : KEBELKAIŔA : KITEIBORS : KULEZBELAUŔTE . BORARIKU . ESASIŔA . ETAŔEERTIKETORKALIZALI . BALE(numerals) OŔTINE iTUIBELAUŔ

La fragmentació de les seqüències proposades són:

ZALIR  LABEIS-IŔ  KEBELKA IŔA  KITEI  BORS  KULEZ  BELAUŔ-TE BORAR-IKU  ESA SIŔA  ETAŔE ERDIKE TOR KALI ZALI  BALE (numerals) OŔDINE (DU)IDUI BELAUŔ.

 

“De la pròpia mina de plata, cinc recipients iguals d'argent d'una unça. La dona del dirigent del poblat fricciona les espigues. Suc de cereal (cervesa), equivalent a la meitat d'un 'edarra', mesura. Cassons de blat en sis barrils. Duidui-Belaur”.


Paral•lelismes ibèrics i comparació amb el basc i el substrat:


'Zalir' surt en les llegendes dels denaris de plata, com a moneda, valor, preu o producte. Alguns autors ho interpreten com "argent, plata" en basc 'zillar'.
'La-beis-ir' paral•lels ibèrics: 'la-iez', 'la-beis-ildun-ir', 'la-ker'. En basc 'la-' designa un "lloc" o "terra": 'la-otze' "lloc de penombra, ponent". Recordi’s el substrat ‘laia’ “eina de llaurar a mà”. En basc ‘beiti’ “subterrani”; ‘beiz’ “per sota”. En toponímia ‘Laveia’ “allau” i Beixalís “estimball, tartera, baixades de pedres”: “mina oberta”.
‘Iŕ’ Possessiu de segona persona o “tu ets, propi ”.
‘Kebelka’; ‘kebelka’ “cosa rodona, petit recipient”.

‘Iŕa’ escrit en un plom 'IH iŕa' "mesura de plata d'una unça".
‘Kitei’ “unitat de moneda o parts iguals”. ‘Kitar’ surt en llegendes en monedes de plata. Unitat de la moneda de plata. ‘kitei’ “iguals”.
‘Bors’ “de cinc”. En basc ‘borste’ “cinc”.
‘Kulez “del grec 'kysela' "rusc, poblat amb edificacions com en un rusc”.
‘Belauŕ’ Nom propi femení “dona dirigent”. ‘Bel’ “front, cap”. ‘Aur’ “dona”
‘Borar’ substrat 'moraga, borona' “feix d'espigues, mill"; 'iku' basc 'igur' "friccionar".
'Esa' "most", basc ezade', "suc, sèu, vi cuit".
'Siŕa’, cereal blat d'espelt, basc 'ziraurri'; 'esa siŕa' "cervesa", suc de cereal
‘Etaŕe’ basc 'edarra' "mesura de vint litres" .
‘Erdike’ en basc 'erdi' “mig”. “partir, dividir”, “un semi”
‘Tor’. "equivalent, valor". Substrat "tor": "un munt" de turó.
‘Kali’ basc 'kali' "blat"
.
'zali' " cas, tipus de recipient"
.
'Bale' verb condicional o futur basc 'bala' "tindrà, serà. Els numerals són de difícil interpretació, però sembla indica VI (sis).
'Oŕdine' ‘'de barrils"; 'oŕdi' "barril"; '-en' "de".

Dui’ Nom personal "dipositària dona de Bel (dirigent)

 

Antoni Jaquemot

Març 2021

 

 

RETORNAR