Es pot veure que la part superior del plom està re-escrita. Començarem l’estudi per la part inferior que ve separada expressament.

ZALIR LABEISIŔ : KEBELKAIŔA : KITEIBORS : KULEZBELAUŔTE . BORARIKU . ESASIŔA . ETAŔEERTIKETORKALIZALI . BALE(numerals) OŔTINE iTUIBELAUŔ

La fragmentació de les seqüències proposades són:

ZALIR  LABEIS-IŔ  KEBELKA IŔA  KITEI  BORS.  KULEZ  BELAUŔ-TE BORAR IGU  ESA SIŔA  ETAŔE ERDIKE TOR KALIZ ALI  BALE (numerals) OŔDINE (DU)IDUI BELAUŔ.

 

“De la pròpia mina de plata, són cinc trossos iguals del forn. Bel-Aur de l'assemblea contracta borra (llana) en tela d'espart (sac), fil de blat valor en semis de bronze (moneda 6 g); en unitats... per a sal. Duidui-Belaur”.


Paral•lelismes ibèrics i comparació amb el basc i el substrat:


'Zalir' surt en les llegendes dels denaris de plata, com a moneda, valor, preu o producte. Alguns autors ho interpreten com "argent, plata" en basc 'zillar'.
'La-beis-ir' paral•lels ibèrics: 'la-iez', 'la-beis-ildun-ir', 'la-ker'. En basc 'la-' designa un "lloc" o "terra": 'la-otze' "lloc de penombra, ponent". Recordi’s el substrat ‘laia’ “eina de llaurar a mà”. En basc ‘beiti’ “subterrani”; ‘beiz’ “per sota”. En toponímia ‘Laveia’ “allau” i Beixalís “estimball, tartera, baixades de pedres”: “mina oberta”.
‘Iŕ’ Possessiu de segona persona o “tu ets, propi ”.
‘Kebelka’; ‘kebel’ “cap de fum, crematori, forn”. ‘Kebelka’ "el forn". En basc ‘ke' “fum”; 'bel' "cap, forma rodona" 'ka' "lloc, determinant".

‘iŕa’ Basc 'irritu' "rascada de metall, tros, gra de plata, mesura".
‘Kitei’ “unitat de moneda o parts iguals”. ‘Kitar’ surt en llegendes en monedes de plata. Unitat de la moneda de plata. ‘kitei’ “iguals”.
‘Bors’ “de cinc”. En basc ‘borste’ “cinc”.
‘Kulez “del grec 'kylix' copa de vi que feien servir els components del simpòsium. Assemblea de dirigents”.
‘Belauŕ’ Nom propi femení “dona del dirigent”. ‘Bel’ “front, cap”. ‘Aur’ “dona”
‘Borar’ Substrat “borra> llana, drap”
‘igu’ “pujar, afegir, contractar” Basc ‘igoal’.
'Esa' en basc 'izara' "llençol, tela"
'Siŕa’. substrat sera, sàrria, sirga. "espart".
‘Etaŕe’ valor d'una unitat de moneda de bronze de 12 gr.
‘Erdike’ en basc 'erdi' “mig”. “partir, dividir”, “un semi”
‘Tor’. "equivalent, valor". Substrat "tor": "un munt" de turó.
‘Kalizali’ basc 'kaliz' "de blat"; ‘ali’ “fil”. Basc ‘hari’; 'kaliz-ali' "palla de blat, fil de blat"
‘Bale’ “en unitats”. Basc ‘ba’ “és” ‘ale’ “unitats”.
Els numerals són de difícil interpretació.
‘Oŕdin’ “sal”. Basc ‘urda’ “carn salada”
‘Duidui’ Nom personal 'Duidui-Belaur' .

Ptolomeu en el seu mapa anomena la població de LASIRRA, l'actual Lécera (Saragossa) on hi havia l'estany de La Salada i s'hi feia espart. LASIRA surt escrit en una altra part d'aquest plom. “espart de rentat o amarat: LATS-SIRRA". Sirga és corda d’espart.En una llegenda monetària resa: BAIEZESA que no tindria res a veure amb 'esa' sinó que formaria part de “*bai- ieze-sa” com IEZO Guissona i LAIEZ Laietans:“lloc fèrtil, humit” i “terra humida, fèrtil”.

Antoni Jaquemot

Octubre/ 16

 

 

RETORNAR