ESTELA

Text

ESTELA DE SINARCAS

 

(transliterat i fragmentat segons sintagmes paral·lels d'altres escrits):

"WSKE -P .I. S. S. L."

"Baisetaz iltutaz ebanenwi seltar banwi beŕbe inari euki arwi katu ekaz koloite

Kaŕi euki ar seltar banwi basi balkar wbaŕwi"

Nota prèvia: Aquesta és una nova revisió a l'anterior. En tots els meus treballs mai els dono per tancats o definitius. Tinc present nous descobriments arqueològics, amplio l'estudi del lèxic ibèric i la seva combinació, comparo els noms ibèrics amb els sempre difícils noms "genuïns" eusquèrics, i també amb aquells noms d'una nova cultura i tecnicismes d'origen púnics, grecs i minoics pre-helenístics que devien entrar com a préstecs en les llengües indígenes, noms necessaris per la vida quotidiana: treballs de mines, culte, jerarquia, comerç, navegació, etc.

Modifico, doncs, l'anterior treball en tenir en compte el canvi d'un signe (X) 'ta' per 'ko', 'taloite' per 'koloite' i la supressió d'un possible ([-]) 'te' davant de 'beŕ', vario alguna segmentació: 'teber beinar ieukiarwi' per 'beŕ bei nar ie ukiarwi' fent una millor combinació tenint present paral·lelismes d'altres escrits. Per a una major comprensió oral canvio el fonema del signe 'V' transliterat "m" per "w". Aquesta és la nova proposta que, segurament, no serà l'última.

La present estela, trobada a El Pozo (Sinarcas), té la curiositat d'un encapçalament en posició central amb signes més grans que la resta de l'escrit i amb diferències gràfiques: 'Y' en l'encapçalament i ' V' en l'escrit inferior són equivalents (transliterat aquí "W") amb un valor insegur de 'U', 'NU' o 'NA'. El segon signe equivalent a 'S' d'aquest primer membre té un traç de quatre fraccions, un més que les altres 'S', i l'últim signe d'aquest epígraf és una 'L' desconeguda en el signatari ibèric. Això fa que els especialistes s'inclinen en veure-hi, en tots ells, uns signes numerals.

La pregunta que sorgeix és què hi fan uns números, la mida dels quals, sobresurten del context en una làpida sepulcral? La meva proposta és que es tracta d'una invocació religiosa dirigida a una divinitat. El fet de que sigui una estela d'estil romà serien abreviatures romanes: PIO IN SUIS SIT LEVI "CREIENT AMB ELS SEUS SIGUI LLEU. (la /p/ escrita amb un pal llarg no deixa veure la part superior)

Les diferències gràfiques dels signes descrits anteriorment i la possible denominació romana darrera de 'wske' ens mostra una traducció en un estat bilingüe. Existeix un paral·lel ibèric, de caire religiós, en els ploms d'Orlell i de Villares on es pot distingir 'uske-ike Iunstir' i 'uske Iunsti'. 'Iunstir' apareix en els contextos com una deitat. Els 'uske' d'aquells ploms poden assimilar-se al 'wske' d'aquesta làpida.

 

Proposta del desxiframent del text:

 

WSKE, forma de pregària que precedeix al nom del déu. El basc ‘uste’ “creença, fe”.

PAISETAZ ILDUTAZ EBANEN WI "Heus aquí Paisetaz, la seva estela per Ildutaz" El nom del difunt el trobem també en el bronze d'Áscoli:NES-PAISER i el del seu procurador ILURBAS.

'Eban-en-wi'. 'Eban' ha de fer referència a la part escrita de l'estela com a memòria, constància i confirmació. En basc seria 'ebai>epai' "sentència". El sufix '-en' possessiu i el terme 'wi' "això és o aquí està".

SELDAR BAN WI. 'Seldar' variant 'sildar' seria en ibèric "tomba", apareix en diferents esteles mortuòries entre elles a Cabanes (Castelló) i Càller (Sardenya). 'Ban' pot tenir diferents accepcions: "donar, oferir" o un determinant. . "heus aquí la tomba".

BEŔBE INAR. Paral·lelismes: 'beŕtekeŕ', 'tabeŕ'. 'Beŕ'. En basc 'bere' "ell és, propi, d'ell" 'be' "sota". ‘inaurri’ “cobrir, omplir, fer el llit . Proposició: "el repòs sota d'ell".

IEUKI. AR WI. 'ieuki>jauki' "cacic, capitost, capità". "Heus aquí el capità".

KATU Paral·lels ibèrics són 'katubaŕeka', 'katuladien'. Del grec 'cathos' "recipient, urna". (urna de la cendra del difunt).

EKAZ "transit, més enllà, mort". En basc 'eas, easan'.

KOLOITEKAŔ Paral•lels ibèrics: 'golobiur' nom personal escrit en grec. Grec 'kolo' "ritual". 'oitekari' basc "moment de record".

IEUKI AR. Supra "El capità".

SELDAR BAN WI "heus aquí la tomba", supra

BASI Tenim paral·lels com 'Basigerros' nom personal escrit en grec, 'basirtir', 'basiaŕebe'. Potser el primer nom relacionat amb 'basileu' “rei” o del basc 'basitu' "ungit".

BALKAR WBAŔ. WI. Paral•lels: 'balkarken', 'bilosbarkar'. Nom personal o general

‘Wbaŕ’ la pronunciació és umbar, escrit en llatí 'umar'. Paral·lelismes: ‘balkebeŕeiwbaŕ’, ‘Wbaŕ Adin’. ‘Balkar’ en basc 'baltsa' "centre, congregació, població" i ‘Wbaŕ’ 'Umar' escrit en llatí. En basc 'unbakar, muinbakar' " persona comprensiva, entenedora". ‘Wi’ “Això és”, “ aquí”, "per aquesta raó".

 

Interpretació:

CREIENT (pio in suis sit levi)

Heus aquí Paisetaz, la seva estela per Ildutaz

Heus aquí la tomba

El seu repòs

heus aquí el capità

l'urna del mort. Ritual del moment de record

del capità

heus aquí la tomba

ungit per Balkar-Umbar.

 

ANTONI JAQUEMOT

Juny 2017


 

 

RETORNAR