ESTELA

Text

ESTELA DE SINARCAS

 

(transliterat i fragmentat segons sintagmes paral·lels d'altres escrits):

"WSKE -P .I. S. S. L."

"Baisetaz iltutaz ebanenwi seltar banwi beŕbeinar ieukiarwi katu ekaz koloite

kaŕ ieuki ar seltar banwi basi balkar wbaŕwi"

 

La present estela, trobada a El Pozo (Sinarcas), té la curiositat d'un encapçalament en posició central amb signes més grans que la resta de l'escrit i amb diferències gràfiques: 'Y' en l'encapçalament i ' V' en l'escrit inferior són equivalents (transliterat aquí "W") amb un valor insegur de 'U', 'NU' o 'NA'. El segon signe equivalent a 'S' d'aquest primer membre té un traç de quatre fraccions, un més que les altres 'S', i l'últim signe d'aquest epígraf és una 'L' desconeguda en el signatari ibèric. Això fa que els especialistes s'inclinen en veure-hi, en tots ells, uns signes numerals.

La pregunta que sorgeix és què hi fan uns números, la mida dels quals, sobresurten del context en una làpida sepulcral? La meva proposta és que es tracta d'una invocació religiosa dirigida a una divinitat. El fet de què sigui una estela d'estil romà serien abreviatures romanes: PIO IN SUIS SIT LEVI "CREIENT AMB ELS SEUS SIGUI LLEU. (la /p/ escrita amb un pal llarg no deixa veure la part superior)

Les diferències gràfiques dels signes descrits anteriorment i la possible denominació romana darrera de 'wske' ens mostra una traducció en un estat bilingüe. Existeix un paral·lel ibèric, de caire religiós, en els ploms d'Orlell i de Villares on es pot distingir 'uske-ike Iunstir' i 'uske Iunsti'. 'Iunstir' apareix en els contextos com una deitat. Els 'uske' d'aquells ploms poden assimilar-se al 'wske' d'aquesta làpida.

 

Proposta del desxiframent del text:

 

WSKE, forma de pregària que precedeix al nom del déu. El basc ‘uste’ “creença, fe”.

PAISETAZ ILDUTAZ EBANEN WI "Heus aquí l'estela (l'obra) d'Ildutaz a Paisetaz" El nom del difunt el trobem també en el bronze d'Áscoli:NES-PAISER i el del seu procurador ILURBAS.

'Eban-en-wi'. 'Eban' basc 'eban' "fou, va ser: recordatori, memorial, l'estela". El sufix '-en' possessiu i el terme 'wi' "això és o aquí està".

SELDAR BAN WI. 'Seldar' variant 'sildar' basc 'sel' "cercle rodó amb amb un molló al mig"; "túmul funerari, tomba" apareix en diferents esteles mortuòries entre elles a Cabanes (Castelló) i Càller (Sardenya). 'Ban' pot tenir diferents accepcions: un determinant o una confirmació. . "heus aquí la tomba".

BEŔBEIN AR. Paral·lelismes: 'beŕtekeŕ'. En basc 'bere' "d'ell"; 'bein' "pòsit, restes" .

IEUKI. AR WI. basc 'eduki' "conservar, guardar, contenir, el guardador"; 'ar-wi' "això, així, heus aquí".

KATU Paral·lels ibèrics són 'katubaŕeka', 'katuladien'. Del grec 'cathos' "recipient, urna". (urna de la cendra del difunt).

EKAZ "tapadora de teulada, un volat". En basc 'egatz'.

KOLOITEKAŔ Paral·lels ibèrics: 'golo' "vas rodó" substrat mediterrani 'góggulos', gaulós', 'koloitekaŕ' "vas rodó com a (tapadora)".

IEUKI AR. Supra "el guardador".

SELDAR BAN WI "heus aquí la tomba", supra

BASI BALKAR Tenim paral·lels com 'Basigerros' nom personal escrit en grec, 'basirtir', 'basiaŕebe'. Potser el primer nom relacionat amb 'basileu' rei o del basc 'basitu' "ungit"; 'balkaŕ' paral·lels: 'balkarken', 'bilosbalkar'. Nom personal o general; 'balkaŕ' nom de població, basc 'malkar' "lloc de pedres, muralles"

WBAŔ. WI‘'wbaŕ, la pronunciació és umbar, escrit en llatí 'umar'. En basc 'nabari' "noble".

Wi "això és, aquí està".

 

Interpretació:

CREIENT (pio in suis sit levi)

Heus aquí Paisetaz, l'estela per Ildutaz

Heus aquí la tomba

les seves restes

heus aquí el guardador

urna i vasos rodons com a tapadora

el guardador

heus aquí la tomba

Noble Ungit Balkar

 

 

ANTONI JAQUEMOT

Novembre 2019


 

 

RETORNAR