Text

ESTELA DE SINARCAS

(transliterat i fragmentat segons sintagmes paral·lels d'altres escrits):

"WSKE -E .I. S. S. L."

"Baisetaz iltutaz ebanenwi seltar banwi beŕbeinar ieukiarwi katu ekaz koloite

kaŕ ieuki ar seltar banwi basi balkar wbaŕwi"

La present estela, trobada a El Pozo (Sinarcas), té la curiositat d'un encapçalament en posició central amb signes més grans que la resta de l'escrit i amb diferències gràfiques: 'Y' en l'encapçalament i ' V' en l'escrit inferior són equivalents (transliterat aquí "W") amb un valor insegur de 'U', 'NU' o 'NA'. El segon signe equivalent a 'S' d'aquest primer membre té un traç de quatre fraccions, un més que les altres 'S', i l'últim signe d'aquest epígraf és una 'L' desconeguda en el signatari ibèric. Això fa que els especialistes s'inclinen en veure-hi, en tots ells, uns signes numerals.

La pregunta que sorgeix és què hi fan uns números, la mida dels quals, sobresurten del context en una làpida sepulcral? La meva proposta és que es tracta d'una invocació religiosa dirigida a una divinitat. El fet de què sigui una estela d'estil romà serien abreviatures romanes després de USKEI: IN SUIS SIT LEVI "CREIENT AMB ELS SEUS SIGUI LLEU. USKE és ibèric en euskera 'uste' "creença, pietós, piu. Les diferències gràfiques dels signes descrits anteriorment i la possible denominació romana darrera de 'wskei' ens mostra una traducció en un estat bilingüe. Existeix un paral·lel ibèric, de caire religiós, en els ploms d'Orlell i de Villares on es pot distingir 'uskei-ke Iunstir' i 'uske Iunsti'. 'Iunstir' apareix en els contextos com una deitat. Els 'uskei' d'aquells ploms poden assimilar-se al 'wskei' d'aquesta làpida.

Proposta del desxiframent del text:

WSKEI, forma de pregària que precedeix al nom del déu. El basc ‘uste’ “creença, fe”.

PAISETAZ ILDUTAZ EBANEN WI "Heus aquí Paisetaz client d' Ildutaz" El nom del difunt el trobem també en el bronze d'Áscoli:NES-PAISER i el del seu procurador ILURBAS.

'Eban-en-wi'. 'Eban' "dedicació". Basc perticipi de 'epai' "sentència" '-en' possessiu i el terme 'wi' "això és o aquí està".

SELDAR BAN WI. 'Seldar' variant 'sildar' basc 'sel' "cercle rodó amb amb un molló al mig"; "túmul funerari, tomba, monument" apareix en diferents esteles mortuòries entre elles a Cabanes (Castelló) i Càller (Sardenya). 'Ban' pot tenir diferents accepcions: un determinant o una confirmació. . "heus aquí la tomba".

BEŔBE INAR. Paral·lelismes: 'beŕtekeŕ'. En basc 'bere' "d'ell"; 'be' "a sota" 'inar' "esquerda, rasa, ".

I EUKI. AR WI. basc 'i' tu; 'uki' "tenir", teva tinença, possessió; 'ar-wi' "heus aquí".

KATU EKAZ paral·lels 'katu''. substrat "catúfol, recipient"; 'egaz' "aleró", "vas amb tapadora, urna funerària.

KOLOITEKAŔI Paral·lels ibèrics: aŕankokolo' "sentit" basc 'kolobru'". 'kaŕi' "motiu, causa" "sentiments"

I EUKI AR. Supra "teva tinença, possessió".

SELDAR BAN WI "heus aquí la tomba", supra

BASI BALKAŔ Tenim paral·lels com 'Basigerros' nom personal escrit en grec, 'basirtir', 'basiaŕebe'. Potser el primer nom relacionat amb 'basileu' rei o del basc 'basitu' "ungit"; 'balkaŕ' paral·lels: 'balkarken', 'bilosbalkar'. Nom personal o general; 'balkaŕ' nom de població, basc 'malkar' "lloc de pedres, muralles, fortalesa"

WBAŔ. WI‘'wbaŕ, la pronunciació és umbar, escrit en llatí 'umar'. En basc 'nabari' "noble".

Wi "això és, aquí està".

Interpretació:

CREIENT (in suis sit levi)

Heus aquí Paisetaz, dedicació d'Ildutaz

Heus aquí la tomba

a sota la teva rasa

heus aquí la possessió

de l'urna

causa de sentiment

la possessió

heus aquí la tomba

Noble Ungit de la Fortalesa

ANTONI JAQUEMOT

Maig 2023