PLOM D'ENSÉRUNE

URSA

 

Text ibèric:

KATU BAŔEKA  SISBIBAŔKEIKE   GALIRIKE  TUNDIKEN

KABIELAKEUTARIKE  URSA EÜZIRIKEERTERIKE-

GAŔEZOŔIEIKE  ISTEŔ  TUNDIKENEÜZIRS KA

LADIORIEÜZIRS  KADIOILISTEŔLS  LAŔAKOL-

BEITORETAITOR  OŔOIKAZTORETAITOR

LOKAŔKIKEETAN

 

Proposta de segmentació i pronunciació:

 

Katu-Barre ka: sispi barkeik galirik tundiken ka bi elak utarik ursa. Eüzirik erterik. Karrez orrieik isterr tundiken eüzirs. Kalati orrie eüzirs kati oil isterr-ls. Larrakol bei tor etai tor. Orro ikaz tor, etai tor. Lokar gik etan.

 

Proposta de traducció:

Katu-Baŕe ka sispi barkeik galirik

"Katu-Barre aporta set eficaços recipients  de blat

Tundiken ka bi elak utarik ursa

El d'Undika aporta dos grups (mesura) de fruita i llavor de  pebreta

Eüzirik erterik

presa d'un producte pel part

 Kaŕez oŕi eik isteŕ

Que portin calostre de xai o vedell

Tundiken d'Undika

Eüzirs prendre

Kalati oŕi e eüzirs

prendre gerres de calostre. 

 Katioil isteŕ-ls.

Esperma animal

 Laŕakol bei tor etai tor

Un tor (mesura d'uns 200 grams)  de conserva de camamilla. Un tor en beguda. (3)

 Oŕo ikaz tor etai tor 

Un tor de cua de cavall (bot.) Un tor en beguda. (4)

 Lokar gik etan.

Beure per evitar somnolència

 

 Raonament:

KATU-BAŔE  Nom personal. (katu: si el nom és celta vol dir “guerra” si és ibèric “una mena de recipient” del substrat catúfol del grec ‘kados’ “urna, caldera” 

KA En basc ‘kai’ “capaç” “aporta” 

SISBI En basc ‘zazpi’ “set”.

BAŔKE IKE ‘baŕke-eike' en basc ‘bar’ “interior, recipient ”; ‘eiki ‘sens dubte, de debò, eficaç, cosa feta”; ‘egi’ “fer”.

GALIRIKE En basc ‘gal’ “gali, "blat, cereal"” 

TUNDIKEN  "aiguamoll"; Undika ciutat ibèrica d'Empúries. 't-undik'en' "el d'Undika".”.

KA aporta

BI “dos”

ELAK en basc ‘el’ “grup, remat, una mesura de quantitat”.

UTARIK basc 'uda' "estiu, fruita"

URSA substrat “ussona” planta que es fa en les pastures. En basc ‘usagari’ nigella sativa “pebretad’olor de nou moscada o “gram d’olor”.

EÜZIRIKE. En basc ‘eutsi’ “prendre, agafar, subjectar, adherir, prendre. Una presa. 

ERTERIKE En basc ‘erdi’ “mig, fer parts, parir”.

KAŔEZ . En basc ‘ekar’ “aportar, produir, donar fruit”.

OŔI EIKE en basc 'oritz' "calostre"”

ISTEŔ "d'animal, ovella o vedell". En basc 'ister'.

TUNDIKEN “del d'Undika, de l'aiguamoll.”

EÜZIRS “la presa, prendre un líquid.

KALATI OŔI E. En grec 'kala, kele' "recipient"; 'ori' 'oritz'"calostre". 

EÜZIRS “presa, prendre

KATIOIL en basc 'kaduri' "esperma, mucusitat"

ISTEŔ LS “supra; ‘ls’ potser ‘las’ en basc ’ satisfet.  

LAŔAKOL BEI TOR “camamilla conservada un tor ” En basc ‘larranbilo behi’. Tor substrat de “pedra fraccionada” que apareix també en toponímia. “porció, tros, peça” Surt escrit junt amb ‘balaŕ’ com ‘torton’ “peça”. Un  'balaŕ' equival a mitja lliura (uns 200 grams) d'or.   

ETAI TOR “Un tor de beguda”. En basc ‘edari tato’

OŔO IKAZ TOR  (bot.) En basc ‘orots’ “animal mascle, cavall”; ‘isats’ “cua, pèl, arestes, escombra, bruc” “cua de cavall, una herba medicinal” . ‘Tor’ “mesura".

ETAI TOR “un tor de beguda”

LOKAŔ “son, somnolència”. En basc ‘lo’, ‘lo-gura’

KIKE “evitar”. En basc ‘ekidin’

ETAN “beure”. En basc ‘edan’

Desembre 2016

 

PLOM DES CASTELL DE PALAMÓS

Plom des castell de Palamós

 

Text ibèric transliterat:

] biŕ bilostanezbatiŕ ibeitikebatir bilosbazkate nu
] n auŕbimbatir sortikebatir nuŕbatibi talskokate
] bilosbimbatir lakuaŕgisbatiŕ nuŕbatibi bele ztaŕkate
] nuŕbatibi ybaŕkisbatir adintanezbatirs tankoka
] zkabaibatibi agirtibazbatir belezbedibatirkayikate
] irika golbiŕ [ ] be [ ] bakontekeŕ
] nuŕbati[ ]beitikebatirti

 

Nova proposta de desxiframent


Noms personals seguits de noms comuns amb ‘batir’
bilostanezbatir ibeitikebatir
aurbimbatir sortikebatir
? ] beitikebatirti (aquest darrer amb sufix ‘-ti de plural’)

Noms personals seguits amb batir’
agirtibazbatiŕ belezbedibatir
bilosbimbatir lakuaŕgisbatir
ybarkisbatir adintanezbatirs


(11 batir junt amb 5 batibi)

Noms personals amb sufixos
Bilosbazkate
Bele ztaŕkate

Noms comuns amb sufixos
talskokate
tankoka
kayikate

El plom està trencat per la banda esquerra i per la part central, en conseqüència hi manquen signes. Almenys quatre per l’esquerra. La interpretació serà parcial, però ens dóna la idea del seu contingut.
El signe I amb amb circumflex a dalt i a baix, pot ser una variant del signe T que podria representar la nasal NU o MU essent variant del signe M, N, Ñ. En aquest escrit va unit a R, BATI i BI. La lectura seria NUŔBATIBI. L’escriba hi posa ‘m’ en lloc de ‘n’ davant de ‘b’ (auŕbinbatir>auŕbimbatir) La segmentació NUŔBATIBI segueix la seqüència BAIBATIBI que es pot separar ‘bai-bati-bi’ o sigui “dos recipients per igual”. Un ‘bai’ pot ser un recipient indeterminat. Un ‘baikar’ és un “bol”. Aleshores un ‘nuŕ’, basc ‘murko’ “càntir”..
L’element BATIR és una unitat (bat) de capacitat. Serveix per unir els noms propis i noms comuns, la persona amb l’objecte. El verb s’indica amb el sufix ‘-kate’: “segons, avala”.
essent una nasal, en aquest escrit incidirien els altres tres tipus , , ,. (M, N, Y, T) El primer al final del nom, els altres dos entremig del nom.

Noms personals seguits de noms comuns amb ‘batir’
bilostanezbatir ibeitikebatir
aurbimbatir sortikebatir
? ] beitikebatirti (aquest darrer amb sufix ‘-ti de plural’)

Noms personals seguits amb ‘batir’
agiŕtibazbatir belezbedibatir
bilosbimbatir lakuaŕgisbatir
?baŕkisbatir adintanezbatirs


(11 batir junt amb 5 batibi)

Noms personals amb sufixos
Bilosbazkate
Bele ztaŕkate

Noms comuns amb sufixos
talskokate
tankoka
kanikate

La semblança sonora amb (NUŔ)BATI seguit d’un repetit també KATE podria servir per convertir l’escrit en frases memorístiques per la rima que fa la lectura.
En basc ‘bat, batz’ vol dir “uns” o “iguals”. KA sufix verbal (‘i-ga’ “passar”) de procedència o de destí i TE marca de subjecte
Elements claus: TALSKO del preromà “tascó, punta, espasa” de “tascar, espadar el lli”
SORTI, forma plural de ‘sor’. La “sora” és una planta, l’agrella, que porta una sal per netejar.
‘KOLBIŔ’ de ‘kol’ grec ‘kolpono’ “arrodonir, inflar, golf”, recipient rodó, una mena de càntir? Podria ser una mesura.
TANKO preromà “tancar, fixar”. KAYI>kani ‘ grec ‘kanati’ “gerra”. BAI preromà “conc, recipient”. Molts dels noms de recipients ceràmics són d’origen grec.

La part llegible de l’escrit donaria aquest resultat:

“...càntir (golbiŕ). Unitat de les bótes d’aigua (‘ibei’), unitat de Bilos-Tanez segons Bilos-Baz. (la capacitat de les bótes són les de Bilos-Tanez, avala Bilos-Baz)
Les aigües sores (sorti) d’Auŕ-Bin (nom femení) són per a tasconar (talsko) “passar-hi tascó”, raspar.
Dues unitats de càntirs són una de Bilos-Bin i una de Laku-Aŕgis segons Belez-Taŕ
Dues unitats de càntirs són una de Ybaŕ-Kis i una d’Adin-Tanez per tancar (tanko).
Dos recipients d’Agiŕti-Baz i de Belez-Bedi són gerres (kayi /kani)

Es repeteix, separat per manca de text, ‘nuŕbati’; ‘golbiŕ’; ‘ibei’ i un nom propi Bakon-Tekeŕ.


Antoni Jaquemot

Maig 2017


 

PLOM DE TIVISSA

 

Plom de Tivissa

Proposta de segmentació:

 

Uztalar Ordin-Beŕe-te (e)ŕeiki aŕ

Zalai aŕgis-te (e)ŕokan zalir o(tar) 3

Neitin Iunstir Aiun-ikuŕs gate

 

Pren la collita de la sembra d’ Ordin-Berre

Zalai-Aŕgis l'adquirit per tres unces d’argent (40 gr.)

Segons Aiun-Ikuŕs. Neitin i Iunstir. 

 

Raonament

 

‘Uztalar’ “collita” en basc ‘uztarik’

Ortin-Beŕe Nom personal

‘ereiki’ “la sembra” en basc ‘erein’ “sembrar

'aŕ' "pren" basc 'artu'”

‘Zalai-Aŕgi’ Nom personal . 'Zalai' “sac”. Substrat ‘salabarto’ “xarxa espessa” i salabardà, mena d’esbarzer.

‘aŕgis’ Substrat “argaña” “filament d’espiga”, pèl, barba, pelut.

‘eŕokan’ En basc ‘oreka’ “compensar”. En aquest cas amb diners: “venda”.

‘O’ abreviatura d’ ‘otar’ “unça” desena part d’un ‘abaŕ’ “lliura”, 40 gr.

III tres unitats.

‘Neitin i Iunstir’ Són les dues deesses a les quals s’invoquen per solemnitzar el tractat.

‘Aiun-Ikuŕs’ “Nom personal. El testimoni o observador. En basc 'aiho' "desig"; 'ikur' "senyal"

‘kate’ sufixos “"això és"“

 

Ullastret A

Ullastret B

 

És un plom escrit del segle V o IV aC, un dels més antics.

Cara A

Comença amb un avís o presentació de Basi, segurament, el dirigent del país. Basi és l’ungit qui ostenta el poder: ‘Ar Basi Aŕebe’ “norma ordre de l’Ungit”. Escrit en primera línia. L’escriba passa a la següent havent-hi espai per continuar, cosa que indica una preferència.
Aŕe’ apareix en esteles mortuòries acollint les restes del difunt: ‘aŕe take’. A Numància hi trobem ‘aŕe Basikon’. ‘Aŕe’ substrat "arreu" “seguiment, forma, norma, manera, llei” en basc ‘ara, arau’. ‘Aŕebe’ “ordre”.
En aquest plom, l’Ungit estableix normes.

Ebaŕikame duigesira borste abargeborste teŕtiŕs Talls en canes justes d’espart de cinc i quinze tira allrgada”.

'Baitesbi Leitekeru'dues àmfores per a Leite-ker (encarregat del mercat).
'Taŕbeli oŕku timoŕkiŕ bardazko anbeiku'. Un carro a Tar-Bel de tibors de líquids. Aliments de la barda.

'Baitesir salduko kule tabeŕ ku ke. Una àmfora de saió del doll de l'illa i

'Bigiltiŕste eŕezu kotibanen eberka'. cadena a còtiles negres per grup de deu.
'Tazkaliŕs loŕsa batibi Biuŕ-Tanez saldukil eŕku l(.) Tasques de blat en dues unitats de llosses del saió tancat del país de Biur-Tanez


Cara B
'Taŕun atabager abazager' Un bon fill està sota el pare i estima la mare.
'Tas beŕi un erna boragau'.Un bon brot de fruita germiona borrons.

Raonament:

Cara A

‘Ar’. En basc ‘arau’ “norma, regla”
‘Basi’. En basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘Aŕebe’ En basc ‘harreman’ “relació, tracte”.
‘Ebaŕi-kame’. En basc ‘ebaki’ “dividir, tallar” i ‘kamer’ ‘kama’ “perxa, màstil, pal, mesura de longitut”.
‘Duigesiŕa’ En basc ‘dui’ “unió, compacte, assemblat”; ‘siŕa’ “sirga, espart”: “espart unit, sac, pany d'espart”.
‘Borste’ en basc “cinc”
‘Abaŕgeborste’ en basc ‘amar’ “deu”. Aquí “deu de cinc”, quinze
‘Teŕ tiŕs’ Basc 'ter>xer, xerra' "ratlla, línia, cinta"; 'diŕs' 'd-ertsi, itxi "tancar"..
‘Baiteisbi’ (dos per ‘baite’) Vas gran, cràtera, variant de ‘baikar’ “bol”. En basc ‘baite’ “interior”, “casa”.
‘Leitekeŕ’ Leiria era Llíria. ‘Ker’ en basc ‘ker’ “hàbil”.Lei, leite, en basc 'lehia' fa referència a "competència" segurament "mercat"
‘Taŕbeli’.Nom personal. En basc "tarro, crescut, prolongació". Bel’ “cap, dirigent”.
‘oŕku’ basc ‘orga’ “carro”.
‘timoŕkir’ tibor, recipien”, kir’ basc 'girli' “líquid espès”
‘Bardazko’ "camp tancat per bardisses.
‘Anbeiku’ ‘an beite’ “repartidor d'aliments” de 'an' "grup familiar o d'ofici,; 'beite' "aliment.‘-ku’ “procedència”.
‘Baitesir’ ‘baite’ “vas, recipient”;‘sir’ vasc. 'zir' "protecció".
‘Salduko’ Saldu>sallu’ “saió”, terreny assignat per conrear. ‘Salduko’ “la collita del saió, de l'hort”. Noms de poblacions: Salduie (Saragossa), *Saldu-ilu (Salou), Xaló, Jalón.
‘Kule’ del substrat grec mediterrani, ‘kule’ “clot, doll gran rodó”.
‘tabeŕku ge’ ‘tabeŕ’ "turó, elevació sobre un pla de terra o aigua, illa'; 'ku' "de, procedència"; 'ke' "i, conjunció".
‘Bigiltiŕste’'bigil' basc 'bigizta' "aro, cercle, baula"; 'tiŕste' "allargament": "cadena".
‘Eŕezu’ “cremat, negre"”. En basc ‘erre’ “cremat”.
‘Kotiban-en’ Còtila, una mena de got. De la família dels ‘katu’, kutu’ “urna”. El sufix ‘-en’ “de” possessiu.
‘Eberka’ En basc ‘emer' “de deu, grup de deu”.
‘Tazkaliŕs’ ‘tazkaliŕs’ un tascal és un "prat" i una "tasca" una mesura de blat.
‘Loŕsa’ Substrat “llossa” cullerot o cossol, escumadora.
‘bati-bi’ “dos en un”. ‘bat’ “un”; ‘bi’ “dos”.
‘Biuŕ-Tanez’ Nom personal. Topònim? Biure és un castell. En basc ‘txane’ “caputxa” “Castell cobert”. Castell d’Empordà està al costat d’Ullastret. Tane també és una divinitat etrusca.
‘Saldukil’ ‘sallu’ Substrat “saió” mesura d’un saió, camp conreat; 'kil' "tancat", basc 'giltze' "clau".
‘eŕku’ basc 'erkal' "del país".
‘L(.)’ Només hi cap un signe: ‘li’? En basc sufix ‘-li’ “present”.

Cara B

‘Taŕun’ 'taŕ' "fill" basc "descendent"; 'un' "bon"; ‘ata’ “pare”; ‘-b' "a sota";'ager’ "visible, patent"; 'abaz' basc 'amatz' "amarat, estar perla mare".
‘Tasbeŕiun’. ‘tas’, “fruita", basc 'txatxa'”. "pera o pomoa" ‘beŕi’ “renou, brot”; 'un' basc 'un / on' "'bo, bona"; ‘erna’ En basc “germinar, llavor”; ‘bora' substrat “borra”; ‘boragau’ “borrissó, gemma".

Agost 2017
Antoni Jaquemot

 

 


PLAQUETA TROBADA A LA PENYA DEL MORO DE SANT JUST DESVERN (BARCELONA)

Està escrita per l'anvers i pel revers del plom. Les dues primeres línies de signes corresponen a l’anvers i la tercera al revers.
La línia de davant superior presenta la forma escrita de dreta a esquerra ja que els signes corresponents a la "N" i a la "E" estan dibuixats seguint aquest sentit. En canvi, en la línia inferior els traços es llegeixen d'esquerra a dreta. L'escriba va continuar la línia inferior per la banda on s'havia acabat la superior:

Part de davant superior de dreta a esquerra transliterat: ]TINBAZTEEŔOKEBA

Part de davant inferior d'esquerra a dreta transliterat: RDAZTOLORILTURSU

Part de darrera transliterat: TORTONBALAŔBIDEŔOKA(N)

Els últims dos signes d'aquesta darrera part no són prou llegibles. En altres escrits el segment ‘bideroke’ va acompanyat de numerals i del morfema DE(+DIN) que aquí no apareixen perquè el plom està tallat.

A]DINBAZTE EŔOK BARDAZ TOLOR ILDURSU, TOR TON BALAŔ BIDEŔOKAN...

"Adinbaz compra una barda a la Ciutat del Toll. Ha comprat mitjançant una pedra bona ('balar', palacurne, mitja lliura d'or).

'Barda' "clos, tancat, camp de blat a punt de segar". 'Eŕok' (eros) "comprar", 'eroan' "fer passar, traspassar"; tolo>t-olo "toll, riu, aigua"; 'ildur' "ciiutat, població alta"; 'eŕok>t-eŕok' substrat "troc, truca, barata". 'tor' "equivalent"; 'balaŕ' substrat "pala, palet = pedra". Estrabó explica que un 'palae' equival a mitja lliura de pes d'or; 'bideŕ' "camí, manera"; 'ton>t-on' "bo, bé, ric, bell".

Nota: Document de la transacció.

El lloc dit "PENYA DEL MORO" és un turó al costat d'un altre que es diu OLORDA situats a la vessant oriental de la serra de Collserola amb vista magnífica sobre la vall del Baix Llobregat. A la "penya" s'hi han trobat restes d'un poblat ibèric. La denominació popular de "penya del moro" ve a ser com a "castell dels temps dels moros" o sigui de "temps pretèrits". De fet el nom que surt a la plaqueta ILDUR "ciutat (població alta)" es relaciona amb el topònim OLORDA, procedent d'un *'ildurda' "pertanyent al poblat" de la mateixa forma que ILTIRTA ha donat Ilerda i més tard Lleida.

Antoni Jaquemot
Juny 2017

PLOM DEL PUJOL D'EN GASSET DEL GRAU DE CASTELLÓ. EXPOSAT AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE MADRID


 

Transliteració:

 

YBAŔDIAIKIS  ABAŔIEIKIDE  SINEBETIN  UŔKEKEŔEŔE  AUŔUNIBEIKEAI

ASTEBEIKEAIE  EKAŔIU  ATUNIU  BODUEI  BAITESKI  EGUSU  SOSINBIUŔU

BOŔBEŔONIU  GOZOIU  BAIDESKI  BEŔIGAŔS ENSE  ULTITEGEŔAIGASE

AŔGITIGER  AIGAS  BALKEBIUŔAIESBAITESBANIEKAŔSE

 

Ybaŕ-di aíkis abaŕ-iei kide Sine Betin Uŕkekeŕ eŕe. Auŕ Unibeike aí
Astebeike aí-e. Ekaŕ-iu, atun-iu. Bodu-ei baiteski egus-u Sosin-Biuŕ-u.
taŕbeŕon-iu gozo-iu. Baideski berigaŕs-en-se Ultitegeŕ aí kas-e
Aŕgitiger aí kas. Balke-Biuŕ aí-es baites bani ekaŕ-se.

Proposta de desxiframent:

“Als homes piatosos entenedors dels deu companys de l’Observació de la Fidelitat (consell / judici) per la crema del graner
Pietat Mare Uni eterna, et plagui Aste eterna: solució a la set, solució d’aliments als comuns.
Un bullit d'aquí dóna Sosin-Biur. Solució a la separació. Solució a la fam. Un contingut d’hortalisses del prat. Avís. Ultiger i Argitiger plagui la divinitat també. Balke-Biur diu que la divinitat li plagui i dóna recipients per la set”.

Raonament:

‘ybaŕ-di. En basc ‘unbakar, muinbakar’ “persona entenedora, comprensible”.
‘Aíkis’ en basc 'ai', "plagui a Déu"; ‘jaiera’ “pietat, atenció”; ‘kiz’ > ‘giz “persona, humanitat”.
‘Abaŕ’ En basc ‘amar’ “número deu”; ‘iei’ “per als”.
‘Kide’ company, membre”.
‘Sinebetin’ “fer filosofar, enraonar, parlament. ‘Sine’ de Séneca, paraula preromana. “vista del parlament, del consell” “judici”. ‘Betin’ “observador”, ‘bet, begi’ “ull”.
‘uŕkekeŕ. basc ‘urr’ “closca del gra”; ‘urkeldu’ “desgranar”; ‘ker’ “lloc”: “graner”.
‘Eŕe’ en basc ‘erre’ “cremat, ennegrit”.
‘Auŕ-Uni’ ‘Uni’ és la deessa mare. ‘Aur’ en basc “mare, parir”
‘beike’, en basc ‘beti’ “sempre”.
‘Ai’ “plagui la divinitat”; ‘-e’ “per a”: per a
‘Ekaŕ-iu’. En basc 'egar' “set”; 'iu’ basc ‘jo’ “donar cop” o ‘ de ‘joan’ “anar”: “donar el cop de la set, solució.
‘Atun-iu’. ‘atun’ En basc 'adun' "blat nou, aliment”; ‘iu’ “solució a l’aliment”
‘Bodo, bodu’ “creient, fidel d’una germanor”. Basc ‘botu’ “comú, germanor”.
‘Ei’: “destinats a, per a”.
‘Baiteski’ En basc ‘bai’ “interior”; “recipient”; “contingut d’un recipient, mesura” ; ‘-ki’ “porció, part, una”.
‘Egus-u’ en basc ‘egotzi’. “verdura, herba en forma d’espasa, espadanya”; ‘-u’ sufix de compartir.
‘Sosin-Biuŕ-u’ nom personal.
‘boŕbeŕon-iu’ . ‘bor’ “bombolles de bullir” 'beŕ' “propi’ “una bullida”; 'on' “d'aquí”.
‘gozo-iu’. En basc ‘gose’ “fam”; ‘iu’ “ara”.
‘berigaŕs’ “brots, renous, hortisses, del prat”; de ‘beri’ “brot, fruita” 'gars' “lloc de créixer”, basc 'gara'.
‘-en-se’ “per això”
‘Ulditegeŕ i Aŕgitiger’. Noms propis. ‘Ulditeger’. ‘uldi’ “impuls”, basc ‘olde’; ‘ger’ “refugi interior que és, que té”. Argitiger “claredat”, basc ‘argi’ “clar, claror”.
‘Aí-gas’ En basc ‘kas’ “també”; ‘ai’ “plagui la divinitat”, sufix ‘-e’ “per a”.
“Balke-Biuŕ” Nom personal.
‘Aí-es’ ‘aí’ “apiadar-se”; ‘es’ basc "diu”, "diu que plagui a la divinitat".
‘baites’ “pels recipients”. ‘-s’ “per”.
‘Bani’ “tu dónes, donació, oferiment”. En basc ‘eman’ “donar”.
‘Eka
ŕ-se’ “per a la set”. ŕ

Els ‘bodu’ serien els afectats per l’epidèmia.



Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.

Antoni Jaquemot
Agost 2017

 

 Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.

 

 

 

ORLELL VII

Orlell7

Orlell7b

 

Cara "A"

] Iunstir atune baŕbinkeai uskeike Iunstir( r )

] bototazeai selkeaibartoneai zanikeai uskeike auŕun

(ibe)keai aneŕai zanibeiŕai leitazeai bototazte bantakigia

]ŕatite isai iltursaiŕsai  aŕikaŕbinisai boranyl

[--]*[--]aŕebinise kalaisebakaŕatuŕane itaŕartetaŕa azti

[-----]ebakaŕatuŕane iunstiryi belezagineai kaŕestareaiti

[--------]ton bataŕatite uskeikeai siai keitiatelu aginiŕte

[----------]se iagigi nuŕe bas ia ukeku kurs ia ukeku

Cara "B"

Aŕine itikereuteti belaike baseŕnylbe

Aŕeŕe kutubeike basbiteŕoketine iŕika

Iunstirika selkiniustai iunstir baŕbin

Uskeikeai iunstir lakunyiltiŕte

Atabeŕai anybeŕai uskeike iunstir

Cara A

“Per l'alimentació de iunstir. Plagui a la divinitat l’ànima de fe vertadera
Iunstir ....del poble? el plagui Bodotaz (l’Anomenat Creient, el difunt). Plagui a la divinitat la candela, plagui la fluixedat. Et plagui Guardadora. Fe vertadera. Et plagui Mare Uni eterna. Plagui la família. Et plagui Guardadora Eterna. Plagui a la divinitat el mercader: Bodo-Taz.
Unida a l’experiència. Plagui a la glòria.
Plagui (a la divinitat) la glòria la gent de la ciutat. Compost d'herbes, atén la promesa. Lanolina per la glòria de percepció. Encens d'esperit de vi per la glòria. Flor de l’alzinar. Auró i cervesa aromàtica. Heus aquí, Iunstir.
Plagui el dirigent que mana, plagui qui fa de nunci.
Unit a l’experiència, plagui la fe vertadera . Plagui la glòria, més preparat que es manifesta (........),
Un recipient de menjar, bon oli, bons productes venerats (mel. figues...).

Cara B

Acollidora dirigeix les nostres pregàries
L’ungüentari del qui manat. El got etern, la unció del traspàs hi és.
Tu Iunstir complau.
El sentiment amarg. Plagui a la divinitat.
Iunstir et plagui la fe vertadera de l'ànima.
Iunstir, la ciutat del poble (la ciutat lakun).plagui el seu pare. Plagui la seva família. Fe vertadera. Iunstir.

Raonament:

IUNSTIR (és el primer nom que es pot deduir)

Apareix en els ploms de la Serreta d’Alcoi, en el del Solaig i en el d’Orlell i fora de la zona, a Empúries, Camarasa, Igualada, Tivissa.

Del Cerro arriba a la conclusió que es tracte de ‘untz ir’>untz iri “recipient, en sentit d’ofrena dels pobles” i ‘ir’: “iri o “ili” “poble”

J. Cejador creu que ve de ‘Jaun zati ur’ “Senyor, part és aigua”

Tractant-se d'un escrit trobat dins d’una urna funerària, s'ha de pensar que va dirigit a un déu o deessa a favor del difunt. A l'Alcúdia d'Elx hi va haver un temple dedicat a la deessa romana Juno on abans hi havia hagut un santuari ibèric dedicat a una deessa indígena. Sabut és que els romans assimilaven els déus locals als seus. Així crec que Iunstir és la deessa ibèrica celestial. En basc 'iusturi' són "llamps i trons".

Té sentit de salutació.

ATUN-E

Apareix també en el plom de Pujol de Castelló com 'atuniu' i altres paral·lelismes com a 'adun' "aliment", basc 'adun' "blat jove", la qual cosa fa pensar que el radical és 'atun' amb sufix ‘-e’ “per, per a”.

En una estela de Jaén, un CIL esta escrit ‘Betatun’ una deessa que els romans van considerar referent a l’oracle.’Bet-‘ en basc “mirar, observar” seria una deessa visionaria. L’element ‘atun’ és un adjectiu de divinitat. “per l'alimentació”.

BAŔBINKEAI

‘Baŕ’ es troba en moltes marques de gerres i àmfores. Al costat de 'barbinke' trobem 'barke'. Respecte a 'bar' el basc ens dóna aquestes possibilitats: 1ra.: barra, gerra, matèria de separació, gruixut, 2na. Dins, intern, fons, tancat. En toponímia ‘bar’ “vall”, lloc tancat”. 3ra. Broma, cínic, riure amb so sord: 'par'. 4ª. ‘barruti’ “devesa, tanca”. ‘Barne’ “interior”.
'Bin' també apareix en diversos escrits ibèrics tant al començament, al mig, i al final i amb noms personals que denoten advocació a un déu de la fertilitat i de la vida. Basc 'bini>bihi' "gra, llavor, vida"; Tot plegat “vida interior”, “esperit, “ànima”. '-ke': “de, a”. 'ai' “plagui a la divinitat”. La proposta "plagui a la divinitat l’ànima".

USKEIKE

Apareix també en el plom d’Orlell V. Sembla clar que l’arrel és "us”. El basc. 'uste' és "esperar, confiar, creure, fe”. '-eike' en basc “vertader” “fe vertadera”

IUNSTI ( R ) - (BA o U o L) --

Falta un tros de plom, en què se suposa que hi habia la “R”. En el plom V entre ‘Iunstir i Bototazeai’ apareix LAKU. És una suposició. No es pot reconstruir. Hauria de ser, però, un verb. ‘Lagun’ en basc és “company del país”. Proposició: “Iunstir del poble?

BOTOTAZEAI

Seguint altres escrits, la pronunciació d’aquest nom és Bodo-Taz. És el sobrenom del difunt que apareix en els altres ploms d’aquest mateix enterrament.. L’arrel és 'bodo', recollit en monedes, ceràmica i en escrits amb desinència.. Les monedes d'Obulco (Porcuna, Jaén) i la gerra d'Eivissa on apareixen 'bodo' fan referència a una procedència líbica, egípcia antiga, on 'botau' vol dir "servidor" en el sentit de "creient". El sufix 'taz' comú en basc i iber es refereix a "respecte a", emfatitza el que és en diferència a altres iguals ‘L’anomenat”. 'E-ai', “plagui a la divinitat”. La "e" és una vocal de separació entre el nom i la marca. Proposta: “Plagui a la divinitat Bodo-Taz (l’anomenat Creient)”.

SELKEAIBARTONEAI

En l’altre plom d’Orlell apareix BARTUNEAI, això vol dir que ja hi havia confusió entre “o” i “u” en funció de com s’accentuava la paraula. En aquest cas, encara que estigui sense separar, els sufixos “eai” ens indica que són dues paraules: ‘Selkeai’ i ‘Bartoneai’ Em remeto al plom V: “Plagui a la glòria, plagui la fluixedat”.

ZANIKEAI

Per analitzar aquest sintagma és necessari comparar-la amb les dues següents que apareixen més endavant : ZANIBEIRAI i UNIBEIKEAI, i amb UNIBELO en un plom d’Ullastret. 'Zani' el trobem en diversos escrits ibèrics; ‘zani>zain’ “guardador, vigilant”. Proposta “Et plagui Guardadora”

USKEIKE

‘uske-ike’. “fe vertadera” (supra)

AUŔUN(IBE)IKEAI

Manca el tros on suposadament diu (ibe), segons Untermann, i que es troba també en els ploms d’Orlell i en el del Pujol de Castelló. 'Auŕ-uni-bei-ke-ai'. 'Aur' en basc "dona", "nen de mamar", “mare”. 'Uni' "mare deessa"; ‘beike’,”moments, vegades, eternitat. Proposta: “Et plagui Mare Uni eterna”.

ANEŔAI

En basc ‘anai “germà”: "plagui la família".

ZANIBEIŔAI

'zani-bei-ai'. Amb sufix ‘bei’ “d’ara, sempre etern”. Proposta: “El plagui Guardadora Eterna”.

LEITAZEAI

Existeixen diversos paral·lels en ibèric amb 'lei'. En basc ‘lei’ ” tranparent, gel”; ‘leiar’ “cristall, vidre”; ‘leiha’ “competència”, 'leihazko' "urgent"; ‘leiz’ “cova”; 'leika' "rivalitzar". ‘Lei-taz-eai’: “plagui la divinitat al mercader”.

BOTOTAZTE

‘bodo-taz’ “el que ha estat Servidor com a nom”, supra. ‘-te’ sufix de subjecte. . Proposta: “l’anomenat Creient (Bodo-Taz)”

BANTAKIGIA

En l’actual calc, la “a” final no apareix, però sembla que es va poder llegir. ‘Bantakigia’ “donació de saber”. En basc ‘ban’>’eman’ “donar” i ‘dakien’ “sabedor”.

BADAŔATITE
‘Badaŕ adite’ (reconstrucció en funció d’una repetició posterior) ‘badar’ En basc ‘batasun’; “unió”; ‘adite’ en basc ‘adin’ “experiència” “Proposta: “unida a l’experiència”

ISAI

”Paral·lelismes ibèrics: 'isba', 'isbin', 'isker'. En basc ‘is’: “puixança, elevació, glòria”: “plagui a la glòria”

ILTUŔSAIŔSAI

La proposta de segmentació és: ‘iltuŕsair-(i)sai’. Paral·lels: 'Iltiŕ, iltuŕ, tuŕsa' en ibèric volen dir "ciutat". Ens ho diu la toponímia:'Iltir' "Lleida"; 'Ilturki' "Lladurs". En una estela en llatí apareix un llibert que diu “Castlosaic” (saic de Càstulo). Una estela de Navarra diu Siaco. En basc ‘sai’ “persones, gent, munió”. Proposta: “Plagui a la divinitat la glòria de la gent de la ciutat”.

AŔIKAŔBINISAI

Fragmentació: ‘Aŕikaŕ bin is ai’. Basc 'arika','ariketa' "compost d'herbes, agrimònia"; 'bin' de "gra, llavor, vida, remei";‘is’ “crit de puixança, elevació, glòria”. La proposta és: “Plagui la glòria del remei del compost d'herbes”.

BORARNYL(IŔ )

Manca un tros de plom. Els espais entre parèntesi es poden intuir uns traços però no els signes. En els representats amb asteriscs no hi ha material. Pel que fa a la grafia precedent podem fer una primera separació ‘borar’ i ‘nul’. ‘Borar-nulir’ del substrat “borra” de llna. ‘Nulir’ “oli”.. La resta del sintagma no es pot definir bé perquè hi manquen signes. Amagat sobre l’urna es van trobar restes de cereals. "greix de llana de xai, lanolina".

AŔEBINISE

És paral·lel a l'anterior 'aŕe-bin-is-e; 'bin' basc 'bihi>bini' “gra, llavor, vida, fertilitat”. ‘Are’ basc 'arresa' "acolliment": “per la glòria d'acolliment de vida”.

KALAISEBAKAŔATUŔANE

Fragmentació proposada: 'kala ise bakaŕa-tura- ne' En el plom d'Orlell V hi surten dos sintagmes on es palesa la fragmentació del morfema final d'aquest sintagma '-durane' “encens”;‘kala’ nom grec de recipient; ‘ise’ basc 'is' "crit per elevar, glorificar ”; 'bakaŕa' substrat de "vi", esperit de vi, etanol" : “encens de d'esperit de vi”.

ITAŔARTETAŔA

Proposta de segmentació ‘itaŕ arte taŕa’ Paral·lels ibèrics 'itaŕer', 'arte, 'arti', 'taŕban', 'tarke', 'taŕike': ‘itar’ basc 'idar' “flor”. ‘idarbaltz’ “alhelí” “violer”. El substrat “artiga”, basc 'arte' “alzina”; ‘taŕa’ “ample, ampliació, eixample”. “flor de l'alzinar”.

AZTI(*****)E BAKAŔATUŔANE

Hi manquen uns cinc signes que podrien correspondre a ‘ka l a i s...’, ja que tot seguit coincideixen amb l’anterior. ‘Aztigar’ en basc és “auró”. La proposta és “auró i cervesa aromàtica”.

IUNSIRYI
‘Iunsir-ani’. La 'y' és transliterada 'na' en altres escrits i en alfabet jònic, supra. Potser és una nasal semi-líquida el fonema de la qual estaria entre 'an, un, na'. L'escriba ha fet caure la "t" de 'iunstir'. El morfema com 'ani' i com a sufix ve a dir "aquí, en aquí, heus aquí" en les esteles mortuòries igual com en aquest cas. "Iunstir, heus aquí".

BELEZAGINEAI
'Belez-agin-eai'. En el plom de Solaig apareix ‘belezair’. Possibilitats: Els 'Beles' són una de les ètnies ibèriques junt amb els 'Balke' i els 'Bilos'. 'Bel-' fa referència en basc a "cap, front, guerrer" i 'agin' "els que manen". “plagui a la divinitat qui mana”.

KAŔESTAŔEAI[TI](********)TON
Només es pot analitzar ‘kaŕestareai(ti)’, en la resta ‘·······ton’ hi manquen vuit signes i potser correspongui a més d’una paraula. Untermann no senyala el signe 'ti' que en les còpies del plom hi apareix. Un sufix '-ti' desprès d'un altre '-eai' no surt en els ploms on es registren els sufixos '-eai' o '-ai'. Com que no he pogut estudiar directament el plom haig de creure que el signe que sembla TI deu ser una falla de la còpia.
La proposta d'aquest sintagma és: 'karestareai'. La resta desapareguda és a l'inici de la línia i acaba en '-ton' segons Untermann, Fletcher pensa en 'tin'. Potser el traç del signe 'to' en la resta de l'escrit fa que em decanti per Untermann. En aquest sentit hi cap tot un sintagma com l'anterior 'selkeaibarton' sense el sufix '-eai'.
Paral·lelismes ibèrics: 'karesbanite, karesirte'. Opcions a través del basc: ‘Gar’ “flama, exaltació, cerals"; ‘garri’ “cintura”; ‘garbi’ “net”; ‘garbai’ “penedir”; '-tar' aquí apareix amb "r" fluixa la qual cosa semblaria diferent de 'tar', "r" forta, hi ha un 'tarke' ibèric. En basc existeix el sufix '-tara' equivalent a "manera" i ‘tarako’ “per a”. Seguint ‘Kares’, en basc ‘ekarri’ “loquaç, fluïdesa de paraula”, segons mostren les pintures de la gerra de copa de Llíria. Proposta: ‘Karestareai’ “atén qui fa de nunci". '........don? Iunstir egiarton? Senyora Iunstir?

BATAŔATITE
‘bataŕ adite’. Supra . “unit a l’experiència”.

USKEIKEAI
'Uske-eike ai'. Supra. “plagui a la divinitat la fe vertadera”

SIAI
‘si+ai’ metàtesi de ‘isai’. “plagui la glòria”.

KEITIATELU
Fragmentació: ‘keiti atelu’. Paral·lel ibèric: 'keietisiatense' en Orlell V. En basc ‘kei’ “més”; ‘adelu’ “adornat, preparat”. Proposta: “més preparat”

AKINIŔTE
Fa referència a la divinitat que en llatí surt escrit La separació més coherent és; ‘akin-iŕ-te’. Paralel.lismes: 'akitikem'. Possibilitats en basc: ‘akin’ “esgotat"; ‘aki’ “saltar”. ‘Agin’ "autoritat" sembla més versemblant malgrat que el signe ibèric el presenti amb titlla equivalent a "k". ‘Agir’ “manifestar”. 'Ir' "teva” reflexiu. Supra. “que es manifesta”.

(*********)SE

Són almenys nou signes els que manquen. Impossible de deduir-ne el significat. Encara que cal remarcar que amb aquest acabament ‘-se’ coincideix amb el supra ‘arrebin ise’ i en un separat ‘gal aise’.

IAGIGI
Proposta de fragmentació: 'iagi ginur-e'. Paral.lismes ibèrics: 'iakila'. En basc 'jate' "part de menjar".

NUŔE 'mur-ko' en basc "recipient, càntir'.

BAS IA UKEKU
'Basia ukeku'. En el plom d'Ullastret apareix 'basi' i també a Numància. Es pot referir al nom del “rei” ‘Basileu’ procedent de ‘Faraó’ o bé a ‘basitu’ “untar”, "producte de menja d'oli". 'uke' "salut, sa, bo" grec 'ugeia' (higiena); 'ku' "procedència".

KUŔS IA UKEKU
Paral·lels ibèrics: 'guŕs', 'banguŕs'. Possibilitats en basc: ‘guren’ “amor, veneració, salutació"; 'ia' menjar, aliment"; 'uke' "sa, bo, saludable"; 'ku' procedència"; "producte de menja venerada ( mel, figues, ...)".

 

CARA “B”


AŔINE
Paral·lelismes: 'aŕikaŕ', 'aŕicalerca', 'aŕicu', aŕe'; 'ine', 'ineba', 'inemki'. ‘Aŕine’ basc ‘artu' “acollir”; 'in-e' "Acollidora".

ITIKEREUTETI
Fragmentació proposta: 'iti kere uteti'. Paral·lelismes: 'iticotesun', 'itin', 'itir'; ''basiŕi ute'. basc 'itera' ‘rectitut, en dret’ “dirigeix”; 'kere' basc 'keure' "nostre"; ' ute' basc 'otu', otoi' "pregar". Proposta: “dirigeix els nostres precs”

BELAIKE
‘bel-aike. ‘Bel’ “cap, dirigent” ‘aieka’ “costat, part”. Proposta “del dirigent”

BASEŔNYLBE
‘Baseŕ-nul-be’. En basc ‘basitu’ “ungir, untar”. 'nul-be' surt a l'estela de Badalona, transliterat 'Nalbe' apareix en diversos escrits en llatí. Pot ser llegit ‘nulbe’ o ‘unbe’.
Serà relatiu al “nuïls, oli”; el sufix ‘-be’ determinant d’objecte, la pàtera de l’aixovar. Proposta: “l’ungüentari”

AŔEŔE
Fragmentació proposada: 'aŕe-ŕe'. Paral·lelismes: 'urkekerere'. Possibilitats: ‘aŕe’ ‘-ŕe’ “a, per a”. Proposta: "per a l'acolliment".

KUTUBEIKE
‘Katu beike’ En el d'Orlell V apareix 'kutur'. 'Gutu' substrat “got” “recipient, calze”; ‘beike’ “de sempre, etern”. Proposta: “el calze etern”. Nota: el calc del signe 'be' sembla el signe 'ta'. El context dóna 'be'.

BASBITEŔOKETINE
Fragmentació: 'bas biderroke t-ine' En l’altre plom d’ Orlell trobem la forma ‘biterokedetine’. 'bide' "camí, conducta justa", 'biderrok' "camí, manera, d’aconseguir, traspassar, adquirir, comprar, bescanviar". En basc ‘eroski’;'t-ine' "fer, concedir", supra. ‘Bas’ “oli”. Substrat “bàssia” recipient d’oli”.'-tin-e' "per ser", "és". La proposta és: “l'oli del traspàs hi és”.

IŔIKA
'Iŕika'. Paralel.lismes: 'iŕiterca'. Possibilitats en basc: ‘iri' “complaure”.proposta: "complau”.

IUNSTIRIKA
‘Iunstir-ika’ 'iunstir' vegeu supra: "Deessa Iunstir". "Tu, Iunstir".

SELKINIUSTAI
‘Selki nius ta (a)i’.De 'sel' "lloc tancat, recipient de llum, candela; ‘nius’ substrat nius>nyus>llus>llussar= espurnejar, treure foc; castellà "guiño". Proposta: “resplendor de llàntia. Plagui a la divinitat”.

IUNSTIR
Supra “Iunstir” (deessa)

BAŔBINUSKEIKEAI
Supra: ‘bar-bin’ "vida interna, ànima". ‘Uske-eike-ai’ (supra) “plagui a la divinitat la fe vertadera de l’ànima”.

IUNSTIR
Supra. Invocació a la deessa

LAKUNYILTIŔTE
‘lagum iltirte’. ‘Lagu’ apareix en diversos escrits i junt amb 'iltiŕ el trobem com 'iltiŕlaku'. ‘Lagun’ vol dir en basc “company”, "ajuda", d'on 'lagu' "com-nostre". Segurament és l’ètnic dels “ibers” dit per ells mateixos. ‘-nmi’ el fonema del qual pot ser semblant a 'nai' o 'ani', és un sufix equivalent a "heus aquí" segons es desprèn de les esteles mortuòries on apareix darrera d'un nom personal. En aquest cas, però, seria un tancament de la "n" en "m". 'Iltir-te' és "la ciutat o el lloc d'aplec" com 'Iltirta' Lleida, però també un nom personal. “La ciutat ibèrica” i com a nom personal “el de la ciutat ibèrica”: “La ciutat del poble”

ATABEŔAI
Paralel.lismes: 'ata', 'atau', 'berbe', 'berte'. Possibilitats en basc: ‘ata<’aita’ “pare, principal personatge; 'bertako' "indígena, d'allà", 'berton' "d'aquí". 'Ata ber-ai': "plagui a la divinitat el propi pare".

ANYBEŔAI
Fragmentació: 'anu beŕai'. Paralel.lismes: 'anabegate', 'anbeicu'. ‘Anaberrai o amberrai’.: 'an' surt acompanyant oficis. En basc ‘an-‘ és un arrel de família. . “plagui la pròpia família".

USKEIKE
Supra. ‘Uskeike’ “la fe vertadera”.

IUNSTIR
Supra. (invocació)


Comentari


Aquest escrit sobre plom es va trobar enrotllat i amb evidències d'haver estat embolicat amb tela a la part superior de l'urna on hi havia cendres i les restes dels pesos. (ponderals pel mesurar).
Un altre plom, Orlell VI, es va trobar al fons i un darrer, Orlell V, a sota l’urna. Els tres hi estan relacionats.

Antoni Jaquemot
Maig 2017


ESCRIT NÚMERO VI D’ORLELL  (VALL D’UIXÓ) SOBRE PLOM

És el segon plom, de tres, trobat a l’enterrament d’un important personatge anomenat BODO-TAZ.

Es desprèn que és una oració, un càntic, un himne religiós. Potser procedent de l’estament sacerdotal de la població: 

plom_ himne

 

IUSTIR ATUNE  NISOŔBARAI OŔTITAŔ

USTAŔIKE USKEIKE IUSTIR ANEŔ IUSTIR

IUSTIR BODOTAZ EIKE USKEIKE IUSTIR AŔELI

BAITUŔANE ZALIR OŔKEI ABAŔAI IUSTIR

IUSTIR                                       AI

 

 Adaptació:

Iunstir atune,

Nisoŕbar aí.

Oŕtitaŕ ustaŕik uskeïk Iunstir.

Aneŕ Iunstir.

Iunstir, Bodo-taz eïk uskeïk

Iunstir aŕeli

bai tuŕa-ne

zalir oŕkei abaŕ aí Iunstir,

Iunstir.  (ai) 

 

 

Proposta de traducció:

 

Per Iunstir nodridora

assegurar la pau plagui la divinitat

Fidel de la fe del cel, la veritable fe de Iunstir

Iunstir de la família

És creença de Bodo-Taz

Acolliment en presència de Iunstir

Trenta monedes per l'extracte intern et plagui Iunstir

Iunstir et plagui

Raonament:

Iunstir és la deessa que més surt relacionada en els escrits ibèrics.

Atun és un adjectiu de divinitat que acompanyen a les deesses i als déus: Bet-atun, Sei-atun. En basc 'adun “blat nou, aliment, nodridor”.

nisoŕbar’ basc 'ni-zorr' "jo dec", "deutor";‘bar’ “en un, compatible".

Ai’ en basc 'ai' “plagui a Déu, que Déu vulgui”.

Oŕditaŕ’ En basc 'ortzi' "cel, Déu". '-tar' "procedència".

Ustaŕik’. En basc ‘uste’ “creure”; sufix ‘-rik’ “en la forma de creure la fe, fidel”.

Uskeík Iunstir’ En basc ‘uste’ “creença, fe”; 'eik' “ veritat”.

Aneŕ’. En basc 'aña' ‘anai’ “aña”: “ mare nodridora, germà, família”.

Iunstir Bodo-Taz eik uskeik’. Literal: ‘de Iunstir Bodo-Taz "amb fe". ‘Bodo’ “servidor, creient”; ‘Taz’ sufix “tal com és, corresponent a”; ‘eike’: “amb , i"

Aŕe-li’. Basc 'arresa' '"acolliment": "seguiment, forma, norma, llei";‘-li’ en basc '-liar'sufix de presència.

Bai tuŕane’. ‘Bai’ “interior, intern, íntim"; ‘turra>zurra’ “suc, extracte”. Substrat “zurra, zurrapa”: “suc de tija”.

Zalir’ “plata, moneda, diner”.

Oŕkei abaŕ’ En basc ‘ogei amar’ “trenta”.

És interessant comprovar com calia redimir-se abonant trenta monedes de plata ja uns tres-cents anys aC en les nostres terres. Sona a una tarifa establerta. La llinassa seria un oli sacramental.

No hi ha constància d’haver-se trobat les trenta monedes. Van ser espoliades o cobrades llavors pel sacerdot.

Els altres dos ploms que l’acompanyaven poden representar el poder local i el clan o població. Els tres ploms són l’escrit més gran ibèric respecte a una persona trobat fins ara.
Actualment, aquest cant s’ha musicat per la doctora en música Carme Rusiñol i cantat per la mezzosoprano Carme Farreras.

Antoni Jaquemot
Abril 2017

.  Peça musical Iunstir Peça musical Orlell

 

 

 

 

PLOM D'ORLELL V

 

Orlell-V

Transliteració:

 iŕe bototaz  bitebakirzbane  baŕenyliki  antinylitutuŕane  aŕikaŕ  seken

iusu  atilebeiu  lauŕiskeŕkate  banyliŕbaituŕane  kaisanyliŕbaituŕane i

tailiniŕe  kutur  biteŕoketetine  eŕatiaŕe  kokor  tauebartiate  aŕikaŕbinylikise

iunstirlaku  bototazeai  selkeaibartuneai  unibeikeai  aneŕai   unibeikeai  iu

nstir laku  uskeike  bototiki  keietisiatense  uztalarikaune  banyiŕezu[-]

lu  bitiŕokebetense  uzkeaneŕlati

“Tu ets Bodo-Taz (l’Anomenat comú).per oferir l’únic camí.
Una porció d’oli de canya (solatge, morca). Oli d’antina aromàtica; timó o encens; compost d'herbes. Llum de cera, oferiment a la governadora eterna de les quatre esperances ( naixament, creixement, reproducció i mort).
Ofrena recipient d'oli aromàtic. Llinosa de tija aromàtica semblant..
Tu ets el mort. Al got han estat traspassades les cendres a l’acolliment.
En memòria, flor d’olivera, porcions d'oli de compost d'herba per glorificar..
Iunstir del poble atén l’anomenat Bodo (Prominent). Plagui a la glòria, plagui la plenitud de la pau. Et plagui Mare Nodridora. Plagui a la divinitat la família. Et plagui Mare Nodridora. Iunstir del poble. Fe vertadera.
Com els creients.Força menjar per trobar. Cereals d'ara.
Oli d’ofrena i pinyols de fruita. S’ha fet el traspàs complet. Abandona les terres, país, de la família”

Raonament:

IŔE
Paral·lels: 'bateire', 'dinire', 'tailinire'. 'Possibilitats en basc: ‘irten’ “sortir”; ‘irrikil, irrikitu’ “esquerda”; ‘Ire<iri’ podria ser “obertura” o “sortida a fora o cosa que sobresurt, important". . 'Iri-tiri', "anhel, desig". També el possessiu de segona persona “teu”, en basc ‘i-re’, que en iber pot ser “tu ets” o “tu siguis”. Les alveolar vibrants, simples o múltiples, no necessàriament coincideixen amb el basc . Existeixen mostres com en iber Tiberri del llatí Tiberi.
És l'inici de paraula i s'espera una mena d’introducció, de salutació o comiat del difunt. Proposta “Tu ets".

BODOTAZ
El sobrenom. Nom bimembre ‘Bodo-Taz’.
Si seguim la lectura del sistema dual, els signes ‘TA’, ‘TI’, ‘TO’ haurien de ser ‘DA’, ‘DI’ i ‘DO’. En l’escrit, però, no s’hi troben dualitat de signes.
Tenim paral·lelismes en púnic: 'Bodo' nom d'un personatge. trobat en ceràmiques a Eivissa, en monedes de Lascuta (Alcalá de los Gazules, Cadis) i amb desinències en altres escrits ibèrics 'Boduei' i 'bodur'.
En copte 'baute' vol dir "servidor" i en antic egipci 'bak' o 'bok'. Per una altra part, ‘Bodo’ és un déu cèltic que significa “victòria”. La persona enterrada no era guerrer en el moment de la seva mort. En el seu aixovar hi havia un plat de balança i pesos, es tractaria, doncs, d’un comerciant i en basc 'botu' "comú", 'botugo' "germanor", persona no noble. El possible nom de “guerra” ‘gudur’ no és cert. Fa referència a “got”, l’urna de l’enterrament.
Posar a Bodo una etiqueta de “celta” és molt problemàtic. Els ligurs de llengua no indoeuropea i probables avantpassats dels ibers, habitaven també l’actual França.
La proposta que el difunt podia ser un comerciant de bótes o pots (noms preromans) o del seu contingut no s’avé amb els ponderals trobats ni amb la balança. M’inclino pel nom de “comú”: "Tu ets Bodo Taz (l’Anomenat Comú)".

BITEBAKIŔZBANE
‘bide bakirz bane’. En basc‘bide’ “camí, manera” ‘bakirz’, basc ‘bakir’ “únic”, “per l’únic”. ‘Ban + e’ ‘eman’, “donar, oferir”; ‘-e’ “per”. Proposició: “per oferir l’únic camí”.

BAŔENYLIKI
La segmentació i pronunciació proposada és: 'Baren nuli-ki'. La pronunciació del signe 'y' és 'u(n)' segons el nom escrit en llatí de persona 'Umbar' . Recorda el signe grec ‘ü>y’ que apareix sovint acompanyat d’una ‘n’. Fa pensar que quan ‘y’ va sol en altres escrits la pronunciació és una nasal 'na' o 'un'. ‘Nuli’ el trobem amb ‘bora-nulir’, ‘kaisa nulir’ i aquests amb ‘terkais’ i a ‘kaisbora’ Del substrat “nuils” “primera premsada d’oli, pinyolada”. L’acabament amb ‘-ki’ denota una part, una porció. ‘Barren’ del substrat “barra” en el sentit antic de “canya”: “barraca, recinte fet de canyes. Proposició: "una porció d’oli de canya, el solatge d’oli, té usos medicinals i un cop sec es pot servir per combustible". (foc)

ANTINMLITUTUŔANE
Fragmentació proposada: 'antin nulir tura ne' Del substrat “antina”, “oli” i “turra (herba aromàtica, timó)” +ne . Apareixen dos signes 'tu', el primer podria ser una "r", tal com si l'escriba, en equivocar-se, l'hagués modificat allargant el traç vertical del "tu" per convertir-lo amb una "r" però en el plom VII apareix ‘turrane’ Paral·lels ibèrics 'andinu', 'bakar-turra-ne' = “vi aromàtic”. Dels substrats “antina” = “alga”,‘turra’ substrat “timó o herbes aromàtiques” i ‘nulir’ “oli, extracte, essència ”. La proposta és: "oli d’antina i encens". (líquid i aire)

AŔIKAŔ
Paral·lels: ‘Arigar’, 'arikaler', 'arikalersui'. Basc 'arika, ariketa' "compost d'herbes".

SEKE NIUSU
'Sege nius-u': paral·lels ibers: 'lekuseken', 'sekebiderosan', 'balkeniuska'; A més d’un nom personal bimembre són noms comuns: ‘seke-nius’. El substrat “seguer, rusc” i ‘nius-u’ nyus>llus; llossar = espurnejar, treure foc”. Llum de cera”.

ATILEBEIU
'Atile beiu’. Paral·lelismes ibèrics personals: 'Atilla' escrit en llatí; 'Atilar. En basc ‘adi + le + bei’ “atendre, qui atén, governador; 'bei’ en basc 'behin' “temps, sempre”. Proposta: “La governadora eterna”.

LAUŔISKEŔKATE
Proposició de fragmentació: 'Lauŕ-iskeŕ-gate'. Basc : 'laur' "quatre", 'iskeŕ' ' "promesa, esperanmça";‘gate’ “oferiment, venda, aportació”.

BANYLIRBAITUŔANE
'Ban nulir bai tura ne': ‘Ban’ de ‘eman’ “donar”. Substrat del castellà ‘bandeja’ i “bai”, basc “interior, tija”; 'tuŕa' "herba aromàtica, timó". Proposta: “ofrena d'oli aromàtic”.

KAISANYLIRBAITUŔANEIDA
Fragmentació proposada: 'Kaisa nulir bai tuŕane'. paral·lels ibers: 'kais', 'kaisen', 'kaisur'. ‘Kais’ “kaiser”, basc ‘kaisu’ "talla, vestit, tela de lli". El resultat proposat és: “oli de lli , llinosa aromàtica”. Malgrat la separació que fa l’escriba, crec que no s’ha de llegir separat. És la seqüència ‘baiturane’ més ‘eida’ basc “semblant, forma, figura”: “semblant a la llinosa aromàtica”

ILINIŔE
iliniŕ’. ‘ilin’ “fet mort, cadàver” 'Iŕe' “teu, tu ets”, supra. La proposició és: “tu ets el mort”.

KUTUR
‘Gudur’ Apareix en el famosa llegenda escrita en una ceràmica, la primera lectura de la qual 'gudua deisdea' va donar peu a la teoria del basco-iberisme. En el basc actual vol dir "crida a la guerra" i on hi ha dibuixada una batalla. La lectura d’Untermann la fixa com 'gudur oisor' Canvia el sentit i s’entén com “la cràtera de l’atac” En aquest cas "a la cràtera", del substrat “got”. També “vas” cavitat on hom enterra els morts; sepultura. Es considera "got sagrat". En basc 'gutun' "amulet".

BITEŔOKETETINE
‘Bide eŕoke de- din-e’. En altres escrits apareix ‘bide erok’ on en basc 'bide' “camí” “per camí”; “per mitjà de, forma verbal de moviment”. ‘Erok’ en basc ‘eroan’: “menar, conduir, traspassar, fer anar”. Els sufixos de-din-e són verbals. Proposició: “S’han traspassat al”.

EŔATIAŔE
‘Eŕati are’ En basc ‘errautsi’ “cendres”. ‘Are’ ‘arresa, artu’ “acollimentc” “les cendres a l’acolliment”

GOGOR
‘Gogor’ Substrat ‘gordo’ ‘gor-gor’ “fort” “fort, força”.

TAUEBARTIATE
Segmentació proposada: 'Taue bartiate’. Paral·lels ibers: 'tau', 'tautan', 'taute', 'barton', 'ate barte bar'. Substrat ‘taue’> “toia, flor” i ‘bardia’ “olivera”; ‘-te’ determinant.. Proposta: "flors d’olivera".

AŔIKAŔBINYLIKISE
'Aŕi kaŕ bin (n)ulk is e'. Basc ari "compost d'herbes"; 'bin' basc 'bihi, bini' "gra"; ‘nylik’ substrat “nuïls”; ‘is’ “puixansa, elevació, glòria”. '-e' “per”. La proposta és: “per la glòria porcions d'oli de compost d'herbes".

IUNSTIRLAKU
'iunstir-laku'. 'Iunstir' "deesa celestial ibèrica". Assimilada a Juno pels romans. 'Iusu' "cel", supra. ‘la-ku’ “de la terra”. Cal ressaltar que des d'aquest 'iunstir' fins al que surt més avall, tots els sintagmes següents presenten unes desinències o sufixos acabats en '-eai' que poden representar una marca de complement directe. Proposta: “Senyora (Iunstir) del poble”.

BOTOTAZEAI
'Bodo-taz-eai'. 'Ai’ Del basc ‘ai’ “fes costat, ajuda, atén”.“Atén l’anomenat Bodo”

SELKEAIBARTUNEAI
'Selke-ai bartun-eai'. 'Selke'. de 'sel' "lloc de repòs"; 'bardun’ basc ‘baredun’ “ple de pau”. Proposta: “plagui a la divinitat el repòs i la pelnitud de la pau”

UNIBEIKEAI
‘Unibe(e )ike ai’. Paral·lels: 'unibelo', 'Uni' “dona, deessa etrusca, principal deessa”. ‘bei’ “vaca”, ‘beike’ “nodridora”. La proposta és: "Et plagui Mare Nodridora".

ANEŔAI
En basc ‘anai’ “germà, família”. "Plagui a la divinitat la família".

UNIBEIKEAI
Supra. "Et plagui Mare Nodridora".


IUNSTIRLAKU
Supra. "Iunstir del poble".

USKEIKE
'Uske-ike'. ‘Uste’ en basc és “creença, fe". ‘eike’ en basc “vertader”.La proposta és: “fe vertadera".

BODOTIKI
‘Bodo-ti-gi’. En basc els sufixos ‘-ti’ “plural”; ‘-ki’ “en forma” com els comuns,

KEIETISIATENSE
Fragmentació proposada: 'kei etis iatense'. Paral·lels ibèrics ‘keitiatelu’, 'keio', 'keitir', 'keites'; basc 'gehi' "molt, quantitat"; 'etis' basc 'edin' "estar, trobar", "per trobar"; ‘iatense’ basc 'jate' "menjar" "per menjar". Proposta "força menjar per trobar".

UZTALARIKAUNE
‘uztalarik aune’. Paral.lels ibers: 'uztalaibi', 'ikabeunin', 'aunin', 'Bastog aunini' nom femení escrit en llatí, sovinteja amb la forma 'aiunin'; 'talari'. ‘borakau’.
En basc 'uzta' és "collita, cereal, pa", 'uztalari' "messeguer"; ‘aune’ en basc 'aun' “ara”“per ara”.
Proposta “cereal per menjar”

BANYIREZU[-]LU
'Banu ir ezu(-)lu. Hi manca un signe. A més sembla que li manca la “l” per dir ‘banylir’ “oli d’ofrena”. Paral·lels: 'ezkilke', 'ezkubars'; ‘(euki)lu; ‘(iga)lu’ “fruita de les plantes” 'delbabin' jònic. ‘Ezu’ en basc ‘hezu’ “os, pinyol”. La proposta és: “oli d’ofrena i pinyol... (d’un fruit)”.

BITIŔOKEBETENSE
‘Bidiŕ oke bedense’. S'observa una vacil·lació de l'escriba en posar 'bidir' per 'bider' com ho fa més amunt. 'Bider ok’, (‘bider-erroke’) “fer transferència, traspàs”, supra. ‘Bete’ “ple, complir, executar”. La proposició és “s’ha fet el traspàs complet”.

UZKEANEŔLATI...
‘Uzke aneŕ lati’. Del basc: ‘uzketa’ "abandó", 'aneŕ' . En basc ‘anai’ “germans, família”; ‘larre’ “camp, terra”. La proposta és “les terres, país, de la família abandona”.


_ _ _

Notes:
El desxiframent ho he fet a través del substrat i del basc.
En l'urna on estava dipositat les restes d'en Bodo-Taz s'hi van trobar dos ploms més epigrafiats (Orleyl VI i VII).i al costat un plat de balança i cinc ponderals per a pesar monedes o altres petits articles tal com el ritual assenyalava de ser enterrat amb els estris del seu ofici.

Aquesta escriptura exposada, junt amb altres, en el Museu Arqueològic Comarcal de Borriana, va ser descoberta en el lloc dit pels arqueòlegs "sepultura II de la necròpolis d'Orleyl" a l'interior d'una cràtera de campana dita del "Mestre de Grifomàquia". Recorda el Sant Jordi matant el drac que té una dona sota les urpes. El recipient corresponent al segle IV abans de Crist. L’enterrament podria ser posterior. La presentació en el museu indica que el text és "presumiblement funerari".

La Punta d'Orlell (avui en dia només La Punta) és el turó (200 ó 300 m) del final de tot de la carena que envolta la Vall d'Uixó i que dóna directament a la plana de tarongers que corresponen a la localitat de Xilxes no gaire lluny del mar. Des d'aquest turonet s'abasta tota la costa de la plana i la Vall d'Uixó.

Bibliografia
Materiales de la Necrópolis ibérica de Orleyl Lázaro Mengod, Mesado Oliver,
Aranegui Gasco y Fltcher Valls
Monumenta Linguarum Hispanicarum J. Untermann
Léxico Ibérico Silgo Gauche
Diccionaris bascos 3000 Hiztegia. Elhyar Hiztegia, IKAS, Jabier Gereño, DEB M. Morvan
Diccionari.cat
DRAE

A. JAQUEMOT
Agost 2017

 

 

 

PLOM 2 DE PECH MAU

plom2 pech_mau

Transliteració:

 

KULEZBUŔGE

  NISOŔBADEIGE

  KILEKAŔKELOŔ

  SUŔSEBETIKA: BAIDE

  SEŔTINKE: KULEZKE

  ŔEGEKULEZIRI

  GELEKAŔKELOŔ

  SUŔABEITIKABAIDE

  SBITISKEIS: BANZOR

  ILDIŔTIGEŔ: BILOS

  TIBAZIBEISUR: BIL

  (O) STIGIS: ILDIŔZAR:

  WINWBAILDIŔGIS

  TUŔZILDIŔ

Fragmentació:

Kulezbuŕge nisoŕbadeigeki lekaŕke loŕ suŕse betiga: baides eŕtinke: kulez keŕege kulez irige lekaŕke loŕ suŕa betiga baides bi tiskeis: banzor ildiŕtiger: bilostibaz ibeisur: bilosleistigeŕ:bilosdigis ildiŕzar: yinyba ildiŕgiz tuŕzildiŕ  

Proposta de traducció:

Vasos amb capçal assegurats per la navegació, impost d'obligació per fermar vist. Recipients de mitja mesura en àmfores cenyides i en àmfores obertes. Impost d'obligació ferm vist.

Dos recipient a part per donar dèbit a Ildi-Ger.

Bilosti-Baz pintor d'aiguacuit.

Bilosleistigeŕ, Bilosdigis receptors de la ciutat.

Clan d'Unin Ildiŕgiz de Tuŕziltiŕ. Ciutadà (home de ciutat) del clan d'Unin de la Ciutat de la Font"

 

Raonament:

Kulez “vas de vi, recipient mediterrani ‘kylix”

Buŕke “de capçal, 'bur' "cap" ”

Nisoŕbadeikeki en grec 'nissomai' "assegurança de viatge"; en basc 'bade' "un"; igeki' "flotador, nedador".

Lekaŕke en basc ‘lekar’ “impost” 

Loŕ en basc ‘lorr’ “càrrega, obligació

Suŕse en basc 'zurrun' "rígit, ferm", '-se' per ser ferm (de fusta).

Betiga en basc ‘bet-, begi’ “vist”   

Baides  “recipient de mesura d’un ‘baide’. Sustrat ‘bache’   

ertinke   “de mitja”. En basc ‘erdi’ “mig”

kulez       “àmfora”                               

Keŕege  “cenyits” en basc ‘gerri’ “cintura” (anella on s’ajusta l’àmfora)

Kulez    “àmfora”

Irige  “obertura (presentació)”. En basc ‘irike’  “obrir”

Lekarke “impost”

loŕ "càrrega, impost"

suŕa  "rígit, ferm (de fusta)”                                         .  

Baides bi “dos recipients”

Tiskeis    “arraconats, a part ” en basc ‘zisku’.

banzor  en basc ‘eman zor’ “donar crèdit”

Ildiŕtiger  Nom personal”

Bilostibaz  Nom personal

Ibeisur  “d'aiguacuit, cola d'animal.”.En basc ‘ibi’ “gual d'aigua, 'su' "foc, cuit".”

Bilosbeistiger Nom personal

Bilosdigis        Nom personal

iildiŕzar          Ildiŕ “ciutat”, en basc ‘sar’ “entrada”: “porter de la ciutat”                                                                                                                                                       

Yin yba. En altres escrits ybaŕ . Yin>Unin; yba>Unba. En basc 'uma' "fill, clan": "clan d'Unin".

Ildiŕgiz    En basc ‘giz’ “home”. “representant de la ciutat”

Tuŕzildiŕ     En basc ‘iturri’ “font”. Substrat ‘dorres, deu, dou’. “ciutat de la Font”.            

 

Antoni Jaquemot

Novembre 2016

 

RETORNAR