PLOM D'ENSÉRUNE

URSA

 

Text ibèric:

KATU BAŔE KA SISBIBAŔKEIKE   GALIRIKE  TUNDIKEN

KABI ELAKE UTARIKE  URSA EÜZIRIKE ERTERIKE-

GAŔEZ OŔIEIKE  ISTEŔ  TUNDIKEN EÜZIRS KA

LADIORI EÜZIRS  KATIOIKA ISTEŔBIS  LAŔBAGEKOL-

BEITORETAITOR  OŔOIKAZTORETAITOR

LOKAŔKIKEETAN

 

Proposta de segmentació

Katu-Baŕe ka: sispi baŕgeige galirige tundigen kabielage utarige ursa eüzirige erderige. Gaŕez oŕi eige isteŕ tundiken eüzirs kaladi ori eüzirs. Katioika isteŕbis. Laŕbage golbei tor etai tor. Oŕoikaz tor etai tor lokaŕkige etan.

 

Proposta de traducció:

Katu-Mare aporta set barrils de blat procedent d’Undi, flor de blat de moro d’estiu, Ursa adjunta la meitat. Flames de sabina bona per les noces dels d’Undi que adjunten i dels calats d’amarrament que adjunten amb dos vasos pel casament. Sense massa indicisió equival a repetir. Recordar equival a repetir gaire bé somiar.

Raonament


Katu Baŕe Nom gal de Catu-mare “guerrer gran”
‘ka’ prefix d’aportació
Sispi “set” basc ‘zazpi’
Baŕgeige de “barca, barga” recipients, barrils.
Galirige “de blat”, basc ‘gali’
Tundigen natural de Tundi, Undi, d’Undika país del Indigetes
Kabielage “flors de blat de moro”, basc ‘kabila’
Utarige “d’estiu”, basc ‘uda’
Ursa Nom personal femení "Coloma" basc ‘ursa / urso’
Eüzirige “adjuntar, enganxar, adherir, prendre” basc ‘eutsi'
Erderige “una meitat” basc ‘erdi’
Gaŕez “flama” basc ‘garrez’
Oŕi “sabina, arbre de fulles oloroses”, basc ‘orri / orre’
Eige “bons, adequats” basc ‘ei’
Isteŕ “noces, casament”, basc ‘ister’ “engonal, forat on es clava un pal”, ‘eztei’ “noses”
Tundiken “els d’Undika”
Eüzirs “adherir, adjuntar”
Kaladi “els calats, clotes, lloc fons, port. La Clota port d’Empúries i de Riells
Ori “amarrador, agafador” basc ‘ori’
Eüzirs “adherir, adjuntar”
Katioika“vas, vaixell” origen grec, "vas de sorpresa"
Isteŕ “noces”
Bis “de dos, dobles"
Laŕbage 'lar' "massa, de més"'
Kolbei’ basc 'koloko' "indecisió, dubte"
Tor “equivalència, valor, igualtat”, extret del sistema numèric iber
Etai “repetició, tornada d'un vers, d'una cançó”; basc ‘etai’
Oŕoikaz “record, memòria, basc ‘oroi’ "recordar"
Lokaŕkige “les sons, els dormirs, somiar” basc ‘lokarki’
Etan “a penes, gairebé” basc ‘han-hetan’

Comentari
En els casaments s’invocarien als familiars de la llar.

Maig 2021


 

 

 

PLOM DES CASTELL DE PALAMÓS

Plom des castell de Palamós

 

Text ibèric transliterat:

] biŕ bilostanezbatir ibeitikebatirbilosbazkate ún
] n auŕbimbatir sortikebatir úŕbatibi talskokate
] bilosbimbatir lakuaŕgisbatir úŕbatibi bele ztaŕkate
] úŕbatibi ybaŕkisbatir adintanezbatirs tankoka
] zkabaibatibi agirtibazbatir belezbedibatirkayikate
] irika golbiŕ [ ] be [ ] bakontekeŕ
] uŕbati[ ]beitikebatirti

Noms personals seguits de noms comuns amb ‘batir’
bilostanezbatir ibeitikebatir
aurbimbatir sortikebatir
? ] beitikebatirti (aquest darrer amb sufix ‘-ti de plural’)

Noms personals seguits amb batir’
agirtibazbatiŕ belezbedibatir
bilosbimbatir lakuaŕgisbatir
ybarkisbatir adintanezbatirs


(11 batir junt amb 5 batibi)

Noms personals amb sufixos
Bilosbazkate
Bele ztaŕkate

Noms comuns amb sufixos
talskokate
tankoka
kayikate

El plom està trencat per la banda esquerra i per la part central, en conseqüència hi manquen signes. Almenys quatre per l’esquerra. La interpretació serà parcial, però ens dóna la idea del seu contingut.
El signe I amb circumflex a dalt i a baix, és una variant del signe /U/ segons l'alfabet de Ger que situa aquest signe entre /U/ i /Y/; I és una nasal escrita també T pronunciat UN. El signe /U/ nomal apareix només a AUŔBIN i és un diftong. La segmentació ÚNŔBATIBI segueix la seqüència BAIBATIBI que es pot separar ‘bai-bati-bi’ o sigui “dos recipients”. Un ‘bai’ pot ser un tipus de recipient. Un ‘baikar’ és un “bol”. BATI del grec BATIAKE significa "copa" i en llatí BATIOCA També una PÀTERA, (safata o plata) per ofrenes o libacions i també pot ser una mena d'embarcació, com BATELL / BATEAU". UN és un tram, una part, untros; ÚNŔ fa referència al contingut del recipient. En basc 'unr / hur' són avellanes, ametlles o fruits secs. L’escriba hi posa ‘m’ en lloc de ‘n’ davant de ‘b’ en (auŕbinbatir>auŕbimbatir). El signe Y és nasal ajudat amb /U/ o /A/.

La semblança sonora amb ÚNŔBATI seguit d’un repetit també KATE podria servir per convertir l’escrit en frases memorístiques per la rima que fa la lectura.
KATE basc sufix verbal (‘gatik') "per causa de, segons"; 'gate' "sortida, decisió, venda". IBEI fa referència més aviat a "mar" perquè "estany" o "aiguamoll" ve reflectit com a 'undi' al plom d'Empúries

Elements claus: TALSKO del preromà “tascó, punta, espasa” de “tascar, espadar el lli”
SORTI, fen forma de sarcòfag, individual, grec 'sorós, sorerelle'. Basc 'zorze' "base d'un cistell"
‘KOLBIŔ’ de ‘kol’ grec ‘kolpono’ “arrodonir, inflar, golf”, recipient rodó, una mena d'embarcació?.
TANKO preromà “tancar, fixar”. KAYI>kani. Basc 'kani' "estopa”. BAI preromà “conc, recipient”. Molts dels noms de recipients ceràmics són d’origen grec.

La part llegible de l’escrit donaria aquest resultat:

“...recipientr (golbiŕ). barques del mar (‘ibei’), de Bilos-Tanez. Venda de Bilos-Baz una part.
Barques en forma de sarcòfag (sorti) d’Auŕ-Bin (nom femení). Dues barques de fruits secs venda tallada (talsko) “tallats els branquillons"
Barques de Bilos-Bin i de Laku-Aŕgis venda de Belez-Taŕ
Dues barques de fruits secs de Ybaŕ-Kis i d’Adin-Tanez venda tancada (tanko) (amb tapadores).
Dues barques en forma de conc d’Agiŕti-Baz i de Belez-Bedi venda amb estopa".

Es repeteix, separat per manca de text, ‘unŕbati’; ‘golbiŕ’; ‘ibei’ i un nom propi Bakon-Tekeŕ.


Antoni Jaquemot

Abril 2021


 

PLOM DE TIVISSA

 

Plom de Tivissa

Proposta de segmentació:

 

Uztalar Ordin-Beŕe-te (e)ŕeiki abi

Zalai-Aŕgis-te (e)ŕokan zalir o(tar) 3

Neitin Iunstir Aiun-ikuŕs gate

 

Començament del sembrat del camp de la collita d'Ordin-Berre

Zalai-Aŕgis l'adquirit per tres unces d'argent (40 gr.)

D'acord Aiun-Ikuŕs. Neitin i Iunstir. 

 

Raonament

 

‘Uztalarlar’ “camp de la collita” en basc ‘uztarik’

Ortin-Beŕe Nom personal

‘eŕeiki’ part del “sembrat” en basc ‘erei’ “sembra

'abi' "començament"”

‘Zalai-Aŕgi’ Nom personal . 'Zalai' “sac”. Substrat ‘salabarto’ “xarxa espessa” i salabardà, mena d’esbarzer.

‘aŕgis’ Substrat “argaña” “filament d’espiga”, pèl, barba, pelut.

‘eŕokan’ En basc ‘oreka’ “compensar”. En aquest cas amb diners: “venda”.

‘O’ abreviatura d’ ‘otar’ “unça” desena part d’un ‘abaŕ’ “lliura”, 40 gr.

III tres unitats.

‘Neitin i Iunstir’ Són les dues deesses a les quals s’invoquen per solemnitzar el tractat.

‘Aiun-Ikuŕs’ “Nom personal. El testimoni o observador. En basc 'aiho' "desig"; 'ikur' "senyal"

‘kate’ “basc, 'gate' "sortida, curs, venda". Confirmació del testimoni

Desembre 2019“

 

Ullastret A

Ullastret B

 

És un plom escrit del segle V o IV aC, un dels més antics.

Cara A

Comença amb un avís o presentació de Basi, segurament, el dirigent del país. Basi és l’ungit qui ostenta el poder: ‘Ar Basi Aŕebe’ “aquí ordre del Basi, de l’Ungit”. Escrit en primera línia. L’escriba passa a la següent havent-hi espai per continuar, cosa que indica una preferència. ‘Aŕe’ apareix en esteles mortuòries acollint les restes del difunt: ‘aŕe take’. A Numància hi trobem ‘aŕe Basikon’. ‘Aŕe’ basc 'harresa, hartu' “acollir”, aŕebe. "acollir a sota, ordre. En aquest plom l’Ungit estableix normes.

Ebaŕikame duigesira borste abargeborste teŕtiŕs' “Per resolució cinquanta cinc sirras exactes (mesura de gra) de sègol brillant.

'Baidesbi Leitekeru'dues tenalles propies per mercadejar.
'Taŕbeli oŕku timoŕkiŕ bardazko anbeiku. Vint tibors als oriünds de les muntanyes (Pirineus) d'una barda (mesura de blat) antiga.

'Baidesir salduko kule tabeŕku ke. recipient del saió (terreny conreat) de Tàber i

'Bikltiŕste eŕezu kotibanen'. còtila de segó negre de les dues ciutats.
'Eberka tazkaliŕs loŕsa batibi Biuŕ-Tanez saldukil eŕku l(.) Onze tasques de blat, dos fundals de llosses del saió tancat del país de Biur-Tanez


Cara B
'Daŕun atabager abazager "un fill sense pare, la mare es nota"

'Tasbeŕiun erna borakau'."llavor de blats del magatzem per manat d'espigues" (manat d'espigues de llabors del blat del magatzem)

Raonament:

Cara A

‘Ar’. En basc ‘arau’ “norma, regla”
‘Basi’. En basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘Aŕebe’ En basc 'arren' “prec, petició”.
‘Ebaŕikame’. basc 'ebarikan'' "resolució" '-e' "per, per a".
‘Duigesiŕa’ En basc ‘dui’ “just, exacte"; ‘siŕa’ basc 'zirra' "abundó de gra, mesura'".
‘Borsteabaŕgeborste’ borste 'en basc “cinc”; abaŕ='amar' "deu": "cinc deus (i) cinc= cinquanta cinc.
‘Teŕtiŕs basc 'ter' "sègol"; 'tirs' "brillant".
‘Baidesbi’ 'bi' "dos"; 'baíd' substrat mediterrani "recipient, mesura!".
‘Leitekeŕ’ Leiria era Llíria. ‘Keŕ’ en basc ‘-kera’ “manera de”.Lei, leite, en basc 'lehia' fa referència a "competència" segurament "mercat", "manera de mercat, mercadejar"
‘Taŕbeli’.Nom d'una ètnia situada a Aquitània.i als Pirineus; 'tar' basc 'targo' "separació, oriünd"
‘oŕku’ basc ‘orgei / ogei' "vint".
‘timoŕkir’ tibor, recipien”, kir’ basc 'kiri' “en ordre, específic, especial”
‘Bardazko’ "collita procedent d'un camp tancat per bardisses.
‘Anbeiku’ ‘anbiola' "temps antic”.
‘Baidesir’ “recipients de gra".
‘Salduko’ Saldu>sallu’ basc 'sail', substrat "saió" terreny conreat”. Noms de poblacions: Salduie (Saragossa), Salduba.
‘Kule tabeŕku ke’ del substrat grec mediterrani, ‘kule’ “clot, dòlium, recipient gran rodó”, 'tabeŕku "procedent de Tàber", una població; 'ke' "i".
‘Bikiltiŕste’'biki' basc 'biki "dos"; 'iltiŕste' "la ciutat".
‘Eŕezu’ basc 'erres' “segó, envoltura de gra, pa negre” .
‘Kotiban-en’ Còtila, una mena de got. De la família dels ‘katu’, kutu’ “urna”. El sufix ‘-en’ “de” possessiu.
‘Eberka’ En basc ‘emerka' “onze”.
‘Tazkaliŕs’ ‘tazkaliŕs’ un tascal és un "prat" i una "tasca" una mesura de blat.
‘Loŕsa’ Substrat “llossa” cullerot o cossol, escumadora.
‘bati-bi’ “dos fondals" recipients, del grec 'bathys';‘bi’ “dos”.
‘Biuŕ-Tanez’ Nom personal. Topònim? Biure és un castell. En basc ‘txane’ “caputxa” “Castell cobert”. Castell d’Empordà està al costat d’Ullastret. Tane també és una divinitat etrusca.
‘Saldukil’ ‘sallu’ Substrat “saió” mesura d’un saió, camp conreat; 'kil' "tancat", basc 'giltze' "clau".
‘eŕku’ basc 'erkal' "del país".
‘L(.)’ Només hi cap un signe: ‘li’? En basc sufix ‘-li’ “present”.

Cara B

‘Daŕun’ basc 'dartu' "plançó, de tronc d'àrbre, 'sufix '-tar / dar' "descendent, fill""; 'un' basc 'on' sufix intensiu plural, els fills; 'ata' basc 'ata' "pare"; 'bageba' basc 'bager' "sense"; 'abaz' basc 'amaz' "per la mare"; 'ager' basc 'ager' "notori, visible"'.
‘Tasbeŕiun’. ‘tas' "tas" substrat, lloc de magatzematge de blat; 'berri' un tipus de blatl"; 'un' supra; 'erna' basc 'erne'; "llavor"; 'boraga-u' substrat "'moraga" manat d'espigues"; '-u' marca de datiu "per / per a"

Juny 2021
Antoni Jaquemot

 

 


PLAQUETA TROBADA A LA PENYA DEL MORO DE SANT JUST DESVERN (BARCELONA)

Està escrita per l'anvers i pel revers del plom. Les dues primeres línies de signes corresponen a l’anvers i la tercera al revers.
La línia de davant superior presenta la forma escrita de dreta a esquerra ja que els signes corresponents a la "N" i a la "E" estan dibuixats seguint aquest sentit. En canvi, en la línia inferior els traços es llegeixen d'esquerra a dreta. L'escriba va continuar la línia inferior per la banda on s'havia acabat la superior:

Part de davant superior de dreta a esquerra transliterat: ]TINBAZTEEŔOKEBA

Part de davant inferior d'esquerra a dreta transliterat: RDAZTOLORILTURSU

Part de darrera transliterat: TORTONBALAŔBIDEŔOKA(N)

Els últims dos signes d'aquesta darrera part no són prou llegibles. En altres escrits el segment ‘bideroke’ va acompanyat de numerals i del morfema DE(+DIN) que aquí no apareixen perquè el plom està tallat.

A]DINBAZTE EŔOK BARDAZ TOLOR ILDURSU, TOR TON BALAŔ BIDEŔOKAN...

"Adinbaz compra una barda a la Ciutat del Toll. Ha comprat mitjançant una pedra bona ('balar', palacurne, mitja lliura d'or).

'Barda' "clos, tancat, camp de blat a punt de segar". 'Eŕok' (eros) "comprar", 'eroan' "fer passar, traspassar"; tolo>t-olo "toll, riu, aigua"; 'ildur' "ciiutat, població alta"; 'eŕok>t-eŕok' substrat "troc, truca, barata". 'tor' "equivalent"; 'balaŕ' substrat "pala, palet = pedra". Estrabó explica que un 'palae' equival a mitja lliura de pes d'or; 'bideŕ' "camí, manera"; 'ton>t-on' "bo, bé, ric, bell".

Nota: Document de la transacció.

El lloc dit "PENYA DEL MORO" és un turó al costat d'un altre que es diu OLORDA situats a la vessant oriental de la serra de Collserola amb vista magnífica sobre la vall del Baix Llobregat. A la "penya" s'hi han trobat restes d'un poblat ibèric. La denominació popular de "penya del moro" ve a ser com a "castell dels temps dels moros" o sigui de "temps pretèrits". De fet el nom que surt a la plaqueta ILDUR "ciutat (població alta)" es relaciona amb el topònim OLORDA, procedent d'un *'ildurda' "pertanyent al poblat" de la mateixa forma que ILTIRTA ha donat Ilerda i més tard Lleida.

Antoni Jaquemot
Juny 2017

PLOM DEL PUJOL D'EN GASSET DEL GRAU DE CASTELLÓ. EXPOSAT AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE MADRID


 

Transliteració:

 

YBAŔDIAIKIS  ABAŔIEIKIDE  SINEBETIN  UŔKEKEŔEŔE  AUŔUNIBEIKEAI

ASTEBEIKEAIE  EKAŔIU  ADUNIU  BOTUEI  BAITESKI  EKUSU  SOSINBIUŔU

BOŔBEŔONIU  KOZOIU  BAIDESKI  BEŔIGAŔSENSE  ULTITEGEŔAIGASE

AŔGITIGER  AIGAS  BALKEBIUŔAIESBAITESBANIEKAŔSE

 

Ybaŕ-di aíkis abaŕ-iei kide Sine Betin Uŕkekeŕe- ŕe. Auŕ Unibeike aí
Astebeike aí-e. Ekaŕ-iu, atun-iu. Bodu-ei baiteski ekus-u Sosin-Biuŕ-u.
boŕbeŕon-iu gozo-iu. Baideski beŕigaŕsense Ultitegeŕ aí kase
Aŕgitiger aí kas. Balke-Biuŕ aí es baites bani ekaŕ-se.

Proposta de desxiframent:

“Aixecament dels notoris. Judici dels deu membres del dirigent del nostre país.
Mare Uni devot, també Aste devot. El teu propi fruit, experiència dels comuns

a Sosin-Biuŕ un recipient de fruites.
Compartir el recipient de most i vasos de fusta pels de la trilla del blat, petició d'Ultiger i Argitiger. Balke-Biur facilitarà recipients per la fruita”.

Raonament:

‘ybaŕ-di. En basc ‘nabar’ “persona notòria, persona rebel”.
‘Aíkis’ en basc 'aikitze' “aixecament”.
‘Abaŕ’ En basc ‘amar’ “número deu”; ‘iei’ “per als”.
‘Kide’ company, membre”.
‘Sinebetin’ “fer filosofar, enraonar, parlament. ‘Sine’ de Séneca, paraula preromana. “vista del parlament, del consell” “judici”. ‘Betin’ “observador”, ‘bet, begi’ “ull”.
‘Uŕkekeŕe-ŕe’ 'urge, urgi, turgi' "lloc elevat"; Uŕkekeŕe, persona principal del país. 'uŕke' basc 'uren' "superior, noble"; basc 'gere' "nostre"; '-ŕe' "pronom possessiu", "de"
‘Auŕ-Uni’ ‘Uni’ és la deessa mare. ‘Aur’ en basc “mare, parir”
‘beike’, en basc ‘bei’ “a sota, humil, devot”.
‘Ai’ “prec, petició”; ‘-e’ “també”
‘Ekaŕ-iu’. En basc 'ekar' “fruits”; 'iu’ basc ‘hiure’ “de tu mateix”.
‘Atun-iu’. ‘atun’ En basc 'atun' "expert, experiència”; ‘iu’ “de tu mateix”
‘Boto, botu’ “comunal, comú”. Basc ‘botin’ “comunitat”.
‘Ei’: “destinats a, per a”.
‘Baitesgi’ En basc ‘baite’ “interior, vas”; ‘-gi’ "un".
‘Ekus-u’ en basc ‘ekoizte’. “producte, fruita”; ‘-u’ sufix de compartir.
‘Sosin-Biuŕ-u’ nom personal.
‘boŕbeŕon-iu’. 'bor' mena de recipient En basc ‘berun' "most, raïm sense madura"; 'on', "lloc, peça"; 'iu' "resoldre".
‘kozo-iu’. En basc ‘kotxu’ “vas de fusta”; ‘iu’ “resoldre”.

'baideski' ‘-en-se’ “recipient de
'beŕikaŕsense’ 'beŕi' substrat, berre' tipus de blat viat"; ‘kaŕs' substrat "carxa, carxot" , fer trossos, miques, trillar"; basc 'enzat' "per als de".

‘Ulditegeŕ i Aŕgitiger’. Noms propis.
'Aí kase’ ‘ai’ “divinitat”; 'gase' basc '-gaz' "amb", amb prec".

“Balke-Biuŕ” Nom personal.

‘Aíes’ ‘aísa’ “comoditat, facilitat”.

‘baites’ “recipient”.

‘Bani’“donacions”. En basc ‘eman’ “donar”.
‘Eka
ŕ-se’ “pels fruits”.


Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.

Antoni Jaquemot
Abril 2021

 

 

 

ORLELL VII

Orlell7

Orlell7b

 

Cara "A"

] Iunstir atune baŕbinkeai uskeike Iunstir( r )

] bototazeai selkeaibartoneai zanikeai uskeike auŕun

(ibe)keai aneŕai zanibeiŕai leitazeai bototazte bantakigia

]ŕatite isai iltursaiŕsai  aŕikaŕbinisai boranyl

[--]*[--]aŕebinise kalaisebakaŕatuŕane itaŕartetaŕa azti

[-----]ebakaŕatuŕane iunstiryi belezagineai kaŕestareaiti

[--------]ton bataŕatite uskeikeai siai keitiatelu aginiŕte

[----------]se iagi ginuŕe bas iaukeku kurs iaukeku

Cara "B"

Aŕine itikereuteti belaike baseŕnylbe

Aŕeŕe kututaike basbiteŕoketine iŕika

Iunstirika selkiniustai iunstir baŕbin

Uskeikeai iunstir lakunyiltiŕte

Atabeŕai anybeŕai uskeike iunstir

Cara A

“Per Aliment de Iunstir. Plagui a la divinitat l’ànima de fe vertadera
Iunstir ....del poble? el plagui Bodotaz ’Anomenat comunitat. Plagui a la divinitat la plaça del repòs i el seu recinte. Plagui a la divinitat el cuidador. Fe vertadera. Plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni . Plagui a la divinitat la família. Plagui a la divinitat el devot cuidador. Plagui a la divinitat la pròpia competència.
La comunitat dóna un fet de savi. D'atencio d'eremita. Plagui a la divinitat el clam.
Plagui a la divinitat el clam del guardador de la ciutat. Suplicant íntim plagui el clam. Farina de mill. Plagui a la divinitat el clam de dolor aquí. Pel clam d'un càlat d'encens i de vi.. Flor de l’alzinar. Auró i encens de vi. Heus aquí, Iunstir.
Plagui a la divinitat el dirigent que mana, plagui a la divinitat els béns.
Enteniment d'eremita plagui a la divinitrat la fe vertadera . Plagui a la divinitat el clam, les idees de deferència a la pau (........), a qui mana. Aliment de carn. Oli del senyor, veneració del senyor.

Cara B

De perdó al dirigent
capaç d'unció amb el got de repòs aquí tingut amb l'adquisició de l'oli.
Iunsti complau.
Plagui a la divinitat el lloc sagrat del fill. Iunstir. Plagui a la divinitat la creença en dolor intern.
Iunstir, la ciutat del poble (la ciutat lakun).plagui a la divinitat el seu pare. Plagui a la divinitat la seva família. Fe vertadera. Iunstir.

Raonament:

IUNSTIR (és el primer nom que es pot deduir)

Apareix en els ploms de la Serreta d’Alcoi, en el del Solaig i en el d’Orlell i fora de la zona, a Empúries, Camarasa, Igualada, Tivissa.

Del Cerro arriba a la conclusió que es tracte de ‘untz ir’>untz iri “recipient, en sentit d’ofrena dels pobles” i ‘ir’: “iri o “ili” “poble”

J. Cejador creu que ve de ‘Jaun zati ur’ “Senyor, part és aigua”

Tractant-se d'un escrit trobat dins d’una urna funerària, s'ha de pensar que va dirigit a un déu o deessa a favor del difunt. A l'Alcúdia d'Elx hi va haver un temple dedicat a la deessa romana Juno on abans hi havia hagut un santuari ibèric dedicat a una deessa indígena. Sabut és que els romans assimilaven els déus locals als seus. Així crec que Iunstir és la deessa ibèrica celestial. En basc 'iusturi' són "llamps i trons".

Té sentit de salutació.

ATUN-E

Apareix també en el plom de Pujol de Castelló com 'atuniu' i altres paral·lelismes com a 'adun' "aliment", basc 'adun' "blat jove", la qual cosa fa pensar que el radical és 'atun' amb sufix ‘-e’ “per, per a”.

En una estela de Jaén, un CIL esta escrit ‘Betatun’ una deessa que els romans van considerar referent a l’oracle.’Bet-‘ en basc “mirar, observar” seria una deessa visionaria. L’element ‘atun’ és un adjectiu de divinitat. “per la nudrició”.

BAŔBINKEAI

‘Baŕ’ es troba en moltes marques de gerres i àmfores. Al costat de 'barbinke' trobem 'barke'. Respecte a 'bar' el basc ens dóna aquestes possibilitats: 1ra.: barra, gerra, matèria de separació, gruixut, 2na. Dins, intern, fons, tancat. En toponímia ‘bar’ “vall”, lloc tancat”. 3ra. Broma, cínic, riure amb so sord: 'par'. 4ª. ‘barruti’ “devesa, tanca”. ‘Barne’ “interior”.
'Bin' també apareix en diversos escrits ibèrics tant al començament, al mig, i al final i amb noms personals que denoten advocació a un déu de la fertilitat i de la vida. Basc 'bin' "sentiment íntim".“dolor”, “amargor”. '-ke': “de, a”. 'ai' “plagui a la divinitat”. La proposta "plagui a la divinitat el sentiment intrior, l’ànima".

USKEIKE

Apareix també en el plom d’Orlell V. L’arrel és "us”. El basc. 'uste' és "esperar, confiar, creure, fe”. '-ike' sufix modal "creença”

IUNSTI ( R ) - (BA o U o L) --

Falta un tros de plom, en què se suposa que hi habia la “R”. En el plom V entre ‘Iunstir i Bototazeai’ apareix LAKU. És una suposició. No es pot reconstruir. Hauria de ser, però, un verb. ‘Lagun’ en basc és “company del país”. Proposició: “Iunstir del poble?

BOTOTAZEAI

Seguint altres escrits, la pronunciació d’aquest nom és Bodo-Taz. És el sobrenom del difunt que apareix en els altres ploms d’aquest mateix enterrament.. L’arrel és 'bodo', recollit en monedes, ceràmica i en escrits amb desinència.. Les monedes d'Obulco (Porcuna, Jaén) i la gerra d'Eivissa on apareixen 'bodo' fan referència a una procedència líbica, egípcia antiga, on 'botau' vol dir "servidor" en el sentit de "creient". En gal apareixen una estela el nom d'un metge anomenat 'bodorix'. En basc 'boto' és el centre de l'assemblea d'una comunitat 'boti'. El sufix 'taz' comú en basc i iber es refereix a "respecte a", emfatitza el que és en diferència a altres iguals ‘L’anomenat”. 'E-ai', “plagui a la divinitat”. La "e" és una vocal de separació entre el nom i la marca. Proposta: “Plagui a la divinitat Bodo-Taz "la comunitat".

SELKEAIBARTONEAI

En l’altre plom d’Orlell apareix BARTUNEAI, això vol dir que ja hi havia confusió entre “o” i “u” en funció de com s’accentuava la paraula. En aquest cas, encara que estigui sense separar, els sufixos “eai” ens indica que són dues paraules: ‘Selkeai’ i ‘Bartoneai’ Em remeto al plom V: “Plagui la divinitat la plaça del temple i el seu recinte”.

ZANIKEAI

Per analitzar aquest sintagma és necessari comparar-la amb les dues següents que apareixen més endavant : ZANIBEIRAI i UNIBEIKEAI, i amb UNIBELO en un plom d’Ullastret. 'Zani' el trobem en diversos escrits ibèrics; ‘zani>zain’ “cuidador”. Proposta “plagui a ladivinitat el cuidador”

USKEIKE

‘uske-ike’. “la creença” (supra)

AUŔUN(IBE)IKEAI

Manca el tros on suposadament diu (ibe), segons Untermann, i que es troba també en els ploms d’Orlell i en el del Pujol de Castelló. 'Auŕ-uni-bei-ke-ai'. 'Aur' en basc "dona", "nen de mamar", “mare”. 'Uni' "mare deessa, nodridora"; ‘beike’, 'basc 'bei' "sotmés, devot"; "plagui a la divinitat el devot a la Mare Uni

ANEŔAI

En basc ‘anai“germà”: "plagui a la divinitat la família, la germanor".

ZANIBEIŔAI

'zani-beiŕ-ai'. Amb sufix ‘bei’, basc 'bei' "devot, sotmés”. El sufix '-ŕ '-possessiu. Proposta: “Plagui a la divinitat el seu devot cuidador”.

LEITAZEAI

Existeixen diversos paral·lels en ibèric amb 'lei'. En basc ‘lei’ ” transparent, gel”; ‘leiar’ “cristall, vidre”; ‘leiha’ “competència”, 'leihazko' "urgent"; ‘leiz’ “cova”; 'leika' "rivalitzar". ‘Lei-taz-eai’: “plagui la divinitat la propia competència”.

BOTOTAZTE

‘bodo-taz’ “la comunitat"

BANTAKIGIA

En l’actual calc, la “a” final no apareix, però sembla que es va poder llegir. ‘Bandaki-gia’, 'ban-d-aki “ofrena de savi”. En basc ‘ban' "dació, ofrena"; 'd-aki' “ell sap”, basc 'egi' '"dóna un fet de savi".

BATAŔATITE
‘Bataŕ adite’ (reconstrucció en funció d’una repetició posterior) ‘bataŕ’ En basc ‘batar’; “eremita, persona solitària, religiós; ‘adite’ en basc ‘adi’ “atenció, tenir cura” “Proposta: “atenció del religiós"

ISAI

”Paral·lelismes ibèrics: 'isba', 'isbin', 'isker'. En basc ‘hitz’, "crit de força, clam"; 'izu', 'ira-itzi': “empenta, impuls”: “plagui a la divinitat el clam”

ILTUŔSAIŔSAI

La proposta de segmentació és: ‘iltuŕsair-(i)sai’. Paral·lels: 'Iltiŕ, iltuŕ, tuŕsa' en ibèric volen dir "ciutat". Ens ho diu la toponímia:'Iltir' "Lleida"; 'Ilturki' "Lladurs". En una estela en llatí apareix un llibert que diu “Castlosaic” (saic de Càstulo). Una estela de Navarra diu Siaco. En basc ‘sai, saia’ “dipòsit, racó per guardar”. Proposta: “Plagui a la divinitat el clam del guardador de la ciutat”.

AŔIKAŔBINISAI

Fragmentació: ‘Aŕikaŕ bin is ai’. Basc 'arren" "súplica, perdó"; 'kari' sufix personall "suplicant"; 'min' "dolor, sentiment íntim";basc 'min"'; ‘is’ “empenta, força, impuls, clam”; 'aí' "a la divinitat, castellà 'ojalá', "que Déu vulgui"; "tant de bo", La proposta és: “Plagui a la divinitat el clam íntim del suplicant".

BORARNYL(IŔ )

Manca un tros de plom. Els espais entre parèntesi es poden intuir uns traços però no els signes. En els representats amb asteriscs no hi ha material. Pel que fa a la grafia precedent podem fer una primera separació ‘bora-n-ylir’. ‘Bora' del substrat “borona, mill”. ‘ylir / aliir’ "farina". La resta del sintagma no es pot definir bé perquè hi manquen signes. Amagat sobre l’urna es van trobar restes de cereals. "farina de mill".

AŔEBINISE

És paral·lel a l'anterior 'aŕe-bin-is-e; 'bin' basc 'min'; “ setiment íntim, dolor”;‘aŕe’ basc 'hara' "aquí, aquest lloc", “pel clam del dolor aquí”.

KALAISEBAKAŔATUŔANE

Fragmentació proposada: 'kala is-e bakaŕa-tura- ne' En el plom d'Orlell V hi surten dos sintagmes on es palesa la fragmentació del morfema final d'aquest sintagma '-durane' “encens”;‘kala’ nom grec de recipient; ‘ise’ basc 'is' "força, empenta”; 'bakaŕa' substrat de "vi", esperit de vi, etanol" : “encens d'esperit de vi”: "pel clam un càlat d'encens i de vi".

ITAŔARTETAŔA

Proposta de segmentació ‘itaŕ arte taŕa’ Paral·lels ibèrics 'itaŕer', 'arte, 'arti', 'taŕban', 'tarke', 'taŕike': ‘itar’ basc 'idar' “flor”. ‘idarbaltz’ “alhelí” “violer”. El substrat “artiga”, basc 'arte' “alzina”; ‘taŕa’ “ample, ampliació, eixample”. “flor de l'alzinar”.

AZTI(*****)E BAKAŔATUŔANE

Hi manquen uns cinc signes que podrien correspondre a ‘ka l a i s...’, ja que tot seguit coincideixen amb l’anterior. ‘Aztigar’ en basc és “auró”. La proposta és “auró i encens de vi”.

IUNSIRYI
‘Iunsir-ani’. La 'y' és transliterada 'na' en altres escrits i en alfabet jònic, supra. Potser és una nasal semi-líquida el fonema de la qual estaria entre 'an, un, na'. L'escriba ha fet caure la "t" de 'iunstir'. El morfema com 'ani' i com a sufix ve a dir "aquí, en aquí, heus aquí" en les esteles mortuòries igual com en aquest cas. "Iunstir, heus aquí".

BELEZAGINEAI
'Belez-agin-eai'. En el plom de Solaig apareix ‘belezair’. Possibilitats: Els 'Beles' són una de les ètnies ibèriques junt amb els 'Balke' i els 'Bilos'. 'Bel-' fa referència en basc a "cap, front, guerrer" i 'agin' "els que manen". “plagui a la divinitat qui mana”.

KAŔESTAREAI[TI](********)TON
Només es pot analitzar ‘kaŕestareai(ti)’, en la resta ‘·······ton’ hi manquen vuit signes i potser correspongui a més d’una paraula. Untermann no senyala el signe 'ti' que en les còpies del plom hi apareix. Un sufix '-ti' desprès d'un altre '-eai' no surt en els ploms on es registren els sufixos '-eai' o '-ai'. Com que no he pogut estudiar directament el plom haig de creure que el signe que sembla TI deu ser una falla de la còpia.
La proposta d'aquest sintagma és: 'karestareai'. La resta desapareguda és a l'inici de la línia i acaba en '-ton' segons Untermann, Fletcher pensa en 'tin'. Potser el traç del signe 'to' en la resta de l'escrit fa que em decanti per Untermann. En aquest sentit hi cap tot un sintagma com l'anterior 'selkeaibarton' sense el sufix '-eai'.
Paral·lelismes ibèrics: 'karesbanite, karesirte'. Opcions a través del basc: ‘Gar’ “flama, exaltació, cereals"; ‘garri’ “cintura”; ‘garbi’ “matar, guerra”; ‘garbai’ “penedir”; '-tar' aquí apareix amb "r" fluixa la qual cosa semblaria diferent de 'tar', "r" forta, hi ha un 'tarke' ibèric. En basc existeix el sufix '-tara' equivalent a "manera" i ‘tarako’ “per a”. Seguint ‘Kaŕes’, en basc ‘garesti' ’ “caristia”, grec 'khari' "cosa bona, cara, béns. Proposta: ‘Kaŕestareai’ “plagui a la divinitat els els béns". '........don? Iunstir egiarton? Senyora Iunstir?

BATAŔATITE
‘bataŕ adite’. Supra . “enteniment d'eremita, de religiós”.

USKEIKEAI
'Uske-eike ai'. Supra. “plagui a la divinitat la fe vertadera”

SIAI
‘si+ai’ metàtesi de ‘isai’. “plagui la divinitat el clam”.

KEITIATELU
Fragmentació: ‘keiti atelu’. Paral·lel ibèric: 'keietisiatense' en Orlell V. En basc ‘gei’ “cosa, idea, projecte”; ‘ade, aden’ “deferència a la pau”. Proposta: “les idees de deferència de la pau”

AKINIŔTE
Fa referència a la divinitat que en llatí surt escrit La separació més coherent és; ‘akin-iŕ-te’. Paralel.lismes: 'akitikem'. Possibilitats en basc: ‘akin’ “esgotat"; ‘aki’ “saltar”. ‘Agin’ "autoritat" sembla més versemblant malgrat que el signe ibèric el presenti amb titlla equivalent a "k". ‘Agir’ “manifestar”. 'Ir' "teva” reflexiu. Supra. “a qui mana”.

(*********)SE

Són almenys nou signes els que manquen. Impossible de deduir-ne el significat. Encara que cal remarcar que amb aquest acabament ‘-se’ coincideix amb el supra ‘arrebin ise’ i en un separat ‘gal aise’.

IAGI
Proposta de fragmentació: 'iagi ginur-e'. Paral.lismes ibèrics: 'iakila'. En basc 'jagi' "menjar, aliment".

GINUŔE en basc 'ginarre' "carn".

BAS IAUKEKU
'Bas iaukeku'. 'bas' "oli". En el plom d'Ullastret apareix 'basi' i també a Numància, persona ungida, 'Jaun, jabe' en basc "senyor, propietari". El sufix '-ku' és de procedència "oli del senyor".

KUŔS IAUKEKU
Paral·lels ibèrics: 'guŕs', 'banguŕs'. Possibilitats en basc: ‘guren’ “amor, veneració, salutació"; "veneració del senyor".

 

CARA “B”


AŔINE
Paral·lelismes: 'aŕikaŕ', 'aŕicalerca', 'aŕicu', aŕe'; 'ine', 'ineba', 'inemki'. Basc 'ari' "de perdó" basc 'arren'"

ITIKEREUTETI
Fragmentació proposta: 'iti kere uteti'. Paral·lelismes: 'iticotesun', 'itin', 'itir'; ''basiŕi ute'. 'idiker' basc 'idiki' “treure”; 'eute' basc "tela, robar". Proposta: “ocupar-se de treure la roba”

BELAIKE
‘bel-aike. ‘Bel’ “cap, dirigent” ‘aieka’ “costat, part”. Proposta “del dirigent”

BASEŔNYLBE
‘Baseŕ-nul-be’. En basc ‘basitu’ “ungir, untar”. 'nul-be' surt a l'estela de Badalona, transliterat 'Nalbe' apareix en diversos escrits en llatí. Pot ser llegit ‘nulbe’ o ‘nalbe’.
En basc 'albaz' " ser capaç”. Proposta: “ser capaç d'ungir”

AŔEŔE
Fragmentació proposada: 'aŕe-ŕe'. Paral·lelismes: 'urkekerere'. Possibilitats: ‘aŕe’ basc 'hara' "aquí, en aquest lloc".

KUTUTAIKE
‘Katu taike’ En el d'Orlell V apareix 'kutur'. 'Gutu' substrat “got” “recipient, calze”; ‘taike’ basc 'tai' “repòs”. Proposta: “el got del repòs"'.

BASBITEŔOKETINE
Fragmentació: 'bas biderroke t-ine' En l’altre plom d’ Orlell trobem la forma ‘biterokedetine’. 'bide' "camí, conducta justa", 'biderrok' "camí, manera, d’aconseguir, traspassar, adquirir, comprar, bescanviar". En basc ‘eroski’;'tin-e' "és per", supra. ‘Bas’ “oli”. Substrat “bàssia”.
'Iŕika'. Paralel.lismes: 'iŕiterca'. Possibilitats en basc: ‘iri' “complaure”.proposta: "complau”.

IUNSTIRIKA
‘Iunstir-ika’ 'iunstir irika' vegeu supra: "Deessa Iunstir"; 'irika' "complaure".

SELKINIUSTAI
Nom personal Selki-Nius‘; selki "repòs temple, lloc sagrat"; 'nius' "menor, petit, fill". Proposta: “Plagui a la divinitat el lloc sagrat del fill”.

IUNSTIR
Supra “Iunstir” (deessa)

BAŔBINUSKEIKEAI
Supra: ‘bar-bin’ "dolor intern". ‘Uske-eike-ai’ (supra) “plagui a la divinitat la fe vertadera de l’amargor”.

IUNSTIR
Supra. Invocació a la deessa

LAKUNYILTIŔTE
‘lagum iltirte’. ‘Lagu’ apareix en diversos escrits i junt amb 'iltiŕ el trobem com 'iltiŕlaku'. ‘Lagun’ vol dir en basc “company”, "ajuda", d'on 'lagu' "com-nostre". Segurament és l’ètnic dels “ibers” dit per ells mateixos. ‘-nmi’ el fonema del qual pot ser semblant a 'nai' o 'ani', és un sufix equivalent a "heus aquí" segons es desprèn de les esteles mortuòries on apareix darrera d'un nom personal. En aquest cas, però, seria un tancament de la "n" en "m". 'Iltir-te' és "la ciutat o el lloc d'aplec" com 'Iltirta' Lleida, però també un nom personal. “La ciutat ibèrica” i com a nom personal “el de la ciutat ibèrica”: “La ciutat del poble”

ATABEŔAI
Paralel.lismes: 'ata', 'atau', 'berbe', 'berte'. Possibilitats en basc: ‘ata<’aita’ “pare, principal personatge; 'bertako' "indígena, d'allà", 'berton' "d'aquí". 'Ata ber-ai': "plagui a la divinitat el propi pare".

ANYBEŔAI
Fragmentació: 'anu beŕai'. Paralel.lismes: 'anabegate', 'anbeicu'. ‘Anaberrai o amberrai’.: 'an' surt acompanyant oficis. En basc ‘an-‘ és un arrel de família. . “plagui la pròpia família".

USKEIKE
Supra. ‘Uskeike’ “la fe vertadera”.

IUNSTIR
Supra. (invocació)


Comentari


Aquest escrit sobre plom es va trobar enrotllat i amb evidències d'haver estat embolicat amb tela a la part superior de l'urna on hi havia cendres i les restes dels pesos. (ponderals pel mesurar).
Un altre plom, Orlell VI, es va trobar al fons i un darrer, Orlell V, a sota l’urna. Els tres hi estan relacionats. La necròpolis, 'selke' seria on hi hauria el templet 'selki'

Antoni Jaquemot
Juliol 2021


ESCRIT NÚMERO VI D’ORLELL  (VALL D’UIXÓ) SOBRE PLOM

És el segon plom, de tres, trobat a l’enterrament d’un important personatge anomenat BODO-TAZ.

Es desprèn que és una oració, un càntic, un himne religiós. Potser procedent de l’estament sacerdotal de la població: 

plom_ himne

 

IUSTIR ATUNE  NISOŔBARAI OŔTITAŔ

USTAŔIKE USKEIKE IUSTIR ANEŔ IUSTIR

IUSTIR BODOTAZ EIKE USKEIKE IUSTIR AŔELI

BAITUŔANE ZALIR OŔKEI ABAŔAI IUSTIR

IUSTIR                                       AI

 

 Adaptació:

Iunstir atune,

Nisoŕbar aí.

Oŕtitaŕ ustaŕik uskeïk Iunstir.

Aneŕ Iunstir.

Iunstir, Bodo-taz eïk uskeïk

Iunstir aŕeli

bai tuŕa-ne

zalir oŕkei abaŕ aí Iunstir,

Iunstir.  (ai) 

 

 

Proposta de traducció:

 

Per Iunstir experta

aquell deute propi plagui la divinitat

fidel creença decisiva en Iunstir

la família Iunstir

Bodo-Taz fidel cert, bon

Convidat aquí, Iunstir

Trenta monedes per l'encens intern a Iunstir plagui

Iunstir plagui

Raonament:

Iunstir és la deessa que més surt relacionada en els escrits ibèrics.

Atun és un adjectiu de divinitat que acompanyen a les deesses i als déus: Bet-atun, Sei-atun. En basc 'atun “experiència, experta ”.

nisoŕbar basc 'ni zoŕ "deute meu, propi": 'bar' basc 'ba' "aquell"

Ai’ en basc 'ai' “plagui a Déu, que Déu vulgui”.

Oŕtitaŕ’ En basc 'orti' "amb empenta, decidit, fort, intens". '-tar' "procedència", de procedència decisiva ".

Ustaŕik’. En basc ‘uste’ “creure”; sufix ‘-rik’ “en la forma de creure la fe, fidel”.

Uskeík Iunstir’ En basc ‘uste’ “la creença, la fe en Iunstir”.

Aneŕ’. En basc 'anai': “germà, família”.

Iunstir Bodo-Taz eik uskeik’. Literal: ‘de Iunstir Bodo-Taz "amb fe, fidelitat". ‘Bodo’ “servidor, creient”; ‘Taz’ sufix “tal com és, corresponent a”; ‘eike’: “bo, cert"

Aŕe-li’. Basc 'hara' '"aquí";‘-li’ en basc '-liar'sufix de convidat, "acollit convidad".

Bai tuŕane’. ‘Bai’ “interior, recipient, bol"; tuŕane “turra, timó, encens”; 'ne' "de".

Zalir’ “plata, moneda, diner”.

Oŕkei abaŕ’ En basc ‘ogei amar’ “trenta”.

És interessant comprovar com calia redimir-se abonant trenta monedes de plata ja uns tres-cents anys aC en les nostres terres. Sona a una tarifa establerta. La llinassa seria un oli sacramental.

No hi ha constància d’haver-se trobat les trenta monedes. Van ser espoliades o cobrades llavors pel sacerdot.

Els altres dos ploms que l’acompanyaven poden representar el poder local i el clan o població. Els tres ploms són l’escrit més gran ibèric respecte a una persona trobat fins ara.
Actualment, aquest cant s’ha musicat per la doctora en música Carme Rusiñol i cantat per la mezzosoprano Carme Farreras.

Antoni Jaquemot
Juny 2021

.  Peça musical Iunstir Peça musical Orlell

 

 

 

 

PLOM D'ORLELL V

 

Orlell-V

Transliteració:

 iŕe bototaz  bitebakiŕzbane  baŕenyliki  antinylitutuŕane  aŕikaŕ  seken

iusu  atilebeiu  lauŕiskeŕkate  banyliŕbaituŕane  kaisanyliŕbaituŕane i

tailiniŕe  kutur  biteŕoketetine  eŕatiaŕe  kokor  tauebartiate  aŕikaŕbinylikise

iunstirlaku  bototazeai  selkeaibartuneai  unibeikeai  aneŕai   unibeikeai  iu

nstir laku  uskeike  bototiki  keietisiatense  uztalarilune  banyiŕezu[-]

lu  bitiŕokebetense  uzkeaneŕlati

“Tu ets la comunitat per oferiment en l'únic camí.
Un barril de farina. Farina d’antina. Timó o incens del suplicant de petits pecats sota el jutge Laur-Isker
Ofrena de farina i d'incens. Farina de xeixa i d'incens.
Malestar que fa la teva mort. Traspàs de les cendres aquí a l'urna..
En memòria, flor d’olivera, farina pel clam de dolor per perdó
Iunstir del poble plagui a la divinitat la comunitat Plagui a la divinitat el repòs i el recinte. Et plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni. Plagui a la divinitat la família . Plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni. Iunstir del poble. Creença. Procedents de la comunitat
El projecte està. Deferència per a la pau. Blat fosc.Farina d'ofrena ossificat.
atansador, ecarregat del treball de la família.

Raonament:

IŔE
Paral·lels: 'bateire', 'dinire', 'tailinire'. 'Possibilitats en basc: ‘irten’ “sortir”; ‘irrikil, irrikitu’ “esquerda”; ‘Ire<iri’ podria ser “obertura” o “sortida a fora o cosa que sobresurt, important". . 'Iri-tiri', "anhel, desig". També el possessiu de segona persona “teu”, en basc ‘i-re’, que en iber pot ser “tu ets” o “tu siguis”. Les alveolar vibrants, simples o múltiples, no necessàriament coincideixen amb el basc . Existeixen mostres com en iber Tiberri del llatí Tiberi.
És l'inici de paraula i s'espera una mena d’introducció, de salutació o comiat del difunt. Proposta “Tu ets".

BODOTAZ
La Comunitat Nom bimembre ‘Bodo-Taz’.
Si seguim la lectura del sistema dual, els signes ‘TA’, ‘TI’, ‘TO’ haurien de ser ‘DA’, ‘DI’ i ‘DO’. En l’escrit, però, no s’hi troben dualitat de signes.
Tenim paral·lelismes en púnic: 'Bodo' nom d'un personatge. trobat en ceràmiques a Eivissa, en monedes de Lascuta (Alcalá de los Gazules, Cadis) i amb desinències en altres escrits ibèrics 'Boduei' i 'bodur'.
En copte 'baute' vol dir "servidor" i en antic egipci 'bak' o 'bok'. Per una altra part, ‘Bodo’ és un títol cèltic que possiblement signifiqui "metge", un tal 'bodo-rix' famós ho era. La persona enterrada no era guerrer en el moment de la seva mort. En basc 'boto' és el centre de l'assemblea, la comunitat i els seus membres els els 'boti' Laur-Isker és el nom del difunt. A l'enxovar del difunt hi havia un plat de balança i pesos, es tractaria, doncs, d’un comerciant o herborista. El possible nom de “guerra” ‘gudur’ no és cert. Fa referència a “got”, l’urna de l’enterrament.
Posar a Bodo una etiqueta de “celta” és molt problemàtic. Els ligurs de llengua no indoeuropea i probables avantpassats dels ibers, habitaven també l’actual França.
La proposta que el difunt podia ser un comerciant de bótes o pots (noms preromans) o del seu contingut no s’avé amb els ponderals trobats ni amb la balança. M’inclino pel nom de Laur-Isker "home de lletres i de conreus”.

BITEBAKIŔZBANE
‘bide bakirz bane’. En basc‘bide’ “camí, manera” ‘bakirz’, basc ‘baki’ “únic”. ‘Ban + e’ ‘eman’, “donar, oferir”; ‘-e’ “per”. Proposició: “per oferiment en l'únic camí”.

BAŔENYLIKI
La segmentació i pronunciació proposada és: 'Barren yli-ki'. La pronunciació del signe 'y' és 'u(n)' segons el nom escrit en llatí de persona 'Umbar' o 'na' de Nalbe. Recorda el signe grec ‘ü>y’ que apareix sovint acompanyat d’una ‘n’. Fa pensar que quan ‘y’ va sol en altres escrits la pronunciació és una nasal 'na' o 'un'. la '-n' és un sufix de l'anterior paraula. yli / ali’ el trobem amb ‘bora-n alir’, ‘kaisa-n alirr’ i aquests amb ‘terkais’ i a ‘kaisbora’ Del substrat “alís” “farina" basc 'alin>arin”. L’acabament amb ‘-ki’ denota una part, una porció. ‘Barren basc "interior", Proposició: "un barril de farina"

ANTINMLITUTUŔANE
Fragmentació proposada: 'antin ali tura ne' Del substrat “antina”, “alga” i “turra (herba aromàtica, timó)” +ne . Apareixen dos signes 'tu', el primer podria ser una "r", tal com si l'escriba, en equivocar-se, l'hagués modificat allargant el traç vertical del "tu" per convertir-lo amb una "r" però en el plom VII apareix ‘turrane’ Paral·lels ibèrics 'andinu', 'bakar-turra-ne' = “vi aromàtic”. Dels substrats “antina” = “alga”,‘turra’ substrat “timó o herbes aromàtiques” i ‘ali’ “farinal”. La proposta és: "farina d'antina i encens".

AŔIKAŔ
Paral·lels: ‘Aŕikar’, 'aŕikaler', 'aŕarikalersui'. Basc 'arren' "súplica, perdó"; 'kaŕ' "objecte personal": "suplicant".

SEKE NIUSU
'Seke nius-u': paral·lels ibers: 'lekuseken', 'sekebiderosan', 'balkeniuska'; A més d’un nom personal bimembre són noms comuns: ‘seke-nius’. Basc 'seketen' “taca d'una nou:"; 'seke' "taca, pecat"; 'nius’ la topogrfia ens diu "menor o petit": Tagonius, Tajuña, "tajo menor"; sekenius "taca petita".Sufix '-u' l'uneix amb la següent paraula.

ATILEBEIU
'Ati le bei u’. Paral·lelismes ibèrics personals: Basc 'lebera, lebra' "flor de castanya, 'lebei' "castanya"; 'ati' basc 'atia' "plet". El sufix '-le' professional"; el sufix '-u' enllaça amb l'anteior, juntes: "i"., "Qui porta el plet o jutge".

LAUŔISKEŔKATE
Proposició de fragmentació: 'Lauŕ-iskeŕ-gate'.'la' "terra, camp"; 'uŕ' basc 'urre' "rascar": "terra llaurada, hort, agricultura; 'iskeŕ' basc 'hitzke' "paraula, comprensió, coneixement "; 'gate' basc 'gate' “sortida, curs, sortida d'aigües, resolució, segons ell diu" El nom del difunt.

BANYLIRBAITUŔANE ŕ
'Ban alir bai tura ne': ‘Ban’ de ‘eman’ “donar”. Substrat del castellà ‘bandeja’ i “bai”, basc “intern”; 'tuŕa' "herba aromàtica, timó". Proposta: “ofrena de farina i d'encens”.

KAISANYLIRBAITUŔANE
Fragmentació proposada: 'Kaisan alir bai tuŕane'. paral·lels ibers: 'kais', 'kaisen', 'kaisur'. ‘Kais’ “kaiser”, substrat "xeixa" bon blat, grec 'kharios' "bo, noble"; surt junt amb el mill, borona, és el blat de moro". El resultat proposat és: “xeixa i encens semblant”. Malgrat la separació que fa l’escriba, crec que no s’ha de llegir separat. És la seqüència ‘baiturane’ més ‘eida’ basc “semblant, forma, figura”: “semblant al blat de moro amb propietat d'encens”

ITA basc "malestar, inquietud"

ILINIŔE
'il in iŕe' “teu, tu ets”, supra; 'in' "fer". La proposició és: “fa la teva mort”.

KUTUR
‘Gudur’ Apareix en el famosa llegenda escrita en una ceràmica, la primera lectura de la qual 'gudua deisdea' va donar peu a la teoria del basco-iberisme. En el basc actual vol dir "crida a la guerra" i on hi ha dibuixada una batalla. La lectura d’Untermann la fixa com 'gudur oisor' Canvia el sentit i s’entén com “la cràtera de l’atac” En aquest cas "a la cràtera", del substrat “got, urna”, “vas” cavitat on hom enterra els morts; sepultura. Es considera "got sagrat de libació". En basc 'gutun' "amulet".

BITEŔOKETETINE
‘Bide eŕoke de- din-e’. En altres escrits apareix ‘bide erok’ on en basc 'bide' “camí” “per camí”; “per mitjà de, forma verbal de moviment”. ‘Erok’ en basc ‘eroan’: “menar, conduir, traspassar, fer anar”. Els sufixos de-din-e són verbals. Proposició: “s'ha adquirit”.

EŔATIAŔE
‘Eŕati are’ En basc ‘erauts’ “cendres”. ‘aŕe’ basc 'hara' “aquí, en aquest lloc" "aquí les cendres"

GOGOR
‘Gogor’ Substrat ‘gordo’ ‘gor-gor’ “fort, enteniment, memòria”

TAUEBARTIATE
Segmentació proposada: 'Taue bartiate’. Paral·lels ibers: 'tau', 'tautan', 'taute', 'barton', 'ate barte bar'. Substrat ‘taue’> “toia, flor” i ‘bardia’ “olivera”; ‘-te’ determinant.. Proposta: "flors d’olivera".

AŔIKAŔBINYLIKISE
'Aŕi kaŕ bin (n)ulk is e'. Basc 'arikar' "com a perdó"; 'bin' basc 'min' "intimitat interna, desig, ànima, dolor"; ‘aliki’ substrat “farines”; ‘is’ basc 'hitz' "clam" 'era-itizi'“empenta, expulsió”. '-e' “per”. La proposta és: “suplicant el dolor farines pel clam".

IUNSTIRLAKU
'iunstir-laku'. 'Iunstir' "deesa celestial ibèrica". Assimilada a Juno pels romans. 'Iusu' "cel", supra. ‘la-ku’ “de la terra”. Cal ressaltar que des d'aquest 'iunstir' fins al que surt més avall, tots els sintagmes següents presenten unes desinències o sufixos acabats en '-eai' que poden representar una marca de complement directe. Proposta: “Senyora (Iunstir) del poble”.

BOTOTAZEAI
'Bodo-taz-eai'. 'Ai’ Del basc ‘ai’ “a Déu plagui”.“plagui a la divinitatla Comunitat”

SELKEAIBARTUNEAI
'Selke-ai bartun-eai'. 'Selke' Basc 'sel' "camp rodó amb una fita al mig"; "plaça del temple, del repòs, 'seldar' "tomba"; 'bardun' "camp o recinte que envolta el temple amb bardisses". Proposta: “plagui a la divinitat el repòs i el seu recinte”..

UNIBEIKEAI
‘Unibe(e )ike ai’. Paral·lels: 'unibelo', 'uni' basc "Uni divinitat etrusca”. ‘bei’ basc 'bei' “ a sota, sotmés, devot”. La proposta és: "Plagui al devot d' Uni".

ANEŔAI
En basc ‘anai’ “família, germanor”. "Plagui a la divinitat l família".

UNIBEIKEAI
Supra. "Et plagui a la divinitat el devot d'Uni".


IUNSTIRLAKU
Supra. "Iunstir, deessa del poble".

USKEIKE
'Uske-ike'. ‘Uste’ en basc és “fe, fidel". ‘-ike’ sufix proposta és: “creença".

BODOTIKI
‘Bodo-ti-gi’. En basc els sufixos ‘-ti’ “plural”; ‘-ki’ “lloc” procedent de l'assemblea, de la comunitat

KEIETISATENSE
Fragmentació proposada: 'kei eti (i)s atense'. Paral·lels ibèrics ‘keitiatelu’, 'keio', 'keitir', 'keites'; basc 'gei' "cosa, idea, projecte"; 'edi' basc 'edin' "estar, romandre", ‘atense’ basc 'aden' "deferència per a la pau". Proposta "Projecte està. Deferència per a la pau".

UZTALARILUNE
‘uztalar ilune’. Paral.lels ibers: 'uztalaibi'. En basc 'uzta' és "collita, messa, cereal, pa", 'uztalar' "messeguer"; ‘ilune’ en basc 'ilun' “fosc”: blat negre.

BANYIREZU[-]LU
'Banu ir ezu(-)lu. Hi manca un signe. A més sembla que li manca la “l” per dir ‘banylir’ “oli d’ofrena”. Paral·lels: 'ezkilke', 'ezkubars'; ‘(euki)lu; ‘(iga)lu’ “fruita de les plantes” 'delbabin' jònic. ‘Ezu’ en basc ‘hezu’ “os”. La proposta és: “oli d’ofrena dur, ossificat”.

BITIŔOKEBETENSE
‘Bidiŕ oke bedense’. S'observa una vacil·lació de l'escriba en posar 'bidir' per 'bider' com ho fa més amunt. 'Bider ok’, (‘bider-erroke’) “fer transferència”, supra. ‘Bete’ “ple, complir, executar”. La proposició és “s’ha adquirit completament”.

UZKEANEŔLATI...
‘Uzke aneŕ lati’. Del basc: ‘uzkal' "vèncer en el treball", 'aneŕ' "anai' "germà, família"; ‘lati’ substrat "làtigo" " atans", persona que atansa, que et lliga. La proposta és “encarregat de la feina de la família”.


_ _ _

Notes:
El desxiframent ho he fet a través del substrat i del basc.
En l'urna on estava dipositat les restes d'en Bodo-Taz s'hi van trobar dos ploms més epigrafiats (Orleyl VI i VII).i al costat un plat de balança i cinc ponderals per a pesar monedes o altres petits articles tal com el ritual assenyalava de ser enterrat amb els estris del seu ofici.

Aquesta escriptura exposada, junt amb altres, en el Museu Arqueològic Comarcal de Borriana, va ser descoberta en el lloc dit pels arqueòlegs "sepultura II de la necròpolis d'Orleyl" a l'interior d'una cràtera de campana dita del "Mestre de Grifomàquia". Recorda el Sant Jordi matant el drac que té una dona sota les urpes. El recipient corresponent al segle IV abans de Crist. L’enterrament podria ser posterior. La presentació en el museu indica que el text és "presumiblement funerari".

La Punta d'Orlell (avui en dia només La Punta) és el turó (200 ó 300 m) del final de tot de la carena que envolta la Vall d'Uixó i que dóna directament a la plana de tarongers que corresponen a la localitat de Xilxes no gaire lluny del mar. Des d'aquest turonet s'abasta tota la costa de la plana i la Vall d'Uixó.

Bibliografia
Materiales de la Necrópolis ibérica de Orleyl Lázaro Mengod, Mesado Oliver,
Aranegui Gasco y Fltcher Valls
Monumenta Linguarum Hispanicarum J. Untermann
Léxico Ibérico Silgo Gauche
Diccionaris bascos 3000 Hiztegia. Elhyar Hiztegia, IKAS, Jabier Gereño, DEB M. Morvan, Azkue
Diccionari.cat
DRAE

A. JAQUEMOT
Juliol 2021

 

 

 

PLOM 2 DE PECH MAU

plom2 pech_mau

LEISBUŔEBAL BAKAZKETEIS UŔEZ TINIŔ : BAIDESGIGE: NOROTAŔ ADINBUŔ *IKEI:KULEZKEŔE:BASTIGE LEISIR BILOSTIBAZ:TIGŔRS BIN ÚDUOŔIZ: BAZBIN:TAKALZOR ADINE:BELEZBAZ AŔSBIN:KANBULOIGE BAKAZKETEIS: GISKEŔTANEZ UŔEZUNIŔ
SELGITAŔ AZALGIDEIKE:KANBULO ILEREUTINIŔ BEKOŔTO ISABELIŔ TEDEIAR:IKANE
ABELGIŔDIKAN TEDEIAR IKANE BAIDESGIGE KULEZKEŔE ILDIŔZAR *ADINGEŔE BITAN ADINBIN LITURIZ UAZTIZ:O:DOILAKONI:BASTIŔ ALAZBUŔ TAINO:ATAEIKE


Proposta de desxiframent, en majúscula noms personals:


LEIS-BUŔ EBAL: LEIS-BUŔ“reparteix”
BAKAZKETEIS“ producció de vi”
UŔEZ-TIN-IŔ“per UŔEZ-TIN”
‘BAIDESGIGE NOROTAŔ“mesura de blat de Nero (Montlaurès prop de Narvona, moneda Neronken)
ADIN-BUŔ, KULEZ-KERE
‘BASTIGE LEISIR “recipient de mel (per)”
BILOS-TIKIŔS, BIN-UDOŔIZ, BAZ-BIN
TAKAL “mesura d’un sac” per
ZOR-ADINE, BELEZ-BAZ, AŔS-BIN
KANBULOIGE BAKAZKETEIS “comissió en espècie de comerç marítim de producció de vi (per)”
GISKEŔ-TANEZ, UŔEZ-UNI, SELGI-TAŔ
AZALKITEIKE KANBULOI “comerç legal cobert per”
LEREU –TIN-IR
BEKOŔTO IS ABEL-IŔ TEDEIAR IKANE “objecte d’exvot de clam per ABEL (divinitat) per causa de celebració”.
ABELGIŔDIKAN “celebració de fidelitat a Abel”
BAITESKIGE “mesura de blat de”
KULEZ-KEŔE, ILDAŔ-ZAR; ADIN-KEŔE
BITAN “enviat, guiat, per via”
ADIN-BIN, LITUŔIZ, VASTIZ
OTOI LAKONI BASTIŔ “favor dels lakoni (del país, ibers) ”; “ungüentari” per
ALAZ-BUŔ
‘TAINO’ “caixa de guardar, custòdia”
ATAEIKE “déu Ataecin “pare veritable, del sol, de la llum” (l’ungüentari per a la custòdia del déu)

Raonament
‘ebal’ “tallar, repartir”
‘bakaz-ke-teis’ “de vinya, de vi”; ‘ke’ “i”; ‘teis’ basc ‘deitzi’ “extracció de líquid”
‘baitesgige’ ‘bai’ “recipient”; ‘tes’ del grec ‘tes(auros)’ “mes, blat, tresor”; -gi’ “un”; ‘ge’ “de”
‘noro tar’‘tar’ sufix de descendència "de Noro"
‘bastige’ “recipient d’ungüents”, ‘bastinta’ escrit en una ceràmica.
‘takal’ basc ‘takel’ “sac, forat”
‘canbuloige’ substrat ‘cambullo’ “comissió en espècie del comerç marítim”
‘azal-kide’ cobertura igual (legal)
‘bekorto’ basc ‘pekora’ “submissió, devot”, objecte de devoció, exvot”
‘tedeiar ikane’ basc ‘xedea’ “causa, motiu”; ‘igan’ “festa, celebració”

Bitan’ “enviar, guiar, anar pel camí”
‘otoi lakuni’ basc ‘otoi’ “per favor, prec”; lakuni’ “del poble (ibers)”, basc lagun’ “company del país”
‘bastir’ “ungüentari” de ‘bas’ “oli”
‘taino’ basc ‘tai’ “alberg per a les ovelles”: “custòdia, caixa de guardar ofrenes”

Els noms personals:
Leis-bur “freixe, arbre de la mel, basc ‘leizeburu’
Urez-Tin “persona que és propera”, basc ‘urko’
Adin-bur “veterà principal”
Kulez-kere’ grec kylix “got”, "edificació o ciutat en forma rodona" toponímia Culla, Cullera; 'kere' basc 'gerre' “nostra”
Bilos-Tikirs ‘bilos’ “persona de la unió; ‘tikirs’, basc 'txikiska' “venedor al detall, a menuts” de 'tiki' "petit".
Bin “fèrtil, de vida” basc ‘biha, bina’ “gra, llavor”
Uturiz nom gal Uturix’ ‘lutu’ “colèric”, ‘rix’ “rei, dirigent’
Baz “guanyador” basc ‘irabazti’ “guanyar”
Zor basc 'zori' “ric, fortuna”
Belez basc “de front, persona que s’enfronta, dirigent”
Ars basc ‘hartze’ “acollir, persona acollidora”
Gisker basc gison “home”; ‘ker’ “directe, recta”
Tanez basc ‘dan’ “existència”, “persona que té existències”
Uni Nom de divinitat etrusca
Selgi de ‘sel’ “camp sagrat on hi ha un temple o estela”
Lereutin basc ‘leher’ “abundant”, persona que té abundor
Ildir “ciutat, població” persona de la ciutat
Zar basc “gran”
Lituriz nom gal Litu-rix, ‘litu’ “festa”; ‘rix’ “rei, dirigent”
Uastiz nom gal Vas-tix ‘vas’ “vassall, submís“ “persona dels vassalls”
Alaz basc ‘alatz / aratz’ “net, elegant, bell”

Antoni Jaquemot

Gener 2021

 

RETORNAR