- 
Presentat en el XXVIII Col•loqui de Maó i Ciutadella (2002) aporto una nova edició (2014) en la qual recullo més informació i puc aprofundir més sobre el topònim.
En la pàtera de Tivissa el segment ‘sani’ ve després
d’un nom personal: TAUTIN-TIBAS, la qual cosa SANI correspon a aquest
personatge: “Sani de Tautin-Tibas”. Com es tracta d’un oferiment
o regals a un tercer personatge, és susceptible de ser transferit, si
més no, seria un atribut propi del mateix personatge com el cas de SANIBELSER.
En basc ‘izan’ vol dir “ser”, “existències”,
“riqueses”, “abundor”. En el nom personal Sani seria
“ric”.
El segon element ibèric el trobem en una estela de Sagunt escrita en
iber: ‘sereye’ al costat de ‘isbatar’ on ‘is’
fa referència al mar. En basc ‘zere’ vol dir “cetaci”.
En principi podríem dir, seguint aquest criteri, que Sanísera
voldria dir “ric en cetacis” i el cetaci més normal que arriba
a la costa és el dofí. Ara bé, el dofí no és
un animal comercial. No hi ha un interès el pescar-lo. En canvi sí
la tonyina que és de dimensions semblants al dofí. No seria res
estrany que en l’època ibèrica i en el mediterrani un ‘zere’
fos una tonyina. En basc la paraula “tonyina” procedeix del castellà
“atún”. No hi ha comparació amb l’iber. Aleshores
la proposta que faig és que Sanísera vol dir “almadrava”
i precisament junt en aquest lloc se’n diu S’ALMADRAVA.
D'origen ibèric, tal com senyala en Coromines, són les poblacions d'ALAIOR, EL TORO i ALCOTX. A més, cal indicar que els tres "llucs" que van des d'Alaior fins a Son Bou podrien també ser-ho: LLUCAQUÉLBER, LLUCASALDENT i LLUCALARI. 'Llucaquelber>lluc-al-querbe'; 'llucalsaldent>lluc-as-saldent'; 'llucalari>lluc-alari'. 'Querbe' recorda els 'quer' "roca" ibèrics. 'Saldent' coincideix amb els 'saldui' "cremació" ibèrics. 'Alari' s'assembla a Alaior procedent de 'ildur'. Al costat de Llucalari s'hi han trobat restes ciclòpees
Recorda, també, l'ibèric els escrits en llatí trobats en columnes i pedres: BALOSAI IAGUREN, LACESE, LACESEN i URISUSTIC. II TUS NAVI.
El fet que els escrits ibèrics trobats ho fossin en llatí demostra que la persona que va escriure-ho no tenia coneixement de l'escriptura ibèrica i que la llengua beleàrica-ibèrica era l'emprada quan es va realitzar la conquesta romana.
