puig_castellar_sc

ESCRIT SOBRE UN PES

 

PES TROBAT AL POBLAT IBÈRIC DEL PUIG CASTELLAR DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

 

Transliteració: USTAINABAŔARBAN

Fragmentació i pronunciació proposada: USTAIN ABAŔ AR BAN

Notes:

En la numismàtica ibèrica de Lleida apareixen unes monedes amb les llegendes ILTIRTARZALIRUSTIN i ILTIRTAZALIRBAN.

Els sintagmes monetals 'Ustin' i 'ban' reapareixen aquí en aquest pes encara que en la forma 'ustain' en el primer cas.

'Astun' en basc vol dir pes, on hi ha hagut una metàtesi entre les dues llengües basca i ibèrica. Ban del substrat "bandeja" "lloc on es diposita les ofrenes", d'oferir, donar BAN.

En les monedes es tenien en consideració el metall en que estaven fetes: or, argent, coure; el seu pes, la ceca i l'emissió.

En un pes era important la uniformitat legal. Veiem com pes i unitat són imprescindibles a ambdues peces.

'ABAR': És un nom ibèric que apareix en molts escrits i monedes. En basc en la forma 'amar' significa el numeral "deu" i com a 'amai' "extrem". En iber determina un numeral "màxim": Una lliura. Aquest pes fa 424 grams.

'Ar' "això", "present", "una"

La traducció proposada és: AIXÒ PROCURA PES D'UNA LLIURA

 

EL COGUL  (LA ROCA DELS MOROS)

 

QUATRE TOPÒNIMS DE FA MÉS DE DOS MIL ANYS

 

 A la balma hi apareixen grafits escrits en llatí i en signes ibèrics a més de les pintures rupestres.

  En l’escrit iber hi ha una primera línia separada amb una seqüència curta i a sota dues de llargues. En fraccionar-les apareixen quatre segments que tenen aparença de topònims. Un de ben estudiat “alaunildirten’. Els altres tres són els que proposo.  

 

BALKARKEN

ABI

ALAUN ILDIŔTEN

BAUZAKO

 

cogul

Els topònims es presenten inserits dins de l’escrit ibèric en les següents seqüències:

 

BALKARKEN

 

ABIL AGUS ISTIŔ ILAKE AS BAUZAKO LOKAR

ALAUN ILDIŔTEN IŔ BEŔEKON EZAN ZAITE AZAKAI BAŔBE

 

 ‘Malkar’, nom basc, és mencionat per Joan Coromines en el seu treball de “Estudis de Toponímia Catalana” en l’apartat de “survivance du basc” i de “Noms de la Catalunya aragonesa respecte a Llaguarres. El fixa com “rocher, falaise” i “precipici, penyal”.

 El pas de balkar>malkar és versemblant en el basc. Recordem que en català també dubtem entre “bargalló” i “margalló”.

 Així i tot, el mestre no el fa coincidir amb “balç”, definit com a “cingle, timba, precipici” i que  forma derivats com “balcells” i “balcera” malgrat s’aprecia la continuïtat del mot ‘balkar’ ibèric. Coromines es decanta per ‘balteus’, en llatí “mena de cinturó” per les formes de “cingla, cinglera”.

 

 ‘BALKAR’ va seguit del sufix ‘-ken’ que és un genitiu plural ibèric tal com apareixen en les llegendes de les monedes ibèriques: Ausesken, Laiezken, Iltirkesken, Undikesken. (Els d’Ausa, Osona. Els de Laies, laietans. Els d’Illirka, Baix Ebre (Moles de Llergues). Els d’Undika , potser Montiró, Empúries.

 ‘Balkar + ken’ reforça que ‘balkar’ és un topònim: els del ‘balkar’. És molt probable que faci referència al lloc on es troba la balma. El Cogul s’estén a banda i banda del riu Set, en un territori ondulat, amb petits altiplans i tossals aïllats pels barrancs que davallen al riu Set. El poble se situa sobre un replà.

 

  ‘ABI’ fa referència a una cova com abric o santuari. Actualment, el derivat “avenc” n’és el resultant: “cova subterrània” procedent d’‘ABINCU’, nom preromà segons Coromines. ABI, en basc, vol dir “niu”, “guarida”. ABI  és un poble de la Ribagorça d’Osca agregat a Seira existeix un indret anomenat Caguenzas = covenzas. En la mateixa demarcació, a Aísa, trobem “Les Coves d’ABI” i ABIZANDA (cova gran, en basc ‘handi’), dita també de Vichicanaera amb enterraments de l’edat de bronze. A Arraiz, Navarra, es troba la cova d’ABAUNTZ  ‘abi+auntz’ “cova de cabres”. Constitueix un jaciment arqueològic important ocupat des de finals del Paleolític Superior fins el Calcolític i utilitzada com a refugi en el Baix Imperi Romà.

Al Camp del Quer a Pomars i Rufiac (Aude), sobre una roca hi ha un grafit ibèric que diu ABI.

Xàtiva, l’antiga ibèrica ZAITABI (zai-t-abi), descobreix la famosa Cova Negra de l’home Neardental i de la cultura Musteriense. 

 

BAUZAKO. En basc ‘mausar’ vol dir “terra d’allau de bona qualitat arrossegada per les aigües”.

Està relacionat amb noms de rius: BOSIA, Boldís ant. BOSLÍS, BOSSAC (Vallespir), BOSURUI (Cornudella de Valira).

Coromines assenyala que els noms d’aquests rius són ibèrics i, en no trobar-hi referència, el fa venir de ‘i-bo’, “ibón’, al·legant l’alternança, segons ell, d’una ‘i-’ ibèrica la qual no es demostra. ‘Bauzako’ seria l’actual riu Set.

Un substrat castellà ‘rebosar’, en el sentit “que inunda”, seria el correcte a diferència del llatí ‘versar’ “vessar”. Coromines addueix que és legítima una interpretació diferent a la llatina però dóna aquesta per més bona i creu que ‘rebosar’ és una alteració de *‘reversar’. Contràriament, l’apel·lació ‘Bos’ palesa l’origen preromà. 

 

ALAUN. Alaun és l’antiga ciutat de l’actual Alagón (Saragossa). Ptolomeu la identifica com a ciutat bascona. ‘Alaun’ en basc vol dir “devesa” en el sentit de “contingut” o sigui, el gra o la pastura que s’hi guarda o s’utilitza. No de la tanca “devesa=defensa”. En basc ‘ale’ és “gra” d’on deriven noms com ‘alor’ “camp sembrat”. Alorco, l’agricultor, va ser un personatge important en la guerra púnico-romana a Sagunt.

ILTIR és un ‘òppidum’, una ciutat fortificada, com ILTIRTA (Ildirda>Illirda>Lleida), d’on ‘illi’ és “població o ciutat” com ‘ilun’ respecte a Pompei-ilun>Pamplona, ‘ilun>irun>iruña’.

S’ha cregut que el nom escrit a la balma podria haver estat realitzat per un peregrí vingut d’aquella ciutat, ara aragonesa, però el nom ‘alaun’ no només és basc sinó que és iber i de “deveses” també n’hi havia aquí, per exemple a CASTELLDANS, on segles després les seves deveses van ser objecte de plets.

“Devesa” també té un altre nom en basc: ANGIO, present en la nostra toponímia als Pirineus. Són els noms de llocs de NYER, SOANYES, ANYA, NYÒVOLS, ANYÓS i NIAUX (vessant francesa).

Joan Coromines mostra que “La combinació NGJ, d’angio’ s’hauria canviat inevitablement en ñ  (o nz) si hagués existit en romànic des de l’antiguitat o des del principi de l’Edat Mitjana”.

En el cas del canvi de ‘alaun’ per ‘angio’ esdevindria ‘*ANZ-ILTIR’. ‘Iltir’ és ciutat fortificada o sigui “encastellada”. Aleshores, el resultat és *CASTELL D’ANZ que no té res a veure amb Castell d’ases o d’ansinos.

DESXIFRAMENT DE TOT L'ESCRIT. SÓN TRES TEXTOS DIFERENTS

 

Els del Congost.

 

La balma d’adoració a Iunstir en lluna nua, somni de terra d’allau.

 

La cova fresca de la ciutat de la devesa és la vigilància de cobertura del fons de l'ànima.

 

 

‘Balkarken’ "els del Congost"s

 

‘Abil’ “cova, refugi, precipici”

‘agus’ ‘agur’ “adoració, reverència”.

‘istiŕ’  variant de Iunstir, la deessa.

‘ilakeas’ ‘ilake’ “lluna”; i ‘has’ “descobert, despullat”: “lluna nua”.

‘bauzako’ ‘mausar’ “terra fèrtil d’allau”.

‘loka’ “son, somni”

 

‘Alauniltiŕ’ La ciutat de la devesa, segurament Castelldans

'ir' "possessiu determinant"

'berre' "propi"

'kon' "cova, cauna"

'eza' "fresca, humit" ”

'zaite' "la vigilància" 'zain' .

'azagai' "cobertura".

'barbe' 'barru' "interior, inferior": "fons de l'ànima". ”

 

Maig 2015

 

 

OCEJA 5

 

Oceja 5

Nova lectura realitzada per Joan Ferrer i Jané i Pierre Campmajo

ARTIUN ANER

TANITO

ARIR : KATILIŔTALAŔI

ATILAR LIKUŔTALAŔI

 

Ardiun en basc ‘ardiun’ “lloc d’ovelles”
Aner ‘ana’ “camp, prat”; ‘aña’ “nodrir”: “pastura”
Tanito ‘tanato’ “caure el pèl o ploma dels animals”
Arir ‘ari’ “ocupació, treball, activitat, procediment”
Katil-ir ‘katilu’ “tassa, got”. ‘-ir’ “propi” (el seu contingut líquid)
Talari substrat “talabard, neret” rhododendron ferrugineum, herba remeiera.
Atilar ‘ati' basc 'atia' “planys religiosos, purificadors”
Likur ‘likurta’ “aroma, essència” en basc. Ha de ser “l’agrelleta” ‘alazán de las ovejas’.
Rumex acetosella
Talari “talabard”

La pastura del camp de les ovelles fa caure el pel (llana).
Procediment: un got propi de talabard i agrelleta purificadora i talabard.

Gener 2017

  

 

MOSAIC

 

Likine

 

LIKINETE EKIAR USEKERTEKU

 

                  (Escrit en la part inferior)

 

El mosaic es troba a la població de Caminreal  (Terol)

 

Proposta de desxiframent

 

“Per facultat de Likine d’Usekerte”  

 

Es proposa que Likine té el domini sobre la mansió (i del mosaic).

 

El morfema ‘egiar’ correspondria al basc ‘egi’ “fer”. Quan va darrera el nom sense el sufix ‘-te’ és el subjecte: “faedor, qui mana fer”.  

 

USE-KERTE és, segons els arqueòlegs i historiadors, Alcanyís, la OSICERDA en llatí.

 

Al Baix Pallars hi trobem Useu, el topònim del qual vol dir “pou”, segons Coromines, del basc ‘osin’.

 

La Gran Enciclopedia Aragonesa informa:

Alcañiz

“Entre los recientes hallazgos, cabe destacar el descubrimiento en las excavaciones de El Palao de una enorme cisterna o estructura similar y el de una cabeza de piedra de gran interés, probablemente ibérica, que, procedente de este mismo yacimiento, permanece inédita en una colección particular”

Sobre ‘Kerte’ és un hàpax que ha d'estar relacionat amb 'use' "pou"”. La mateixa etimologia que Xerta i Xert.

A la zona de Tivenys i de Tivissa, prop de Xerta, es va trobar una moneda la llegenda de la qual resa KERTEKUNTE . ‘Gune’ e basc és “nucli, lloc”. “El lloc del kerte”.

S'ha descobert un poblat ibèric dalt d'un turó i al costat de l'assut.

A Xert a la Mola Murada hi ha restes d'un poblat ibèric i a la població vestigis antics a Castevells i la Font del Molinar on hi haurien pous.

Antoni Jaquemot

Juliol 2015

 

RETORNAR