sant_boi

 

PÀTERA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA TROBADA A SANT BOI DE LLOBREGAT

 

Transliteració: SKEŔLAKONAŔANGOGOLO

Fragmentació i pronunciació proposades: (I)SKEŔ LAKON AŔANGO GOLO

"Iskeŕ" En basc 'esker' "grat, gràcia, persona agradable. Part de nom personal

"Lakon" Del país, de la terra. Part de nom personal.

"Aŕango" basc 'arren' "pregàriar".

"Golo" origen mediterrani 'góggulos, gaulós' una mena de recipient rodó, el de la pàtera

Traducció: "Pàtera de pregària d'Iskeŕ-Lakon".

Una ofrena.

Sant Boi de Llobregat va ser important a l'época ibero-romana perque s'han trobat restes de port fluvial per on sortien barcasses carregades del vi del país cap a la Mediterrània. Situada en un toronet sobre el mateix riu, era el lloc on convergien els camins per passar el riu per un pont.

L'antic nom correspon a Cervelló al qual pertanyia. El nucli antic era tocant al riu. Cervelló<surbillun<*Zur-ibi-illun "ciutat del Pont".

Juliol 2019

 

CERÀMIQUES TROBADES A LLÍRIA (VALÈNCIA)

 

gudur oisor

GUDUR OISOR

                         ‘Gudur’ substrat "got", got ornamental com aquest; 'oisor' basc 'ohil' "acometre, atacar"

Es va llegir primer ‘gudua deisdea’ en basc “crit a la guerra”; després ‘gudur oisor’ 'oisor' en basc 'oistu' "espantar, foragitar": "got de foragitar"

Febrer 2017

 

 

EL MITE GREC EN LA PINTURA DE CERÀMIQUES I L’ESCRIPTURA IBÈRICA

ceramica-cacu

TUZERTI A...            EKUEGIAR            KEMIEGIAR

    “RECIPIENT MIG: EL GENET EL CAÇADOR”

Escrit en un recipient de ceràmica de Llíria d'una mesura mitja surt aquest escrit: EKU-EGIAR (senyor del cavall) KEMI-EGIAR (senyor del gos, caçador sinegètic)  

Representa una cacera i uns cérvols.  

Raonament:

‘Tuz erdi’ basc 'tusu' "molt, quantitat, mesura".

‘Egiar’ apareix darrera de noms personals que equivalen a “dominador”, “facilitador”, “posseïdor” o “senyor”. 

Eku "cavall" veu itàlica

‘Kemi’ és paraula grega ‘kyne’ “gos, caça”.

 

EL FLAUTISTA IBER

flautista

                                          TARBAN- KUS EGIAR: BIUŔDITE

              BESUMINKU  EGIAR ( ) YBAŔ-KUZ BAN YBAŔ-KUZ

 

SENYOR LECTOR EXTERIOR DEL BALL DEL SENYOR FLAUTISTA. OFERIMENT DEL NOBLE LECTOR. NOBLE LECTOR.”

 

En la pintura, homes i dones dansen enllaçats per la mà i segueixen un flautista.

Manca un primer signe que podria ser TA segons en altres escrits. 'Tarban-Kus' nom personal. "persona exterior que entén, llegeix"

'tarban' "descendent, oriund"; "separat d'un grup, família o persona". En basc sufix '-tar' i 'targo'

'kus' basc 'ikusi', 'ikurri' "mirar, entendre, veure, provar, adonar-se'n, llegir"

'egiar' "senyor, qui té facultat"

'biuŕdite' en basc 'biursa' "vers, ball enroscat" representat pel signe en espiral en la segona seqüència escrita.

‘besuminku’ basc“bezu”, “hàbit” “d'empentar amb els llavis” i ‘min’ “llengua”; ‘ku’ sufix del realitzador. En aquest cas “el flautista

‘ybaŕ’ “"nom de persona notòria o cosa notòria, noble", en basc 'nabar; 'nabari'.

 

 

érriar_baite

 

]IBARAI BAITE EŔIAR BAN BAI(TE)

El signe que sembla una X gran és una separació o un adornament.

Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat "calaix". IBAR es refereix a l'aigua i BAITE "interior, dintre" "líquid, per posar-hi líquid"; IAR és el nom del càlat, 'erion' en basc és "fluir, gotejar"; BAN "unitat": "un càlat per a líquid"

 

 

 

gisker_egiar

kISKEŔ EGIAR BALKEBEŔEI YBAŔ BALTUZER BAN

 

                   EL SENYOR KISKEŔ NOBLE DELS DE LA RODALIA. UN RHYTON RODÓ.  

 

Raonament:

 

‘Kiskeŕ’. “Nom personal”.

‘Egiar’ “senyor, facultatiu, posseïdor”

‘Balke’  en basc 'baltsa' i 'baltsitu' "comunitat, associació, unió, rodal ", de mesclar donar voltes a un líquid, persona que hi forma part.

‘Beŕei’  en basc 'berei' "dels d'ell".

‘Ybaŕ “'umbar' "combatent, rebel, notori". En basc 'nabar'.

‘Bal’ ’ “del substrat "que roda, dóna voltes, cercle" com una "balda a l'entorn d'un eix" o una "baldufa".

‘Tuz’ del substrat " tos", "tus", "tossut" "cap d'animal", un vas en forma de cap d'animal o de gorja o boca gran, una mena de rhyton".

‘Ban’ “donació, oferiment, el recipient.”

 

Niz-uni

 

BITI IBA  BANITE YBAŔ  BAN  EŔEIS KOLDER NIZ-UNIN


DONACIÓ D'UN NOBLE D'UN RECIPIENT BONIC, LA DONACIÓ PER SEMBRAR LA PAU DE NIZ-UNIN.


Raonament:


‘Biti’ basc, "bonic, adornament".
‘iba’. “recipient”; variant de ‘ibi’ en basc “gual, estany, motlle”
‘Banite’ “donat, donació, ofertori”. Del substrat ‘bandeja’ on es dipositen les donacions. En basc ‘eman’ “donar”.
‘ybar’. En basc ‘nabari’ “noble".
‘Ban’ “un, una”
‘Eŕeis’ En basc ‘ereitz’ “sembrat"; ‘kolder’, basc "cobard, laxe, no guerrer, de pau".
‘Niz-unin’ de ‘niz’ "noia", nom personal femení.

 

   

La Joncosa ESCRIT SOBRE UNA GERRA TROBADA A LA JONCOSA DE JORBA
L’escrit fa referčncia al ritual d’incineració en el qual es fa constar les pregŕries, l’acompanyament d’herbes destinades a formar part de les cendres del difunt i la moneda per cumplir el traspŕs
.  Jorba (.pdf)

Novembre 2019

RETORNAR