sant_boi

 

PÀTERA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA TROBADA A SANT BOI DE LLOBREGAT

 

Transliteració: SKEŔLAKONAŔANGOGOLO

Fragmentació i pronunciació proposades: (I)SKEŔ LAKON AŔANGO GOLO

"Iskeŕ" En basc 'esker' "grat, gràcia, persona agradable. Part de nom personal

"Lakon" Del país, de la terra. Part de nom personal.

"Aŕango" basc 'arren' "pregària".

"kolo" basc 'kolobru' "sentiment"

Traducció: "pregària de sentiment d'Iskeŕ-Lakon".

Una ofrena.

Sant Boi de Llobregat va ser important a l'época ibero-romana perque s'han trobat restes de port fluvial per on sortien barcasses carregades del vi del país cap a la Mediterrània. Situada en un toronet sobre el mateix riu, era el lloc on convergien els camins per passar el riu per un pont.

L'antic nom correspon a Cervelló al qual pertanyia. El nucli antic era tocant al riu. Cervelló<surbillun<*Zur-ibi-illun "ciutat del Pont".

Gener 2021

 

CERÀMIQUES TROBADES A LLÍRIA (VALÈNCIA)

 

gudur oisor

GUDUR OISOR

                         ‘Gudur’ substrat "got", got ornamental com aquest; 'oisor' basc 'ohil' "emprendre, atacar"

Es va llegir primer ‘gudua deisdea’ en basc “crit a la guerra”; després ‘gudur oisor’ 'oisor' en basc 'oistu' "espantar, foragitar": "got de foragitar"

Febrer 2017

 

 

EL MITE GREC EN LA PINTURA DE CERÀMIQUES I L’ESCRIPTURA IBÈRICA

ceramica-cacu

TUZERTI A...            EKUEGIAR            KEMIEGIAR

    “MIG RECIPIENT: SENYOR DEL BON TEMPS SENYOR VIGORÒS”

Escrit en un recipient de ceràmica de Llíria surt aquest escrit: EKU-EGIAR KEMI-EGIAR

Representa una cacera i uns cérvols.  

Raonament:

‘Tuzerti’ "mig 'tuz' un recipient i mesura".

‘Egiar’ apareix darrera de noms personals que equivalen a “dominador”, “facilitador”, “posseïdor” o “senyor”. 

Eku basc 'egu' "bon temps"

‘Kemi’ basc 'kemen' "vigor, energia" "vigoròs".

 

PROCESSÓ NUPCIAL

flautista

                                          +RBAN- KUS EGIAR: BIUŔDITE

              BESUMINTE  EGIAR ( ) YBAŔ-KUZ BAN YBAŔ-KUZ

 

OFERIMENT D'YBAŔ-KUZ SENYOR. SENYOR DEFENSOR ESTIRADOR DEL BRAÇ, SENYOR D'AQUEST RECIPIENT. YBAŔ-KUZ

En la pintura, un cavall i un soldat amb llança i escut protegeix una processó. Un home estira a tres dones agafats de la mà, ell porta al braç una falcata penjant.

Manca un primer signe

'ban' "objecte, la cosa oferta: el recipient

'kus' basc 'kus-kus' "obsevador"; 'ikusi', 'ikurri' "mirar, entendre, veure". Nom personal

'egiar' "senyor, qui té facultat"

'biuŕdite' en basc 'biur' "revoltat, defensor"

besu basc 'besu' "braç"

'min-te' "desig, enyor, dolor d'esforç"; '-te' "determinatiu"

ybaŕ basc 'nabar', nabari'. Persona notòria, cosa notòria, noble" o 'uma' "savi, madur" Nom personal

 

 

érriar_baite

 

]IBARAI BAITE EŔIAR BAN BAI(TE)

El signe que sembla una X gran és una separació o un adornament.

Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat "calaix". IBAR es refereix a l'aigua i BAITE "interior, dintre" "líquid, per posar-hi líquid"; IAR és el nom del càlat, 'erion' en basc és "fluir, gotejar"; BAN "unitat": "un càlat per a líquid"

 

 

 

gisker_egiar

kISKEŔ EGIAR BALKEBEŔEI YBAŔ BALTUZER BAN

 

                   EL SENYOR KISKEŔ NOBLE DELS DE LA JUNTA. UN RECIPIENT PER A TOT.  

 

Raonament:

 

Kiskeŕ. “Nom personal, home hàbil, basc giz-keri”.

Egiar“senyor, facultatiu, posseïdor”

Balke  en basc 'baltsa' i 'baltsitu' "comunitat, associació, unió, junta".

Beŕei  en basc 'berei' "dels d'ell".

Ybaŕ “'umbar' "combatent, rebel, notori". En basc 'nabar'.

Baltuz“basc "cistell", "recipient" 'balde' 'tuz' recipient amb coll".

Ban“donació, oferiment, el recipient.”

 

Niz-uni

 

BITI IBA  BANITE YBAŔ  BAN  EŔE IS KOLDER NIZ-UNIN


DONACIÓ D'UN BONIC RECIPIENT NOBLE TAMBÉ PROMESA TEMEROSA A NIZ-UNIN.


Raonament:


‘Biti’ basc bitxi / pitxi "bonic, adornament".
‘iba’. “recipient”; variant de ‘ibi’ "lloc d'aigua"; basc 'ima' "dipòsit d'aigua"
‘Banite’ “donat, donació, ofertori”. En basc ‘eman’ “donar”.
‘ybar’. En basc ‘nabari’ “noble".
‘Ban’ “un, una”
‘Eŕe’
En basc ‘ere’ “també, i"; ‘kolder’, basc "cobard, laxe, temerós".'is' basc 'hitz, "paraula, promesa"
‘Niz-Unin’ de ‘niz’ "noia", nom personal femení.

 

   

La Joncosa ESCRIT SOBRE UNA GERRA TROBADA A LA JONCOSA DE JORBA
L’escrit fa referència al ritual d’incineració en el qual es fa constar les pregàries, l’acompanyament d’herbes destinades a formar part de les cendres del difunt i la moneda per cumplir el traspàs
.  Jorba (.pdf)

Juliol 2021

RETORNAR