sant_boi

 

PÀTERA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA TROBADA A SANT BOI DE LLOBREGAT

 

Transliteració: SKEŔLAKONAŔANGOGOLO

Fragmentació i pronunciació proposades: (I)SKEŔ LAKON AŔANGO GOLO

"Iskeŕ" En basc 'esker' "grat, gràcia, persona agradable. Part de nom personal

"Lakon" Del país, de la terra. Part de nom personal.

"Aŕango" basc 'arren' "pregària".

"Golo" origen mediterrani 'góggulos, gaulós' una mena de recipient rodó, el de la pàtera

Traducció: "Pàtera de pregària d'Iskeŕ-Lakon".

Una ofrena.

Sant Boi de Llobregat va ser important a l'época ibero-romana perque s'han trobat restes de port fluvial per on sortien barcasses carregades del vi del país cap a la Mediterrània. Situada en un toronet sobre el mateix riu, era el lloc on convergien els camins per passar el riu per un pont.

L'antic nom correspon a Cervelló al qual pertanyia. El nucli antic era tocant al riu. Cervelló<surbillun<*Zur-ibi-illun "ciutat del Pont".

Juliol 2019

 

CERÀMIQUES TROBADES A LLÍRIA (VALÈNCIA)

 

gudur oisor

GUDUR OISOR

                         ‘Gudur’ substrat "got", got ornamental com aquest; 'oisor' basc 'ohil' "emprendre, atacar"

Es va llegir primer ‘gudua deisdea’ en basc “crit a la guerra”; després ‘gudur oisor’ 'oisor' en basc 'oistu' "espantar, foragitar": "got de foragitar"

Febrer 2017

 

 

EL MITE GREC EN LA PINTURA DE CERÀMIQUES I L’ESCRIPTURA IBÈRICA

ceramica-cacu

TUZERTI A...            EKUEGIAR            KEMIEGIAR

    “RECIPIENT DE TOT: SENYOR DEL BON TEMPS SENYOR VIGORÒS”

Escrit en un recipient de ceràmica de Llíria d'una per tot, surt aquest escrit: EKU-EGIAR (senyor del cavall) KEMI-EGIAR (senyor del gos, caçador sinegètic)  

Representa una cacera i uns cérvols.  

Raonament:

‘Tuzerti’ basc 'tusu' "molt, quantitat, mesura", 'tuzti', "tot, total".

‘Egiar’ apareix darrera de noms personals que equivalen a “dominador”, “facilitador”, “posseïdor” o “senyor”. 

Eku basc 'egu' "bon temps"

‘Kemi’ basc 'kemen' "vigor, energia" "vigoròs".

 

PROCESSÓ NUPCIAL

flautista

                                          +RBAN- KUS EGIAR: BIUŔDITE

              BESUMINTE  EGIAR ( ) YBAŔ-KUZ BAN YBAŔ-KUZ

 

OFERIMENT SENYOR DELS DEFENSORS; OFERIMENT DEL NOBLE OBSERVADOR, SENYOR DIRIGENT D’UNIN

En la pintura, un cavall i un soldat amb llança i escut protegeix una processó. Un home estira a tres dones agafats de la mà, ell porta al braç una falcata penjant.

Manca un primer signe

'ban' la cosa oferta: el recipient

'kus' basc 'kus-kus' "obsevador"; 'ikusi', 'ikurri' "mirar, entendre, veure"

'egiar' "senyor, qui té facultat"

'biuŕdite' en basc 'biur' "revoltat, defensor"

bes- umin- te en basc 'bezu' "regnes per estirar", "espatlla"

ybaŕ basc 'nabar', nabari'. Persona notòria o cosa notòria, noble"

 

 

érriar_baite

 

]IBARAI BAITE EŔIAR BAN BAI(TE)

El signe que sembla una X gran és una separació o un adornament.

Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat "calaix". IBAR es refereix a l'aigua i BAITE "interior, dintre" "líquid, per posar-hi líquid"; IAR és el nom del càlat, 'erion' en basc és "fluir, gotejar"; BAN "unitat": "un càlat per a líquid"

 

 

 

gisker_egiar

kISKEŔ EGIAR BALKEBEŔEI YBAŔ BALTUZER BAN

 

                   EL SENYOR KISKEŔ NOBLE DELS DE LA JUNTA. UN RECIPIENT PER TOT.  

 

Raonament:

 

‘Kiskeŕ’. “Nom personal”.

‘Egiar’ “senyor, facultatiu, posseïdor”

‘Balke’  en basc 'baltsa' i 'baltsitu' "comunitat, associació, unió, junta".

‘Beŕei’  en basc 'berei' "dels d'ell".

‘Ybaŕ “'umbar' "combatent, rebel, notori". En basc 'nabar'.

‘Bal’ ’ “basc "unió de coses".

‘Tuz’ basc 'duzti' " tot, total".

‘Ban’ “donació, oferiment, el recipient.”

 

Niz-uni

 

BITI IBA  BANITE YBAŔ  BAN  EŔEIS KOLDER NIZ-UNIN


DONACIÓ D'UN NOBLE D'UN RECIPIENT BONIC, LA DONACIÓ PER SEMBRAR LA PAU DE NIZ-UNIN.


Raonament:


‘Biti’ basc, "bonic, adornament".
‘iba’. “recipient”; variant de ‘ibi’ en basc “gual, estany, motlle”
‘Banite’ “donat, donació, ofertori”. Del substrat ‘bandeja’ on es dipositen les donacions. En basc ‘eman’ “donar”.
‘ybar’. En basc ‘nabari’ “noble".
‘Ban’ “un, una”
‘Eŕeis’ En basc ‘ereitz’ “sembrat"; ‘kolder’, basc "cobard, laxe, no guerrer, de pau".
‘Niz-unin’ de ‘niz’ "noia", nom personal femení.

 

   

La Joncosa ESCRIT SOBRE UNA GERRA TROBADA A LA JONCOSA DE JORBA
L’escrit fa referčncia al ritual d’incineració en el qual es fa constar les pregŕries, l’acompanyament d’herbes destinades a formar part de les cendres del difunt i la moneda per cumplir el traspŕs
.  Jorba (.pdf)

Novembre 2019

RETORNAR