sant_boi

 

PÀTERA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA TROBADA A SANT BOI DE LLOBREGAT

 

Transliteració: SKEŔLAKONAŔANGOGOLO

Fragmentació i pronunciació proposades: (I)SKEŔ LAKON AŔANGO GOLO

"Iskeŕ" En basc 'esker' "grat, gràcia, persona agradable. Part de nom personal

"Lakon" Del país, de la terra. Part de nom personal.

"Aŕango" basc 'arra' "remordiment, rencor".

"Golo" origen mediterrani 'góggulos, gaulós' una mena de recipient rodó, el de la pàtera

Traducció: "Pàtera de remordiment d'Iskeŕ-Lakon".

Una ofrena.

Sant Boi de Llobregat va ser important a l'época ibero-romana perque s'han trobat restes de port fluvial per on sortien barcasses carregades del vi del país cap a la Mediterrània. Situada en un toronet sobre el mateix riu, era el lloc on convergien els camins per passar el riu per un pont.

L'antic nom correspon a Cervelló al qual pertanyia. El nucli antic era tocant al riu. Cervelló<surbillun<*Zur-ibi-illun "ciutat del Pont".

Setembre 2018

 

CERÀMIQUES TROBADES A LLÍRIA (VALÈNCIA)

 

gudur oisor

GUDUR OISOR

                         ‘Gudur’ substrat "got", got ornamental com aquest; 'oisor' basc 'ohil' "acometre, atacar"

Es va llegir primer ‘gudua deisdea’ en basc “crit a la guerra”; després ‘gudur oisor’ 'oisor' en basc 'oistu' "espantar, foragitar": "got de foragitar"

Febrer 2017

 

 

EL MITE GREC EN LA PINTURA DE CERÀMIQUES I L’ESCRIPTURA IBÈRICA

ceramica-cacu

TUZERTI BI             KAKUEGIAR            KEMIEGIAR

    “ELS DOS DIRIGENTS: EL SENYOR KAKU I EL SENYOR KEMI”

Els poders del déu etrusc Kaku i del Dormilega recorda el mite d’Heracles, al qual l’etrusc li va robar les vaques mentre dormia. 

Està escrit en una ceràmica de Llíria que representa un combat amb llances, una cacera i uns cérvols pasturant.  

Raonament:

‘Tuzer-ti’ substrat tossut, d'arrels fortes. En basc 'zuzen' "dret, directe".

'Bi' "dos".

‘Egiar’ apareix darrera de noms personals que equivalen a “dominador”, “facilitador”, “posseïdor” o “senyor”. 

‘Kemi’ és paraula grega ‘koimi’ “dormir”.

 

EL FLAUTISTA IBER

flautista

                                           (TAR)RBAN- KUS EGIAR: BIUŔDITE

              BESUMINKU  EGIAR ( ) YBAŔ-KUZ BAN YBAŔ-KUZ

 

SENYOR TARBAN-KUS VERSIFICA

AL SENYOR FLAUTISTA. L'OFERIMENT (EL VAS) DE YBAŔ-KUZ, YBAŔ-KUZ

 

En la pintura, homes i dones dansen enllaçats per la mà i segueixen a un flautista.

Manca un primer signe que podria ser TA. 'Tarban-kus' nom personal".

'kus' basc 'ikus'; 'ikur' "veure, ensenyar"

'egiar' "senyor, qui té facultat"

'biuŕdite' en basc 'biursa' "vers"

‘besuminku’ basc“bezu”, “hàbit” “d'empentar amb els llavis” i ‘min’ “llengua”; ‘ku’ sufix del realitzador. En aquest cas “el flautista”.

‘kuz’ Del basc 'kuso, 'jauzi' " saltar". ('arkakuso' "puça")

‘ybaŕ’ “"nom de persona", en basc 'umant' "heroi".

 

érriar_baite

 

]IBARAI BAITE EŔIAR BAN BAI(TE)

El signe que sembla una X gran és una separació o un adornament.

Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat "calaix". IBAR es refereix a l'aigua i BAITE "interior, dintre" "d'aigua, per posar-hi aigua"; IAR és el nom del càlat; BAN "unitat": "una càlat per a aigua"

 

 

 

gisker_egiar

kISKEŔ EGIAR BALKEBEŔEI YBAŔ BALTUZER BAN

 

                   EL SENYOR KISKEŔ COMBATENT DELS BALKE-BEŔ. UN RHYTON ESCRIT EN CERCLE.  

 

Raonament:

 

‘Kiskeŕ’. “Nom personal”.

‘Egiar’ “senyor, facultatiu, posseïdor”

‘Balke’  en basc 'baltsa' i 'baltsitu' "comunitat, associació, unió", de mesclar donar voltes a un líquid, persona que hi forma part.

‘Beŕei’  en basc 'berei' "dels d'ell".

‘Ybaŕ “'umbar' "combatent, rebel, notori". En basc 'nabar'.

‘Bal’ ’ “del substrat "que roda, dóna voltes, cercle" com una "balda a l'entorn d'un eix" o una "baldufa". Es refereix a l'escrit en rodó sobre aquesta ceràmica que li dóna nom.

‘Tuz’ del substrat " tos", "tus", "tossut" "cap d'animal", un vas en forma de cap d'animal o de gorja o boca gran, una mena de rhyton".

‘Ban’ “donació, oferiment, el recipient.”

 

Niz-uni

 

BITI IBA  BANITE YBAŔ  BAN  EŔEIS KOLDER NIZ-UNIN


UN PITXER D’AIGUA DONAT DEL GUERRER NORMA DITA DEL CONTINGUT D'UN BOL DE NIZ-UNIN.


Raonament:


‘Biti’ Del substrat ‘pitxi’ “pitxer”. Una gerra.
‘iba’. “aigua”; variant de ‘ibi’ en basc “gual, estany, motlle”
‘Banite’ “donat, donació, ofertori”. Del substrat ‘bandeja’ on es dipositen les donacions. En basc ‘eman’ “donar”.
‘ybar’. En basc ‘umant’ “heroi”, 'nabar' "rebel, guerrer".
‘Ban’ “un, una”
‘Eŕeis’ En basc ‘ere-hitz’ “model, norma dita";
‘kolder’, 'kol' "bol"; 'der', "contingut".
‘Niz-unin’ de ‘niz’ Nom personal femení.

 

   

La Joncosa ESCRIT SOBRE UNA GERRA TROBADA A LA JONCOSA DE JORBA
L’escrit fa referčncia al ritual d’incineració en el qual es fa constar les pregŕries, l’acompanyament d’herbes destinades a formar part de les cendres del difunt i la moneda per cumplir el traspŕs
.  Jorba (.pdf)

Març 2016

RETORNAR