sant_boi

 

PÀTERA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA TROBADA A SANT BOI DE LLOBREGAT

 

Transliteració: SKEŔLAKONAŔANGOGOLO

Fragmentació i pronunciació proposades: (I)SKEŔ LAKON AŔANGO GOLO

"Iskeŕ" En basc 'esker' "grat, gràcia, persona agradable. Part de nom personal

"Lakon" Del país, de la terra. Part de nom personal.

"Aŕango" "l'anada, qui se n'anat". En basc 'arantza " cap a enllà"'

"Golo" en grec "pàtera ritual", basc '(k)oldoz' "memòria, pensament"; 'loki' "templa, pols"; (k)oloi>oroi'. "record"

Traducció: "Pàtera per l'anat Iskeŕ-Lakon".

Una ofrena.

Sant Boi de Llobregat va ser important a l'época ibero-romana perque s'han trobat restes de port fluvial per on sortien barcasses carregades del vi del país cap a la Mediterrània. Situada en un toronet sobre el mateix riu, era el lloc on convergien els camins per passar el riu per un pont.

L'antic nom correspon a Cervelló al qual pertanyia. El nucli antic era tocant al riu. Cervelló<surbillun<*Zur-ibi-illun "ciutat del Pont".

Juny 2014

 

CERÀMIQUES TROBADES A LLÍRIA (VALÈNCIA)

 

gudur oisor

GUDUR OISOR

                         ‘Gudur’ substrat "got", got ornamental com aquest; 'oisor' basc 'ohil' "acometre, atacar"

Es va llegir primer ‘gudua deisdea’ en basc “crit a la guerra”; després ‘gudur oisor’ també “crit de guerra. Finalment "got de l'atac"

Febrer 2017

 

 

EL MITE GREC EN LA PINTURA DE CERÀMIQUES I L’ESCRIPTURA IBÈRICA

ceramica-cacu

TUZERTI BI             KAKUEGIAR            KEMIEGIAR

    “ELS DOS DIRIGENTS: EL SENYOR KAKU I EL SENYOR KEMI”

Els poders del déu etrusc Kaku i del Dormilega recorda el mite d’Heracles, al qual l’etrusc li va robar les vaques mentre dormia. 

Està escrit en una ceràmica de Llíria que representa un combat amb llances, una cacera i uns cérvols pasturant.  

Raonament:

‘Tuzer-ti’ substrat tossut, d'arrels fortes. En basc 'zuzen' "dret, directe".

'Bi' "dos".

‘Egiar’ apareix darrera de noms personals que equivalen a “dominador”, “facilitador”, “posseïdor” o “senyor”. 

‘Kemi’ és paraula grega ‘koimi’ “dormir”.

 

EL FLAUTISTA IBER

flautista

                                           (GO)RBAN KUS EGIAR: BIUŔDITE

              BESUMINKU  EGIAR YBAŔ KUZ BAN YBAŔ KUZ

 

SENYOR MESTRE ENALTIDOR . ELS VERSOS SÓN DEL SENYOR FLAUTISTA SALUDEN ELS ENETENEDORS. ELS ENETENEDORS SALUDEN”

 

En la pintura, homes i dones dansen enllaçats per la mà i segueixen a un flautista.

Manca un primer signe que podria ser GO. 'Gorban' en basc 'goratu' "enaltir".

'kus' basc 'ikus'; 'ikur' "veure, ensenyar"

'egiar' "senyor, qui té facultat"

'biuŕdite' en basc 'biursa' "vers"

‘besuminku’ del substrat “bes”, “petó” “empentar amb els llavis” i ‘min’ “llengua”; ‘ku’ sufix del realitzador. En aquest cas “el flautista”.

‘kuz’ Del basc 'gur' " saludar".

‘ybaŕ’ “"nom de persona", en basc 'unbakar, muinbakar' "persona comprensiva, enetenedoral". La forma reitrerada és una pluralitat

 

érriar_baite

 

]IBARAI BAITE EŔI AR BAN BAI(TE)

El signe que sembla una X gran és una separació o un adornament.

No sabem la part anterior ni la continuació degut al trencament. Podem analitzar BAITE EŔIAR BAN.

Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat "calaix". Aquest nom és el que figura en iber com a BAITE. (Un altre recipient és BAIKAR “bol”). ‘EŔI AR’BAN “unitat de dit, una petita part d'un total, un picotí” . En basc ‘eri’ “dit”; ‘erbin’ “pic”

“-GERRA D'UN PICOTÍ-” .     

 

 

gisker_egiar

kISKEŔ EGIAR BALKEBEŔEI YBAŔ BALTUZER BAN

 

                   EL SENYOR KISKEŔ ENTENEDOR DELS BALKE-BEŔ DONACIÓ D'AQUEST RHYTON ESCRIT EN CERCLE.  

 

Raonament:

 

‘Kiskeŕ’. “Nom personal”.

‘Egiar’ “senyor, facultatiu, posseïdor”

‘Balke’  en basc 'baltsa' i 'baltsitu' "comunitat, associació, unió", de mesclar donar voltes a un líquid, persona que hi forma part.

‘Beŕei’  en basc 'berei' "dels d'ell".

‘Ybaŕ “"entenedor, comprensiu. En basc 'unbakar, muinbakar'. Possible advocat o jutge.

‘Bal’ ’ “del substrat "que roda, dóna voltes, cercle" com una "balda a l'entorn d'un eix" o una "baldufa". Es refereix a l'escrit en rodó sobre aquesta ceràmica que li dóna nom.

‘Tuz’ del substrat " tos", "tus", "tossut" "cap d'animal", un vas en forma de cap d'animal o de gorja o boca gran, una mena de rhyton".

‘Ban’ “donació, oferiment, el recipient.”

 

Niz-uni

 

BITI IBA  BANITE YBAŔ  BAN  EŔE ISKOLDER NIZ-UNIN


PITXER D’AIGUA DONACIÓ DE L'ENTENEDOR. BOL NEGRE D'AIGUA DE NIZ-UNIN.


Raonament:


‘Biti’ Del substrat ‘pitxi’ “pitxer”. Una gerra.
‘iba’. “aigual, dipòsit d’aigua”; variant de ‘ibi’ en basc “gual, estany, motlle”
‘Banite’ “donat, donació, ofertori”. Del substrat ‘bandeja’ on es dipositen les donacions. En basc ‘eman’ “donar”.
‘ybar’. En basc ‘unbakar, nuinbakar’ “entenedor, comprensiu, advocat, jutge”.
‘Ban’ “ofrena”
‘Ere’ En basc ‘erre’ “cremat, negre” (ceràmica negra) ;
‘is’ “aigua”; ‘kolder’ substrat mediterrani ‘kolo’ “rodó, bol”
‘Niz-unin’ de ‘niz’ Nom personal femení.

 

   

La Joncosa ESCRIT SOBRE UNA GERRA TROBADA A LA JONCOSA DE JORBA
L’escrit fa referčncia al ritual d’incineració en el qual es fa constar les pregŕries, l’acompanyament d’herbes destinades a formar part de les cendres del difunt i la moneda per cumplir el traspŕs
.  Jorba (.pdf)

Març 2016

RETORNAR