AUZE

ESCRIT RUPESTRE A LES GRAUS DE RODA DE TER

Històricament els ‘auzesken’ dominaven la Plana de Vic i potser, Ter avall, arribaven fins a Girona (el Puig de Sant Julià de Ramis) i a més tenien influència sobre el Bages com ho demostra la quantitat de monedes ausetanes trobades en aquella comarca.
Precisament és la numismàtica que ens informa de les seques on s’encunyaven les seves monedes amb la llegenda de noms de poblacions com: ORE i EUZTIBAIKULA, aquesta última apareix també en la forma abreujada EUZTI, i també s’encunyaven amb el gentilici AUZESKEN.

Les font clàssiques citen la ciutat d’ AUSA que correspondria a la ibèrica AUZE.
Els historiadors creuen que estava situada a l’actual ciutat de Vic. Els arqueòlegs, però, no han tret a la llum les restes ibèriques, només alguna ceràmica.

‘Auzo’ en basc vol dir “veí, veïnatge, districte”. Hi ha topònims a la comarca que tenen un referent amb la llengua ibèrica i un paral•lelisme amb la eusquèrica la qual cosa ens diu que la llengua que parlaven, aleshores els habitants d’aquesta comarca, o una part d’ells, era semblant a l’antiga basca o proto-basca.

La ciutat fortificada més important per la seva situació i per les restes que s’hi ha trobat era Roda de Ter .Com a fortalesa va seguint essent-ho fins l’època romana i se’n tenen també notícies de l’edat mitjana. Possiblement era la BÀIKULA que es referia Ptolemeu en el seu mapa i que correspondria a l’ EZTIBAIKULA dels AUZESKEN.

Fixem-nos amb que el nom de BAIKULA: Segons Joan Coromines té un paral•lelisme amb Begur i d’altres topònims derivats com Begura, però sempre i quan això fóra possible en paraula plana *baikúla’. Aleshores l’evolució fonètica és: BAI passa a BE i KULA a GURA, tancament d’ “ai” en “e”, sonorització de la “k” en “g” i afebliment de la “l” entre vocals en “r” suau.
Si, al contrari, fos esdrúixola: *’bàikula’ hauria donat *’bella, vella, mella, o bé abella’ i el nom hauria quedat amagat en noms populars. (Veiem com “orella” procedeix de ‘auriculam’ llatí).
Caldes de Malavella?
Precisament una moneda amb la llegenda EUZTI es va trobar a Caldes, però de Montbui i els numismàtics creuen que la BÀICULA històrica és aquesta darrera població.
Tanmateix en el mapa de Ptolomeu apareix un AQUAE CALIDAE en el país dels ausetans junt amb AUSA, BAÈCULA i GERUNDA per la qual cosa cap de les dues Caldes és BÀIKULA. A més, Caldes de Montbui no es trobava en el territori dels ausetans, pel tant la AQUAE CALIDAE de Ptolomeu seria Caldes de Malavella malgrat que alguns historiadors anomenen a Caldes de Montbui.
En el mapa esbiaixat de l’antic geògraf, BAÈCULA la situa entre AUSA i GERUNDA i més “amunt”, nord? hi posa l’AQUAE CALIDAE. Això vol dir que RODA DE TER seria la millor candidata a la Baécula clàssica.
Observant el mapa, ens adonem que BÀIKULA podia haver estat dues localitats més: HOSTALRIC i SANT JULIÀ DE RAMIS, les dues fortificades, alçades sobre un turó dominant la vigilància de l’entorn d’un riu, les dues amb restes ibèriques i dins del territori dels ausetans.
SANT JULIÀ DE RAMIS està tocant a Girona i se’n podia excloure. És clar que també ho és RODA DE TER respecte a VIC.

Com podem saber quina localitat actual és BÀIKULA?

Las fonts clàssiques també fan referència a una altra Bàikula: La Bàikula Bética. S’ha descobert recentment que la famosa batalla de Bàecula (Bàikula) entre els romans i els cartaginesos que es creia que havia succeït prop de Bailèn, va tenir lloc, en realitat, a Santo Tomé a l’alt Guadalquivir.

Els noms d’un riu varia segons per on passa. El Guadalquivir, “el riu gran” en àrab, es deia BAITE, o BETIS en llatí en el seu curs final i més amunt TERTIS. Què vol dir BAIKULA? Anem a les tenebres de l’ibèric tal com diu Coromines:
El primer lloc ‘bai’ vol dir “riu o conca”, en basc ‘ibai’. El problema és la segmentació: BAI-KULA o BAIKU-LA?
Els dos serien possibles atenent que ‘LA’ en ibèric tant surt com a prefix que com a sufix: LA-IEZ-KEN, LA-UR; DADU-LA i per una altra part, en el lèxic ibèric apareix també BAI-TOLO i BAKU.

Crec que l’orografia ens pot donar la solució i apunto per un BAI-KULA de riu o conca

Coromines (Onomasticon Cataloniae), com hem vist abans, es decanta, però per un *BEKO-ULA “ciutat del front” (front, ‘beko’ en basc com a muntanya en forma de morro). Coromines es refereix amb aquest nom a Begur i trobo raonable la denominació de “front o cap” en aquell indret però en iber ja existeix un BEKONILDIR i un BEKONILDUN diferent de BAIKULA que n’és coetani. BEL també vol dir "front o cap", aleshores Begur procediria de *BELKUL>Begur, “Cap Rodó”.

KULA junt amb KULE i KULEZ apareix en el lèxic ibèric. És d’origen mediterrani: semític, etrusc, grec i ibèric. En púnic, germà de l’hebreu fa ‘agol’ “rodó”, en grec ‘kyloo’ (pronunciï’s ‘kuló) “rodar, fer rodar”, en basc ‘goru’ “troca” segurament d’un antic *‘kulo’. Aquesta paraula designa a un recipient, un calze i, en orografia, a un “promontori, rodó?”. Es fa evident, per l’onomàstica ibèrica, que aquest nom en iber era també nom personal i de lloc. Coromines exposa que els topònims Culla, Cúllar i Cullera de l’àrab hispànic ‘qulla’ ve d’un derivat d’àmfora amb significat orogràfic d’ “elevació, gep, bony”. Aquest ‘qulla’ àrab hispànic procediria, doncs, del KULE ibèric.

Crec, doncs, que BAIKULA és el nom que pren el riu en les zones on les muntanyes l’envolten i vol dir “Les voltes del riu”.

El riu Ter a la seva desembocadura es deia TEKER. Aquest nom apareix en iber en noms personals. Es desprèn que significa “el gran, l’important” en basc ‘eskerga’ “enorme”. És el més gran dels que desemboquen en aquella zona, el Muga i el Daró.

EUZTI, en el nostre cas, seria el lloc de vigilància d’aquests “rodals”, la BAÈCULA de Ptolomeu, reducció d’ EUZTIBAIKULA.
En basc ‘eutsi’ vol dir “sostenir, agafar, subjectar, donar suport, resistir” coincideix, doncs, amb la idea de vigilància i defensa, d’estat.

S’esperaria, però, que l’escrit rupestre de les Graus reflectís aquest nom. En canvi, relaciona un ILDUN MANTIR, “ciutat protectora” del substrat ‘manta, mantell”.
En la toponímia i la microtoponímia de la zona no trobo registrat cap mena d’ EUZTI.
Ara bé, hi ha un coll que ve de les Baumes en direcció al Pla del Castell per sota de Tavertet que s’anomena Coll de Malla. El nom podria procedir de ‘mediano’ com la localitat de Malla, però també podria ser ‘bàikula>balla>malla’.
Evidentment, la població de Malla no seria BÀIKULA pel fet de què no hi passa cap riu que l’envolti.

El territori d’aleshores, les seves ciutats formaven un ens geogràfic i polític. El seu cabdill històric, llatinitzat AMUSICUS és una prova de la unió dels AUZESKEN: es van enfrontar diverses vegades contra els romans. Si atenem el lèxic ibèric veurem que el nom d’ AMUSICUS procedeix de l’iber AN BOZ-IKE, observem alguns paral•lelismes amb altres noms personals ibèrics: AN BAIKAR, AN TALSKAR; ADIN-BOZ i IKE-ADIN. BOS-ADIN van ser noms de cabdills turboletes, de Terol. Els noms de BOS, BUZ i BASI estan relacionats amb caps militars o reis. El rei BOSORIS va se molt popular en la mitologia mediterrània. El nom procedeix de PER-OSIRIS “la casa d’OSIRIS” en antic egipci, passant desprès al grec com BASILEOS “rei”.

IKE o IK en alfabet jònic (ibèric escrit en aquesta variant grega) té un paral•lel amb el basc “sol”: 'ik-iltzaltze' "vespre". 'An Boz Ik' seria: “Descendent o del clan del Rei Sol”. (‘Anu’ o ‘ana’ “mare”). Aquest cabdill va tenir que cedir davant d’un gran exèrcit romà que va assetjar la ciutat durant més d'un mes segons s’explica en la història de Roma de Titus Livi.

La inscripció rupestre de les graus sobre el riu:

BABARBABA BERIKARS
BARKAABULTUMANTIR

Fragmentació i adaptació: ABULTUMANTIR = ABO+ ILDUN+ MANTIR

BABAR- BABA BERI KARS
BARKA ABO ILDUN MANTIR

BABAR-BABA: Babar és el nom d’un déu i al Cingles del Bertí apareix el nom personal Autababa.

BERI KARS: En basc ‘bere’ “d'ell, ell és ”. ‘karrs’, ‘ekarri’ “aportar, anunciar”.
BARKA: Nom del substrat “barca” en el sentit de “vall, entre muntanyes, país”.

ABO: El substrat ‘apo’ “animal”, en basc “porc pare”. ‘Gazapo’; ‘sapo’, “gusarapa”, “cuca”. El signe en les monedes dels ‘auzes’ hi figura el senglar.

ILDUN (Illun) és població o ciutat. En basc ‘irun’.

MANTIR: El substrat “manta, mantell”: “cobrir, protecció”. Paral·lel a Numantia *Nun-mantir "Mola Protegida".

Proposta del desxifrat:
Babar-Baba és l'anunciador de la Població protegida del Senglar de la Vall

Va ser escrit durant el setge dels romans?

És evident, doncs, que la ciutat era anomenada Apo-illun i la denominació Bàikula pertany a l’entorn geogràfic: La Roda del Riu.

RETORNAR