ALACANT

Grec AKRA LEUKE “turó blanc o turó resplendent”
Llatí LUCENTUM “ de la llum”
Àrab LAKANT
Estat de la qüestió:
Coromines diu que del nom àrab no és possible que vingui de LUCENTUM. Quan el moros van arribar la “c” ja era palatal. No es pronunciava *LUKENTUM. El nom, doncs, devia ser dit pels seus habitants amb “k” i procediria d’un nom indígena que els grecs van assimilar per homofonia i que hauria de tenir una base *LEUKANTO de procedència ligur pre-celta.
Una vegada dit això, Coromines hi veu en BENACANTIL, la roca on està situat el castell de Santa Bàrbara el lloc de la ubicació de l’antiga ciutat. El geògraf musulmà AL-IDRISI (s.XII) va escriure la muntanya de Santa Bàrbara com BANU-LAQANTIL. El topònim vindria de BENA, transcripció àrab de ‘pinna’, “penya” i de LAQANTI, adjectiu de LAQANT.
“Què hi fa un topònim celta en l’os del moll ibèric?

LUCENTUM és la traducció del grec i no devia d’arrelar entre la població. El nom àrab i grec devia, ser, doncs, proper amb homofonia, al parlar propi de la població. Els habitants d’aquest indret parlaven iber quan els grecs hi van arribar, així és que anem a cercar en el lèxic del seu idioma.

ILDIR i ILDUN volen dir “ciutat”. A Orlell (Vall d’Uixó) s’ha trobat escrit LAKUNMILTIRTE. (LAKUN-ILTIR-TE) on LAKUN es relaciona amb “ciutat”. Un altre LAKUN apareix a LAKUNURALAZKAR (LAKUN-UR-ALAZKAR) trobat a Empúries.
El morfema LA està relacionat amb “terra, camp o lloc”: LA-IEZ, (Laiezken “laietans”), LA-UR-O (Llerona) “Terra alta”. Recordem el substrat “laia” mena de pala a mà per llaurar. En basc LARRE/A “camp”, LAOTZ “lloc fred, ponent”. A Osona tenim el castell de Llaés, sobre una penya, antigament escrit LAKERS. En basc LAKORR i LAKARR és “terra abrupte”. En una moneda trobada a Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) la seva llegenda acaba en –LAKE (potser KERTES-LAKE).
El sufix –UN indica posició “el lloc”: ILDI “població” ILDUN “lloc de la població”, en basc IRI, IRUN. També en basc LAGUN “company, ajuda”. “Lloc de refugi” en aquest cas físic. Si LAKUN-M-ILTIR-TE vol dir “la ciutat refugi”, *LAKUN-TE equival a “El refugi”.
El morfema -TE és un sufix que pot ser una preposició “per, per a, de” o fins i tot un determinant. Els especialistes no es posen d’acord. Sembla que en les oracions estudiades pren aquests diferents sentits.

L’iber no repugna, doncs, una –NT- (BANTIR, KUNTE, BANTE, etc.) com trobem i que semblaria celta.

La forma LAKE s’acostaria al grec LEUKE i LAKUN-TE a l’àrab LAQANT. Devien fer-se servir al començament les dues formes.

Antoni Jaquemot
març / 05

RETORNAR