IŔE KEZTANM´ ADAŔZU EKIAŔ SINEKUN
BAI BAI BAŔ

IRE “pròpia, la teva o verb “tu ets”.
KESTAN? . Paral·lel: ‘kastaun’ “noia, la filadora” basc ‘kaxa’ “llançadora de teler” i ‘-taun’ “ofici”.
ATARSU. Basc adats “cabellera, grenya”, manyoc, flocall, acumulació de fils al teler
EKIAR. ‘ekiar “qui fa, domini”. En basc ‘egi” “fer”
SINEGUN. El substrat “seny” ‘seneko, séneca’; ‘sinegun’ “Ple de seny, confiança, coneixement”. Consell, entitat religiosa o política.
BAI BAIBAR. En basc ‘bai’ “interior, pregó, cabal, vall, torrent;” ‘baibar’ basc ‘barru’ “fons, intern, torrent fons”. Lloc de dos torrents fondos. Valls

Proposta de traducció:

“TU ETS LA FILADORA DEL FLOCALL DEL DOMINI DEL CONSELL. DE DUES VALLS)”. Lloc actual de Valls


Bibliografia i comentaris

Maria Isabel Panosa. Revista COMPLUTUM (UC Madrid) núm. 4 (1993) i “LA ESCRITURA IBERICA EN CATALUÑA Y SU CONTEXTO SOCIOECONOMICO SIGLOS V-I aC” p. 290-1. Vitoria 1999. Universidad del Pais Vasco Servicio Editorial Euskal Herriko Unibertsitatea.

Joan Ferrer i Jané. IBÈRIC KASTAUN: UN ELEMENT CARACTERÍSTIC DEL LÈXIC SOBRE TORTERES
Llengua Ibèrica, escriptura ibèrica, inscripcions ibèriques, dones, torteres.


Un disc de plom trobat a la Granja d’Escarp i una moneda tenen una lectura de BANBAIBAR (oferiment de Baibar) i també el medalló de plom de Tona: BER BAI EKINETI YN. "treball de la Vall Crescuda". 'ekin' basc "grandot, crescut", actual Font i Torrent de la Suïssa; 'yn' "heus aquí, això és".
‘ban ban’ una tassa de plata “una unitat” 43 gr."una unitat (equival)"
‘ban baibar’ moneda de 4,78 gr. i disc de plom de 45 gr. “oferiment de Baibar" a la Granja d'Escap, la Vall de Rotja”

A Oceja (Cerdanya) surt escrit sobre una roca BANBAIBARBANIBIGAN (ban baibar ban ibi gan) "oferiment de Baibar, oferiment d'Ibigan' actual riu Llavanera i l'estany que s'hi produeix
BAI forma part de topònims com BAÍKULA; BAÍTOLO que fa referència a "conques" o a "valls"

Gener 2021
Antoni Jaquemot


 

RETORNAR